Anem a parlar de l'autèntic pilar jurídic d'Europa que molts voldrien esborrar dels llibres de text: els Usatges de Barcelona.
Què eren realment?
No parlem d'una simple llista de costums medievals o de tradicions locals. Els Usatges són la primera compilació de dret feudal i constitucional de Catalunya, iniciada pel comte Ramon Berenguer I al segle XI.
Són la resposta jurídica per posar ordre a la violència feudal, barrejant el vell dret visigòtic, el dret romà i les necessitats d'una societat que creixia. Eren, a la pràctica, la llei fonamental del Principat.
Mentre a la resta de la Península la voluntat del rei era de caràcter diví i absolut, els Usatges, ja al segle XI, van fixar una premissa revolucionària: el Comte —el Princeps— no estava per sobre de la llei de la terra, —el Principat—. Qualsevol acte reial que els violés es considerava un contraús, i per tant, era directament il·legal. Aquí, al segle XI, és on neix l'ADN del Pactisme, el moll de l'os que més tard blindarien i desenvoluparien les Constitucions Catalanes a les Corts de 1283.
I parlem de la seva vigència, que és el que realment fa tremolar el relat oficialista. Els Usatges no van ser un experiment medieval de quatre dies. Van ser la norma suprema de Catalunya durant quasi set segles. Van resistir el pas del temps fins que el Decret de Nova Planta (1716) va suspendre tot el dret públic i constitucional català per dret de conquesta.
Però la història té una justícia poètica inqüestionable: Felip V va poder liquidar les institucions públiques, però es va veure obligat a mantenir el dret civil català tant arrelat i modern. L'esperit i molts dels conceptes clau seculars dels Usatges sobre la família, la propietat o les herències van sobreviure durant els segles posteriors i bateguen avui dia dins de l'actual Codi Civil de Catalunya.
Tenim una de les tradicions jurídiques i constitucionals vives més antigues i riques d'Occident.
Que ens vinguin a donar lliçons de respecte a la llei i de democràcia moderna aquells l'arbre genealògic de l'estat dels quals neix de l'absolutisme centralista és, com a mínim, d'una amnèsia històrica preocupant. Més Usatges i menys relats inventats. 📜🔥
Catalunya no demana la independència.
Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa.
Les Constitucions de Catalunya han estat vigents durant 700 anys, i mai no han estat legalment derogades.
Sis anys que Salvador Illa, va comprar bates d'un sol ús a 16 €/unitat (50 vegades per sobre del preu de mercat), va encarregar 200 respiradors a una fàbrica de guix, amb un sobre preu de 8,6 M€ que mai van arribar, va pagar 260 M€ a una empresa de begudes, per la compra de mascaretes, 10 M€ a un empresari per guants que tampoc van arribar, 9 M€ a un despatx d'advocats de quatre treballadors amb seu a Xipre, 3,500% més el que es pagava en el mateix període a empreses d'aquí...
Contractes signats a empreses de direcció desconeguda, sense treballadors, sense especialització sanitària, sobrepreus desorbitats, localitzades a prop de la Roca del Vallès.
Que es parla i parla d’Ábalos, Koldo i Sánchez, mentre aquí tenim un president, que va inflar el cost de la ciutat de la
Justicia un 52%, va posar en risc la vida de milers de sanitaris, que durant la pandèmia està ple de "greatest hits" de suposada malversació, que d’això no s’ha aclarit res i que continua sent president i aquí no passa res … i ara suma-li els 2,9 milions d’euros, que han localitzat, fora dels canals oficials de campanya, per afavorir-lo electoralment a ell i al PSC a Catalunya…
Es per llogar-hi cadires el que s’està tapant
Catalunya no és una comunitat autònoma rebel nascuda el 1978. Catalunya és l'Estat de dret més antic d'Europa. Canviem el marc mental que ens inculca Espanya.
Mentre a la majoria d'Europa i a Castella els reis absoluts feien i desfeien per dret diví, els catalans ja havíem lligat de peus i mans el nostre monarca mitjançant el pactisme i les #Constitucions catalanes. Des del segle XI, amb les Constitucions pau i treva de Déu, i consolidat a les Corts de Barcelona de 1283 amb el rei Pere el Gran, a Catalunya el Rei no estava per sobre de la Llei. El parlamentarisme europeu no va néixer a Anglaterra; va néixer a les Corts Catalanes.
El punt culminant d'aquesta revolució jurídica va arribar a les Corts de 1480-1481 amb Ferran II, on es va aprovar la **Constitució de l'Observança o Poc valdria).** Aquest text és, literalment, el mecanisme de control al poder polític més avançat i revolucionari de l'edat moderna. Diu així:. 👇
«Poc valria fer lleis i constitucions si per nosaltres i els nostres oficials aquelles no fossin observades. Per això confirmem les Corts Generals de Catalunya, les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Cort, Usatges i Privilegis... i volem que si algun dels nostres oficials farà contra les dites Constitucions... el seu acte sigui nul i de cap valor.»
Això implica que qualsevol ordre del Rei, del Virrei o de la seva administració que contradigués les Constitucions catalanes era automàticament nul·la de ple dret. Catalunya va inventar el Tribunal constitucional i l'imperi de la llei segles abans que Montesquieu hagués nascut.
I aquí ve el fet jurídic que Espanya intenta amagar: Les Constitucions catalanes continuen plenament vigents avui. 👇
Per què? Perquè en dret públic, un ordenament jurídic només pot ser derogat per les mateixes institucions que el van crear o per voluntat de la nació. El 1714, Felip V va ocupar Catalunya per la força de les armes i va pretendre abolir-les amb el Decret de Nova Planta (1716). Però hi ha un detall legal crucial: a diferència dels furs de València i d'Aragó, on el rei va emetre decrets de derogació expressa basats en el "dret de conquesta" i l'expropiació de drets, les Constitucions de Catalunya tenien una clàusula d'auto-protecció que impedia la seva abolició unilateral. La força de les armes pot suspendre l'exercici d'alguns dret de facto, però la força no genera dret. Un acte il·legal i violent (la invasió militar de Castella) no té capacitat jurídica per derogar un cos constitucional sobirà.
La Constitució Espanyola de 1978 no va derogar les nostres Constitucions històriques; simplement hi va superposar un marc autonòmic dependent de la voluntat central.
Però el fil de la història no s'ha trencat. El mandat democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 no va ser només un acte de protesta: va ser l'activació del dret a l'autodeterminació d'un poble que manté viva la seva legitimitat històrica. L'1-O enllaça directament amb la tradició jurídica de la sobirania de les nostres Constitucions.
No estem inventant una república del no-res sobre un foli en blanc. El que ens correspon, com a societat moderna del segle XXI, és fer valdre el fil de continuïtat jurídica de l'Estat català històric per restituir una República avançada, democràtica i social. Una República que utilitzi el dipòsit de sobirania de les nostres lleis històriques —mai derogades legítimament— com la fundació més sòlida per continuar i actualitzar l'Estat independent.
Catalunya no demana la independència; Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa desde el S XI, i que es cumpleixi la llei.
Na Tamara Carrasco va ser acusada de terrorista per tenir a casa una careta i un xiulet. Durant 1 any la van confinar a Viladecans i no va poder sortir del poble. Era el 2018. Ja governàvem PSOE155 + Colaus. Ara, el PSOE155 tasta la seva pròpia medicina. Que es fotin! #NOESPOT
Anem a sacsejar una mica el relat oficial sobre on neix la llibertat a Europa. Es parla molt de la Carta Magna anglesa del 1215, però la realitat és que el primer Estat de Dret modern i el bressol del parlamentarisme que limitava el poder absolut va néixer a Catalunya al segle XI.
Mentre a la majoria de corts europees el rei desfeia al seu antull i els súbdits callaven, les Constitucions de Catalunya recollien una fita jurídica única: el Pactisme.
• El principi de legalitat: El monarca no tenia la potestat de dictar lleis tot sol, ni els nobles cometre anusos. Tota norma havia de ser fruit de la negociació i el consens "del Rei amb la Cort" (Corts Sobiranes).
• L'Imperi de la Llei: El Rei estava obligat a complir el dret de la terra. Si el violava, cometia un "greuge" i el Tribunal de Contrafaccions —un precedent directe dels tribunals constitucionals moderns— invalidava immediatament l'ordre reial.
L'any 1714 no es va modernitzar l'Estat; es va pretendre liquidar de forma violenta el sistema parlamentari més avançat d'Europa per imposar l'absolutisme centralista de matriu castellana. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya és fer justícia històrica.
🔄 Fes RT si creus que som l'Estat de Dret més antic d'Europa.
❤️ Dóna-li LIKE si vols veure la Plaça de les Constitucions de Catalunya ja mateix!
@gabrielrufian Que el dia que hi ha més forces de seguretat del Estado li peguin un tret al cap, a plena llum del dia i a pocs metres d'una comisaria es lo mes normal del món. Buscat una impresora, ridícul llepaculs.
Hi ha una cosa estranya en l’odi que una part de catalans projecta sobre Sílvia Orriols @orriolsderipoll. Ella parla contra la immigració. El seu discurs pot agradar o fer nosa, es pot discutir de dalt a baix, però els catalans que la insulten no són l’objectiu directe d’allò que diu.
I, tanmateix, reaccionen com si els hagués atacat a ells personalment. Com si tocar la immigració fos tocar una part íntima de la seva pròpia identitat política.
I això grinyola, oi?
Per a molts catalans, el centre afectiu ja no és la continuïtat del poble català. És el paper moral que s’han assignat. Ser els acollidors, els antifeixistes, els defensors dels vulnerables, els qui sempre són al costat correcte. Per això, quan algú assenyala la immigració com a problema nacional, no ho viuen només com una discrepància política. Ho viuen com una agressió contra la imatge/identitat que tenen d’ells mateixos.
Es pot defensar un immigrant d’un tracte injust, evidentment. Però aquí parlem d’una altra cosa. Parlem de catalans que reaccionen amb més ràbia quan algú qüestiona aquest tercer col·lectiu que no pas quan ataquen la llengua, la Nació Catalana o el futur polític del seu propi poble.
Això explica una part de la bogeria catalana actual. Hi ha gent que ja no pensa la pertinença des de la nació, sinó des d’una comunitat moral de bons contra dolents. I quan el centre deixa de ser el poble català, un català incòmode pot acabar semblant-los més enemic que tot allò que realment dissol Catalunya.
Ho veieu, o no?
La jutgessa que va iniciar la persecució contra la Presidenta @LauraBorras és Sílvia López Mejía, la mateixa que beguda i en un control d'alcoholèmia va amenaçar als Mossos perquè els agents li parlaven en català.
Què podem esperar d'aquest espècimen espanyolista proper a C's?
ATENCIÓ📢
El proper dijous, a partir de les 11:30h, al davant del parlament de Catalunya, concentració en contra de la suspensió de la MHP Laura Borràs.
➡️És un cas de persecució política‼️
➡️Defensem la pressumpció d'innocència‼️
➡️Preservem els drets fonamentals‼️
ERC son 8000 militants
Junts 6000
CUP uns 2000
Més o menys com els habitants de La Garriga.
La resta fins a 2 milions d'indepes podem decidir el que vulguem quan vulguem
Per fer-nos una idea, dic