I fins aquí el nostre treball, que us ha semblat? Per la nostra part esperem que us hagi resultat interessant i entretingut, ja que va ser un fet històric que va ajudar a millorar la situació en la época per als treballadors i les seves condicions de vida durant aquells anys.
I fins aquí el nostre treball, que us ha semblat? Per la nostra part esperem que us hagi resultat interessant i entretingut, ja que va ser un fet històric que va ajudar a millorar la situació en la época per als treballadors i les seves condicions de vida durant aquells anys.
El dia 29 de febrer, al barri d’Almeda es va celebrar una festa popular per les readmissions dels acomiadats de Laforsa a les pistes esportives del Centre Social.
D’altra banda, els representants sindicals van considerar oportú, per a evitar confusions i distorsions de la realitat sobre el pacte sindicals signat amb l’empresa, fer un comunicat explicant el pacte sindical que es va arribar.
El dia 23 de febrer de 1976, data del primer dia de la tornada a la feina dels treballadors, va ser ovacionats per manifestants que es van concentrar en el primer torn de les sis de la matinada.
El partit de futbol no només va ser mostra de la derrota de l’empresa, si no també de la defensa de la llibertat i l'amnistia, per la unitat de la classe obrera, d’empreses, barris i poblacions que van unir-se per ajudar i manifestar-se a favor dels vaguistes de Laforsa.
El dia 22 de febrer, per a celebrar la victòria de la vaga es va realitzar un partit de futbol en què els treballadors de les empreses Siemens i Laforsa es van enfrontar per disputar el I Trofeu Pro-amnistia al camp de la Unió Esportiva de Cornellà.
Al dia següent l’assemblea de la seu sindical de Cornellà, va notificar el pacte sindical amb l’empresa. Va ser rebut com una gran victòria pels vaguistes, que van veure com la seva lluita que va durar més de 106 dies havia donat el seu fruit i la solidaritat del moviment obrer.
Fins i tot, per la tarda van fer una visita a l’Abat de Montserrat, que va accedir a que fossi explicat de la situació de la empresa. Aquesta reunió va tenir gran transcendència, donada la influència que tenia l’Abat a tota Catalunya.
Per continuar la lluita van decidir fer passejades més llargues i per altres llocs. L’Hospitalet, Esplugues i Sant Joan Despí van ser objecte de llargues marxes.
Va ser el moment del qual els treballadors es van atrevir a desplegar una pancarta, cosa que els hi va durar poc ja que la policia estaven atents en controlar els excessos que marcava la llei.
Aquell mateix dilluns l’assemblea va proposar com fer que l’empresa cedís sense que cap fos acomiadat. La solució va ser continuar la lluita fins al final.
Consideraven que qualsevol alternativa que no fos la readmissió dels treballadors significaria una derrota per la classe obrera. Una derrota implicaria la caiguda de tots el obrers de la siderúrgia.
Si la sentència final deia que se’ls readmetessin, els dotze serien readmesos i acomiadats si es declara procedent l’acomiadament. La proposta va ser rebutjada, consideraven que amb pocs diners els deixarien al carrer sense cap dret a recurs durant la celebració del judici.
El dia 2 de febrer a l’acte de conciliació sindical entre empresa i treballadors, els representants de l'empresa van fer una oferta als treballadors del qual tots entrarien a l’empresa de nou, excepte els que haurien d’anar a judici.