![RBerenguerIII's tweet photo. Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.
És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.
Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.
Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇
Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.
Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".
D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:
👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:
"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."
Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.
👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:
"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."
👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:
"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."
👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:
"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."
Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.
Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.
Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.
Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄](https://pbs.twimg.com/media/HMrJMKwXsAEAX0j.jpg)
Olivia
Online
Toni Muñoz
@Tonirunner00
1 d'Octubre, Ni oblit ni perdó.
Joined September 2017
184 Following
80 Followers
19K Posts
The UK government's digital ID proposals will create a centralised system to track, ration and permission everyday activities and purchases, enabling state enforcement of mandatory medical treatments, warns journalist and freedom campaigner Alex Klaushofer.
Un Mundial de futbol és una de les màximes expressions polítiques de confrontació pacífica entre identitats nacionals. La selecció espanyola projecta la idea d'una identitat nacional única. Per això, com a nacionalista català, no és que no l'animi; és que em genera animadversió.
Mentre a Castella el dret depenia de l'humor del rei, els Països Catalans de la Corona d'Aragó ja disposava de codis laborals, democràcia directa a alta mar i tribunals mercantils autònoms des de la fundació del primer Consolat de Mar oficial a València (1283), Mallorca (1343) i Barcelona (1347).
El Consolat de Mar i les Constitucions destrossen el relat oficial de l'Espanya modernitzadora del 1714 i demostren que els Decrets de Nova Planta van ser, en realitat, un autèntic retrocés civilitzatori.
Abans que existís el dret internacional modern, Catalunya ja governava la Mediterrània amb un model que feia tremolar les monarquies autoritàries: el pacte.
Les Constitucions obligaven el mateix monarca a sotmetre's a la voluntat de les Corts. I el Consolat de Mar no era una concessió reial per tenir contents els comerciants; era dret nascut de la pràctica, gestionat per la pròpia gent de mar i emparat pel marc legal general constitucional.
Parlem de lleis medievals catalanes que regulaven la vida a bord amb un detall revolucionari. Reconeixien el dret a legítima defensa del mariner davant dels abusos del capità si aquest passava la línia del pal major, exigien dietes dignes amb carn tres cops per setmana sota amenaça legítima de vaga, i obligaven a votar democràticament a bord per decidir si es llançava la càrrega durant una tempesta. Fins i tot els gats eren oficialment tripulació obligatòria per protegir les mercaderies de les rates; si el capità no en portava, pagava els danys de la seva butxaca.
El Consolat de Mar creà un dels primers sistemes d'assegurances marítimes del món per cobrir pèrdues per naufragi o pirateria. A més, inventa una protecció social inaudita: si un armador feia fallida, els mariners tenien dret de preferència absoluta per cobrar els seus sous venent el vaixell abans que cap altre gran creditor o banc de l'època. Protecció laboral real al segle XIV.
La gestió de la justícia també era revolucionària per evitar que els rics corrompessin el sistema. Els judicis del Consolat es feien de paraula, de cara al públic, de forma immediata i inicialment sense advocats ni procuradors. Es feia així expressament per evitar que els plets s'eternitzessin amb tecnicismes legals tramposos. Els jutges, que eren els mateixos mercaders i mariners escollits, sentenciaven basant-se en la veritat sabuda i la bona fe.
La seva xarxa exterior va posar les bases de la diplomàcia i els consolats moderns. La Corona d'Aragó va desplegar delegacions del Consolat de Mar a Alexandria, Constantinoble, Tunis, Nàpols o Bruges, etc. Qualsevol navegant o comerciant català a l'altra punta del món tenia dret a ser jutjat exclusivament pels seus propis cònsols i sota les lleis catalanes, protegit de la injustícia de governs estrangers.
El Llibre del Consolat de Mar es va traduir a l'italià, francès i anglès perquè les legislacions europees eren incapaces de competir amb aquesta perfecció jurídica.
Per això, el dret de conquesta de 1714 i Nova Planta no van ser una simple unificació administrativa innòcua, com alguns historiadors ens volen fer empassar avui dia per reescriure el passat.
Havien de suspendre les Constitucions per poder governar sense negociar, i havien de carregar-se els Consolats autònoms perquè l'economia i la justícia no escapessin al control de la cort madrilenya.
La gran paradoxa històrica? El contingut tècnic d'aquell codi marítim català era tan summament superior que l'Estat borbònic de Felip V va haver de continuar aplicant-lo durant dècades a la pràctica. Ens van arrabassar la sobirania i les institucions per la força de les armes, però van haver de copiar-nos les normatives per no enfonsar el comerç de l'imperi. No tenien absolutament res millor amb què substituir-lo.
La relació entre el Consolat de Mar i les Constitucions mostra com la identitat política d'aquest país mai va néixer de la submissió, sinó del dret civil, el consens lliure i una mirada llançada cap al món. #ConsolatDeMar #Constitucions
Em fa una gràcia allò de "hem de gestionar bé els boscos" 🤭
Els boscos porten milions d'anys amb la seva gestió pròpia, i gràcies a aquesta gestió existim.
Ho enteneu?
O us ho explico amb gomets?
Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.
És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.
Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.
Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇
Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.
Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".
D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:
👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:
"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."
Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.
👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:
"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."
👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:
"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."
👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:
"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."
Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.
Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.
Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.
Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄
![RBerenguerIII's tweet photo. Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.
És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.
Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.
Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇
Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.
Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".
D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:
👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:
"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."
Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.
👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:
"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."
👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:
"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."
👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:
"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."
Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.
Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.
Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.
Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄](https://pbs.twimg.com/media/HMrJMeSWoAA25EU.jpg)
Les cabres han salvat més boscos que els polítics.
@albertcastellon Codorníu, igual. Cava va ser un error, l'única denominació d'origen sense origen. Ho van fer per utilitzar qualsevol vi i pagar menys als pagesos, al final ho han pagat com el seu espanyolisme. Corpinnat és el camí correcte.
https://t.co/hGV2OdxMiP
Freixenet s’ha carregat la DO Cava (per això existeix Corpinnat i Clàssic Penedès i per la seva culpa hi ha DO Cava a Extremadura) i pertany al 100% a una empresa alemanya, Dr. Oetker, que a més de ser soci de Damm, te un passat vinculat al nazisme que fa feredat. Breus apunts
🚨🚨 Dr. Vladimir Zelenko: "Escuchen esto idiotas: según los CDC, los niños tienen una tasa de recuperación de la enfermedad COVID del 99.998%, sin tratamiento alguno".
"El verdadero propósito de inyectarlos a todos fue destruirlos (esterilizarlos) para despoblar el planeta"...
"Barcelona pagará"...
Això son, pel cap baix, uns 3.000 aires acondicionats d'alta potència (instal•lació inclosa) per les escoles dels nostres nens.
PSC-ERC-Comuns.
És així @AlbertGabba
@_constitucion78 Només sabeu ROBAR
“L'esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”
(Francesc Pujols, primer revindicador d’Antoni Gaudí).
La visita del Papa ha destacado dos cosas:
1: Catalunya y España son países diferentes.
2: España odia el catalán, ergo a Catalunya.
El que fan els docents catalans i valencians és més que meritori, més que valent. Són dignes d'admiració, es mereixen tots els elogis i sobretot que siguin satisfetes totes les seves reivindicacions, per al seu bé i el de tot el país.
TVE hablando de Negreira en la final de Champions. Lo que tenemos que aguantar los del Barça. País de mierda.
Fa dos anys que he tornat a Catalunya i el que veig és molt preocupant. No veig cap voluntat real de construir institucions fortes per part del govern actual ni dels seus socis del tripartit. El que veig és una tendència constant a crear estructures opaques que creixen, consumeixen recursos i massa sovint no generen resultats reals.
Cada vegada hi ha més burocràcia, més dependència d’Espanya i més impostos. Veig menys cultura del risc, més clientelisme i corrupció, menys emprenedoria amb capacitat real d’escalar i menys mobilitat social per als joves. I al final el que queda és una classe mitjana esgotada, resignada i amb cada vegada menys capacitat de construir futur.
Un país no avança només repartint recursos i ampliant l’administració. I molt menys sent tan corruptes. Un país avança quan sap crear, competir, innovar i generar oportunitats perquè la gent pugui progressar. Ens hem d’independitzar. Es l’única solució.
Encara hi ha qui no entén que parlar la teva llengua és un dret i la millor manera de preservar-la. Ens han arrabassat l’autoestima fins al punt de fer-nos creure que fem alguna cosa malament per no cedir i mantenir el català. No es demana ni permís ni perdó per exercir un dret.
Last Seen Users on Sotwe
Trends for you
Most Popular Users
Elon Musk 
@elonmusk
241M followers
Barack Obama
@barackobama
119.2M followers
Cristiano Ronaldo
@cristiano
112M followers
Donald J. Trump
@realdonaldtrump
111.8M followers
Narendra Modi
@narendramodi
107.1M followers
Rihanna
@rihanna
98M followers
NASA
@nasa
92.2M followers
Justin Bieber
@justinbieber
91.2M followers
KATY PERRY
@katyperry
88.4M followers
Taylor Swift
@taylorswift13
82.3M followers
Lady Gaga
@ladygaga
73.8M followers
Virat Kohli
@imvkohli
71.1M followers
Kim Kardashian
@kimkardashian
70.2M followers
YouTube
@youtube
68.7M followers
Bill Gates
@billgates
64.3M followers
Neymar Jr
@neymarjr
64M followers
The Ellen Show
@theellenshow
62.4M followers
CNN
@cnn
61.8M followers
Selena Gomez
@selenagomez
61.5M followers
X
@x
60.8M followers