Xavier Toda Eraso ن

Català, catòlic, perico i pare de 4. I economista; faig de consultor.Membre de la Institució Teresiana. Voluntari al Banc de Productes no Alimentaris @lanau_org

[LadyCrocs @ladycrocs]

@MalaMalamente Me parece increíble que se intente justificar la imposición que se hace a las mujeres en el islam.

Ya no solo es que esta señora lleva neopreno porque le da la gana, es que lleva el pelo suelto.

¿También has visto a alguna con ese burkini homologado y su pelo al viento?

[SemprePerico @SemprePerico]

Antonioooooo, sube el nivel!!!

A ver, sácame un solo tuit donde se haya pedido el Balón de oro para Rodri para que no lo gane el “Noi” de Mataró…que os creéis el centro del mundo y lo único que sois es el club más corrupto del universo.

[Xavier Toda Eraso ن @XavierToda]

@JulenBollain En este aspecto, no hay diferencia: todos los partidos, desde la extrema derecha hasta la extrema izquierda, están cortados por el mismo patrón.

[EtFelicitoFill @etfelicitofill]

😋

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Fa només tres mesos, el Ministeri de Sanitat, deia que no finançaria el fàrmac contra l’Alzheimer, un tractament que frena la malaltia fins a un 27% en fases inicials i que està considerat un dels més prometedors dels últims anys, perquè era massa car i calia “racionalitzar la despesa pública”.

Però, mira tu per on, d’un dia per l’altre apareixen 25 milions d’euros per gestionar el repartiment de suposades persones menors migrants no acompanyades, que han arribat de manera irregular.

Ens volen desmemoriats. Ens volen analfabetitzats. Ens volen cecs. Ens volen sords.

Perquè qui recorda, compara. Qui compara, qüestiona. I qui qüestiona deixa de conformar-se amb qualsevol relat.

Per això les dades molesten tant.

S’ha de tenir la cara de ciment armat, socialistes!

[Mn. F. Xavier Pagès Castañer @fpagesc]

"Dirigimos hoy nuestra atención a la dimensión eclesial de la oración litúrgica. Lejos de ser una fuga del mundo y de sus necesidades, cada oración, sobre todo en la liturgia, es una dimensión esencial de nuestra humanidad."
Del #PapaLeónXIV en la #AudienciaGeneral
👍🏼🙏🏼☝🏼❤️‍🔥🕊🙌🏼

[RCD Espanyol de Barcelona @RCDEspanyol]

⭐️ Tal dia com avui, el 2 d’agost de 2009, vam inaugurar l’@rcde_stadium en una tarda màgica amb un partit per al record davant el @LFC.
#RCDE #FundacióRCD⭐️ Tal dia com avui, el 2 d’agost de 2009, vam inaugurar l’@rcde_stadium en una tarda màgica amb un partit per al record davant el @LFC.
#RCDE #FundacióRCD⭐️ Tal dia com avui, el 2 d’agost de 2009, vam inaugurar l’@rcde_stadium en una tarda màgica amb un partit per al record davant el @LFC.
#RCDE #FundacióRCD⭐️ Tal dia com avui, el 2 d’agost de 2009, vam inaugurar l’@rcde_stadium en una tarda màgica amb un partit per al record davant el @LFC.
#RCDE #FundacióRCDE

[Xavier Toda Eraso ن @XavierToda]

@CarlesComa @RCDEspanyol I serien menys si no els haguessin perdonat de baixar quan van quedar últims a la lliga

[Xavier Toda Eraso ن @XavierToda]

@ferarri001 I'm sure: 64

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Preservem-ho, amics!
—El teatre és ple DE GOM A GOM
—Compte amb en Julià, que surt amb cada ESTIRABOT…
—QUÈ FAN ELS INFANTS? EL QUE VEUEN A FER ALS GRANS
—En aquella estada VAIG FER CONEIXENÇA amb dos estudiants
—HAN ESCAPÇAT dos arbres
Al setembre hi tornarem. Bon agost, amics!

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Compte, amics!
⛔️sortir efecte ✅FER EFECTE, ÉSSER EFECTIU
⛔️deixar de costat ✅DEIXAR DE BANDA
⛔️quant abans millor ✅ COM MÉS AVIAT MILLOR
⛔️què va! ✅ I CA!, JA POTS COMPTAR, I ARA!
⛔️què tal? ✅ COM ESTEU?, QUÈ FEM? COM ANEM?
⛔️què tal és? ✅ QUÈ ET SEMBLA? QUÈ EN PENSES?

[El català com cal @elcatalacomcal]

(1) Encara dius ❌TINC UN BAIXON?
🔹En català, no existeix el mot ❌BAIXON. És un calc literal del mot castellà BAJÓN.
❌He tingut un baixon (incorrecte)
🔹En català, diem:
✅He tingut (o patit) una davallada
✅He tingut un moment baix
✅No ho he passat gens bé
...

[Josep Benaiges @Josepbenaiges]

Que raro que en día historic pel ciclisme com el d'ahir, l'unic diari d'esports de l'estat que no Li dedica la portada a Pogacar sigui el mononeuronal @sport. Quin ridicul

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Prou ‘tonteries’
—No t’amoïnis per aquesta BESTIESA
—No facis més DISBARATS
—Pensar que no te’ns sortiràs és una BENEITURA
—No estic per ROMANÇOS
—Deixa't de MANIES
—Aquesta pretensió és un DESFICACI
—Dius moltes BAJANADES
—Tot va començar per una FOTESA
—Prou XIMPLERIES

[Xavier Toda Eraso ن @XavierToda]

@carlestorras Home! Fins ara els independentistes demòcrates no han fet escarafalls per pactar amb la CUP, que és extrema esquerra antidemocràtica.

Vols dir que ara posaran problemes per pactar amb l'extrema dreta?

Si els números surten, seguiran sense voler pactar?

[Carles Coma Mendoza @CarlesComa]

La questió en si no és la broma (que pot ser estúpida), sino que el problema és normalitzar aquestes coses i fer-les simpàtiques. Perquè si això mateix passa en un poble de Cuenca canviant l'@RCDEspanyol , pel FCB, tothom ho entendria com un atac catalanofob i seria noticia.

[CE Sabadell 🧅 @CESabadell]

🤝🏻 Volem donar les gràcies a l’@RCDEspanyol pel tracte rebut avui!

🤗 Moltíssims èxits aquesta temporada per al club i l’afició

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

A un pas del col·lapse

Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.

No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.

Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.

Però aquest és només un indicador.

L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.

També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.

És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.

Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.

Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.

No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.

Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.

Jo crec exactament el contrari.

El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.

Això no és solidaritat.

És irresponsabilitat.

Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.

Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.

Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.

Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.

Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.

Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.

Que passeu un bon Diumenge.

[Xavier Toda Eraso ن @XavierToda]

@thesangus @daviddereus1974 Quins eren els motius?

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

El doble estàndard.

Hi ha una cosa que em preocupa més que la incompetència: el doble estàndard.

Fa unes setmanes, milers d’estudiants van denunciar que l’examen de Matemàtiques de la PAU estava mal dissenyat. Les dades eren demolidores: la nota mitjana va caure prop de dos punts, la pitjor dels últims tretze anys. Professors, alumnes i experts coincidien que l’examen era excessivament llarg i que un sol error impedia resoldre la resta dels exercicis.

La resposta del Govern? Silenci. Un comitè d’experts. I els 2.500 alumnes afectats, que aquest any poden veure compromès l’accés a la universitat, que s’espavilin.

Avui sabem que Catalunya no tindrà resultats vàlids a les proves PISA després que s’hagin detectat presumptes irregularitats en la selecció dels alumnes participants. Aquesta vegada, però, la reacció és immediata: explicacions, compromisos i mesures.

Aquí hi ha el doble estàndard.

Quan l’error perjudica els ciutadans, no passa res. Quan perjudica el Govern, tot són presses.

El problema no és només la mala gestió. És una cultura política que només assumeix responsabilitats quan està en joc la seva pròpia imatge.

Ho vam veure també a Mataró: un veí arregla un carrer abandonat per l’Ajuntament i qui acaba rebent la reprimenda és el ciutadà, no l’administració que havia incomplert la seva obligació.

Això és el que hauríem de deixar de normalitzar.

La funció pública no consisteix a donar lliçons de moral. Consisteix a assumir responsabilitats. I avui, massa sovint, els ciutadans paguen els errors de l’Administració mentre l’Administració només corre quan el perjudicat és ella mateixa.