ATENCIÓ: Dos dels implicats en l'escàndol dels cartells de l'Alzheimer d'ERC, han muntat una "empresa de comunicació".
En pocs mesos, ja reben contractes públics de 14.900€, A dit.
Detalls:
https://t.co/r4Y2kmKTML
A Òmnium es creuen molt llestos i així ens va. Encara recordo com l’Antich va encapçalar una croada per anar en contra d’Escape Room per dir que banalitzavem el nazisme. Sense haver-la vist. Un crac.
Fins i tot els europeus ens tenen presa la mida. Saben que som uns calçasses i no ens fem respectar. Ells proven a veure si som tan imbècils com per tragar. Puto bonissme. Si desapareixem serà culpa nostra i de ningú més.
ALERTA possible "SEGREST" centenars de menors foren retinguts contra la seva voluntat a la Sagrada Família, els infants membres dues corals foren tractats com terroristes, alguns amb ansietat i plors davant la violència ambiental @Pro_Cassandra https://t.co/6tS0uZUM0Z
🔴🔴🔃 NOVA QUERELLA 600 DE LA @sagradafamilia
"Querella criminal contra la policia espanyola i els Mossos per l’expulsió dels cantaires de la Sagrada Família. Per presumpta detenció il·legal, prevaricació, vulneració de drets fonamentals i discriminació per motius nacionals i ideològics"
via @TotBcn@jmbotanch
https://t.co/XUtCzVmH2s
“Qui pugui fer, que faci”
Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud.
Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur.
I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors.
I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit.
Per això aquests dies han estat tan sorprenents.
La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció.
I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir.
En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar:
“Quien pueda hacer, que haga.”
Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa.
Vol dir deixar d’esperar permisos.
Vol dir assumir responsabilitats.
Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són.
El ciutadà que parla per defecte en català.
L’empresari que crea una empresa.
L’investigador que impulsa un projecte.
El professor que forma millor els seus alumnes.
L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel.
L’enginyer que resol un problema.
La periodista que explica les coses amb honestedat.
El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir.
Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món.
Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias.
Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies.
Potser és el recordatori que encara hi som.
Que el país continua ple de gent capaç.
Que encara existeix energia, talent i vocació de servei.
Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva.
I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat.
Qui pugui fer, que faci.
El més greu de tot és que els fan fora perquè sospiten que cantaran Els Segadors.
Els Segadors. L’himne nacional de Catalunya. L’himne de la nostra terra, de la Sagrada Família, de Gaudí i de generacions de catalans.
Un himne que hauria d’haver sonat amb tota naturalitat, sense que ningú l’hagués de demanar, per una simple qüestió de dignitat i respecte.
Però estem en mans d’una classe política que ni tan sols és capaç de defensar els símbols nacionals més elementals, no fos cas que algú s’incomodés.
I ara venen els escarafalls de sempre, dels que els han donat suport. el crit al cel i l’indignació mentre en passem una altra, oblidem i tornem a començar.
No son capaços de defensar el nostre himne, peró amb lo de defensar un estat hi tindran la mà trencada tu!
No ens calen ni Tours ni Copes Amèrica ni Fórmules 1 ni Goyas ni mogudes provincianes diverses vestides de fals cosmopolitisme passades pel sedàs de la metròpoli per «posar-nos al mapa». Nosaltres sols amb les nostres mogudes en tenim prou per dir ‘ei, som aquí i fem això’.
És possible que allà on nosaltres llegim ‘Primer l’amor, després la tècnica’ ells llegeixin ‘Primer el dret de conquesta, després la tècnica de l’extracció’?
En una ciutat q al mati mataven una persona davant d’una comissaria d policia, a plena llum dl dia, i en van 6 enguany, els cantaires eren tractats a la @sagradafamilia com a delinqüents i expulsats pls serveis d seguretat pl simple fet q van veure una estelada. Prioritats?
AQUESTA XUSMA NOMÉS POT CONTROLAR CATALUNYA PER LA FORÇA.
GRÀCIES ALS 600 QUE HO HEU TORNAT A DEMOSTRAR.
Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures
https://t.co/Pv1D0qEfA6
🔴 Incident greu a la Sagrada Família: La seguretat expulsa i encercla 600 cantaires en descobrir-los estelades entre les partitures.
🔶 Tots els detalls, ací ⬇️
https://t.co/ArwLaoOai5
Demà, si la muntem esteladament grossa els canals espanyols i catalans ens ignoraran però la teles estrangeres no. Visca la llengua! Visca Gaudí! Visca Catalunya lliure de papes que no ens respecten!
Això de Sixena hauria de servir per:
a) Recordar els catalans que Espanya treballa per destruir Catalunya.
b) Que a Catalunya hi ha ple de BOTIFLERS que donen suport a Espanya.
Potser ens quedem sense pintures, però no hauríem de pedre la MEMÒRIA.
Per això hem fet aquest vídeo:
La visita del Papa a la Sagrada Família serà un espectacle mediàtic internacional i Espanya el vol aprofitar:
arraconen el català i prohibeixen posar una senyera mentre desembarquen els Borbons en ple a BCN.
Davant això la societat catalana ha reaccionat.
Veurem què passa.
Si ens coordinem podem ser milers de pedres a les sabates de la propaganda espanyola.
Moltíssimes gràcies per l'atenció.
I recorda: OCTUVRE no rep subvencions ni accepta publicitat. Si podem fer això és gràcies a la gent que confia en el projecte.
Així ho expliquem a press kit: