Nascuda entre Ripoll i Girona.
Billicenciada, remasteritzada i doctora en filologia catalana.
Actualment professora de catcastanglès a la millor etapa: ESO.
No sé com ho veieu vosaltres, però des de la meva experiència com a psicòloga de docents realment esgotats, penso que per més que els baixin la ràtio o els apugin el sou, el problema de salut mental no quedarà resolt.
I segurament això ajudaria una mica, no cal dir. Però diria que el problema principal actual és un altre.
Abans hi havia classes més nombroses, però els grups eren més homogenis. Ara, en canvi, dins d’una mateixa aula hi ha una diversitat enorme de necessitats, ritmes d’aprenentatge, dificultats emocionals i situacions personals.
I davant d’això, és molt difícil que un professor sol pugui atendre tothom com cal. Per més bona voluntat que tingui, per més que li apugin el sou o li baixin uns quants alumnes, la dificultat continua sent pràcticament la mateixa.
Per això crec que, més que parlar només de sous i ràtios, hauríem de parlar de la salut mental dels docents, dels recursos de suport que tenen i de com oferim una atenció realment personalitzada als alumnes que són els que realment estan patint les conseqüències d’aquesta situació que no té res de res a veure amb com era fa uns anys.
En un món normal hi hauria dimissions. En un món normal un govern normal en comptes de tractar mestres i professors com a a enemics s'asseuria a parlar sobre quina mena d'Ensenyament necessita Catalunya, i es posaria fi a aquest malson d'incompetència, fracàs i autoritarisme.
Els alumnes prefereixen mobilitzar-se abans per sortides o graduacions que per les condicions laborals del professorat. No sorprèn. Per què?
Perquè els pares i mares d'aquests alumnes no es fan ni responsables de les accions dels seus fills i filles.
Encara que @educaciocat faci vídeos cuquis explicant què fan els EAPs, la realitat és que estan saturats i des de les escoles es recomana a les famílies que portin les criatures a centres privats per fer proves de trastorns d'aprenentatge. Proves que et poden costar 400€...
Intentando por todos mis medios no leer reacciones al final de Empire of the Dawn para así no spoilearme la más que evidente MUERTE de Gabriel de León y de la que todos tenemos la certeza desde el Imperio del Vampiro
Catalunya és aquell país on, quan plou molt, tanquen les Universitats però es mantenen obertes les escoles. Els nens i els seus mestres es poden mullar com pollets però els universitaris i els catedràtics es queden a casa. En fi.
Els mestres no caiem bé: tots ho faríeu millor i dieu que fem massa vacances. Creieu-nos: estem aguantant l’inaguantable: Nens disruptius/maleducats que no deixen fer classe: Crits, pets, rots, faltes de respecte…i protegits pels pares i de retruc per @educaciocat. Petarem tots.
Que la Consellera Niubó @educaciocat digui que no pensa pujar els sous dels seus docents,els pitjors pagats d'Espanya i que han perdut el 25% del seu poder adquisitu quan ella està entre les conselleres millors pagades de l'Estat és una falta de respecte als seus professionals
És molt evident, que això s'ha de doblar al català. Però molt molt molt. Més que qualsevol cosa de les que hi ha al catàleg de @NetflixES. Ho petaria 100% segur. Si vosaltres també ho penseu, RT.
Prou ja. És la barrabassada de sempre, és la solució de sempre, que suggereix que el problema és el professorat i desvia el focus de les causes reals. No resol res, genera frustració, crema el professorat i el posa de cul davant la formació, també de la que és útil i necessària.
Los docentes no son los culpables de todos los males de la educación. Son profesionales que merecen reconocimiento y apoyo, no chivos expiatorios.
Esperar que los docentes resuelvan problemas que van más allá de su ámbito es injusto.
Ni disponen de los medios ni es su cometido.