Xavier HN

[Donald @catalacatala]

Hi ha una cosa estranya en l’odi que una part de catalans projecta sobre Sílvia Orriols @orriolsderipoll. Ella parla contra la immigració. El seu discurs pot agradar o fer nosa, es pot discutir de dalt a baix, però els catalans que la insulten no són l’objectiu directe d’allò que diu.

I, tanmateix, reaccionen com si els hagués atacat a ells personalment. Com si tocar la immigració fos tocar una part íntima de la seva pròpia identitat política.
I això grinyola, oi?

Per a molts catalans, el centre afectiu ja no és la continuïtat del poble català. És el paper moral que s’han assignat. Ser els acollidors, els antifeixistes, els defensors dels vulnerables, els qui sempre són al costat correcte. Per això, quan algú assenyala la immigració com a problema nacional, no ho viuen només com una discrepància política. Ho viuen com una agressió contra la imatge/identitat que tenen d’ells mateixos.

Es pot defensar un immigrant d’un tracte injust, evidentment. Però aquí parlem d’una altra cosa. Parlem de catalans que reaccionen amb més ràbia quan algú qüestiona aquest tercer col·lectiu que no pas quan ataquen la llengua, la Nació Catalana o el futur polític del seu propi poble.

Això explica una part de la bogeria catalana actual. Hi ha gent que ja no pensa la pertinença des de la nació, sinó des d’una comunitat moral de bons contra dolents. I quan el centre deixa de ser el poble català, un català incòmode pot acabar semblant-los més enemic que tot allò que realment dissol Catalunya.

Ho veieu, o no?

[Cristina Rúbies @seibur_]

Quan cal empènyer tant una narrativa (amb titulars cridaners, "estudis" oportuns i mitjans afins repetint-la com un mantra), normalment és perquè la realitat no l'aguanta sola.

[Jaume Clotet @jaumeclotet]

A Barcelona hi ha dos grups de persones que poden ser discriminats sense que passi res: els catalanoparlants i els jueus. Si els haguessin impedit l’entrada per ser negres, musulmans o homosexuals ja tindrien una demanda per delicte d’odi i l’Ajuntament seria acusació particular.

[Jaume Clotet @jaumeclotet]

Ara resulta que els catalans, que som una de les darreres colònies d’Europa, també ens hem de sentir culpables perquè el rebesavi de no sé qui va tenir una fàbrica de rom a Puerto Rico. Doncs miri, no.

[Xavier HN @XavierHN]

@naciomanresa @naciodigital @PereFontanals Brot psicotic?

[ushi💛#masovera del Mossad @bsubsu14]

Afirmar q els musulmans radicalitzats assassinen per brots psicòtics és un insult pels malalts d'esquizofrènia i va contra les directrius de la OMS (organització mundial de la Salut).

[Indepe&Marica 🏳️‍🌈🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿🇩🇪🇮🇱 @lindepemarica]

Ja hem cantat “brot psicòtic”, ens prenen per imbècils, casualment els brots només els tenen certa gent de certa religió, potser els hauríem de fer tests psiquiàtrics abans de deixar-los entrar a Europa. 🙄

[Toni Florido @toni_florido]

Veieu les fletxes vermelles? Són els exèrcits àrabs combinats intentant fotre els jueus al mar. Els jueus, que tot just havien proclamat la seva independència en el marc del pla aprovat per l'ONU, van aconseguir evitar la seva desfeta.

Doncs bé, això és la famosa Nakba.

[Donald @catalacatala]

El discurs d’Arran @Arran_jovent és la prova perfecta de com una part de l’independentisme ha après a parlar de Catalunya sense posar mai Catalunya al centre. S’omplen la boca de classe treballadora, precarietat, feminisme, habitatge, racialització, llengua i alliberament dels pobles, però el moviment de fons és claríssim. Agafen el subjecte nacional català i el dissolen dins una sopa ideològica on la nació ja no és el punt de partida, sinó una causa més dins el seu catecisme polític.

La primera trampa és redefinir la classe treballadora fins que hi càpiga absolutament tot. Ja no és només la gent que depèn del treball per viure. Ara és un contenidor moral on hi aboquen totes les causes que volen fer passar pel mateix embut ideològic. Sona solidari i modern, però el resultat és letal per a Catalunya. El poble català desapareix com a subjecte i queda reduït a una peça decorativa dins el relat de l’esquerra.

Després ve la frase que totes aquestes lluites formen part de la mateixa lluita. Queda molt bé en un vídeo militant, però serveix per negar els conflictes reals. La defensa del català no sempre encaixa amb la sacralització de la diversitat. Una cultura autòctona minoritzada necessita centralitat, exigència, integració, deures i poder. Però això els incomoda, perquè el seu centre no és la catalanitat. El seu centre és la diversitat. I quan la diversitat mana, el català acaba fent de cambrer ideològic.

El moment més brut arriba quan avisen que, en temps de crisi, el malestar es desplaça cap a les persones vulnerables. Això no és només una advertència moral. És una vacuna preventiva contra qualsevol lectura nacional, demogràfica o cultural del problema català. Si parles d’integració fallida, assenyales els vulnerables. Si parles de substitució lingüística, desvies el focus. Si parles de dissolució nacional, fas identitarisme. El mecanisme és perfecte perquè els catalans no puguem parlar del que ens està passant sense passar abans pel confessionari moral de l’esquerra.

I al final arriba la confessió. El català ha de ser una eina per generar un espai compartit de totes aquestes diversitats. Aquí cau la màscara. El català ja no és la llengua del poble català, ni l’estructura viva d’una comunitat nacional, ni el centre d’una cultura autòctona que vol continuar existint. És una eina. Una cola cívica. Un instrument amable perquè realitats diverses puguin conviure dins el seu projecte ideològic. El català no mana. El català serveix.

Això és el més greu. Et venen una defensa del català, però en realitat el degraden. No hi apareix com a poder, ni com a exigència, ni com a condició d’entrada a una comunitat nacional. Hi apareix com un recurs de cohesió multicultural. Una llengua sense poble. Una llengua sense autoritat. Una llengua sense dret a ordenar el país que l’ha feta néixer.

Aquest discurs no és ingenu. És coherent, i precisament per això és perillós. És l’independentisme d’esquerres quan ja no pensa nacionalment. Catalunya hi surt, però no governa el marc. El català hi surt, però no estructura res. L’alliberament nacional hi surt, però dissolt dins una lluita general on el subjecte real no és el poble català, sinó una classe treballadora diversa, precaritzada i definida segons els interessos ideològics del moment.

En el fons, Arran no diu que la classe treballadora hagi d’assumir la llengua i la nació catalanes. Diu que la nació catalana ha d’entrar de genolls dins el seu marc de classe, diversitat i lluites agregades. Catalunya pot existir sempre que no vulgui ser el centre. El català pot existir sempre que no vulgui manar. I l’alliberament nacional pot existir sempre que no molesti el relat ideològic que el tutela.

Això no és alliberament nacional. És domesticació nacional amb vocabulari revolucionari. És preparar una Catalunya ideològicament molt correcta i nacionalment cada cop més buida.

[Cris @gallifantes]

Dels creadors de "No es regularitzarà la gent amb antecedents penals"
Avui arriba:
"El Gobierno i la Generalitat envíen instruccions a les presons perquè facilitin la tramitació de sol·licituds de regularització dels presos estrangers".

[Marc Arza @marcarza]

Que per què? Perquè han vingut dos milions d'habitants nous en vint-i-cinc anys i uns 400.000 catalans han marxat a viure a l'estranger. Sumes i restes. Erem el 50% en un país de 6 milions i som el 33% d'un país de 8 milions.

[Universo FCBarcelona @UNIVERSO_1899]

Si Nico quiere vestir la camiseta del Barça la próxima temporada, siempre se puede comprar una.

Esa es mi opinión al respecto.

[𝗖𝗮𝗿𝗹𝗼𝘀 𝗔𝗱𝗮𝗺𝘀 @carlosadams]

Solo hay una cosa peor que morir en la puerta del hospital en Estados Unidos por no tener dinero como dicen los progres, morir en la sala de espera de uno Español después de que durante 82 años te sajaron más de la mitad de todos tus ingresos.

[Xavier HN @XavierHN]

Exigim la retirada de la Creu de Sant Jordi a Eduardo Mendoza - ¡Firma la petición! https://t.co/oYZEG1uhR9 via @change_es

[Clàudia ⭐ @Claudiacatalana]

Serem un país de veritat quan puguem fer fora els okupes de casa nostra, en 24 hores i quan defensar-se d'una agressió o intent de robatori no et faci anar a la presó.

[Ahmed Khalifa @_A_khalifa]

The video From 10 Years Ago:

To Europe..

[✯✯ Marta Niubó ✯✯ @Marta_catalonia]

Com advocada, fa anys que periòdicament em trobo amb notícies així, i fa anys que us dic que l'ordenament jurídic espanyol és una puta VERGONYA pel que fa a la llegítima defensa. T'has de deixar matar, o vas tu a la presó. És immoral, indecent i fastigós!!!

[Xavier HN @XavierHN]

Un altre que entra a la fatxoesfera catalana @LaCatalunyaWoke

[Pau Llonch Méndez @paullonch]

Competir esportivament és masclista? I capitalista? Però quina mena d'arguments són aquests?

[✯✯ Marta Niubó ✯✯ @Marta_catalonia]

Reclamo el meu DRET A ODIAR lliurement a qui em doni la gana. Només un govern estalinista pot destinar recursos públics a una plataforma com HODIO, per empaitar totes les opinions discordants. És persecució ideològica pura i dura. És dictadura feta passar com a "democràcia".

[Juan Ramón Rallo @juanrallo]

Esto es un completo muñeco de paja. Lo que dice el liberalismo es que los derechos son INDIVIDUALES, porque es el proyecto de vida de CADA PERSONA el que debe ser respetado. Derechos individuales no implica atomización social, salvo que uno sugiera que sólo podemos socializarnos como un rebaño a golpe de pastor vigilante. De hecho, el liberalismo es totalmente compatible con el asociacionismo civil (incluido el religioso) siempre que tenga un carácter voluntario y no obligatorio.

Si quieren buscar fundamentos de disolución de los lazos sociales, piensen más bien en el Estado de Bienestar y en cómo reemplaza los mecanismos sociales de ayuda horizontal (condicionados a actitudes prosociales de cada persona) por derechos de cada ciudadano a rapiñar al resto (aun cuando cada ciudadano mantenga actitudes antisociales o asociales hacia el resto).