Avui fa 2 anys vaig viure una experiència que em va marcar molt, gent propera a mi ja la coneix, i per a qui no, obric fil.
Dissabte a les 11:10 del matí, acabava d'obrir la tenda per a treballar i va entrar un home d'uns 70 anys preguntat-me si podia donar-hi una volta.
Es que perdona que et diga: no sóc una clown i m'entere de tot, i jo també se analitzar situacions, i encara que parega que no, tinc molta memòria per a no oblidar traicions.
Com vaig a voler estar al costat d'algú que durant la nostra relació m'ha deixat tirada (en mil aspectes), m'ha mentit i ocultat coses, m'ha fet sentir que tot era culpa meua i que ara que no ens parlem es duga amb gent que ha criticat a mort?
Mencanta en las cenas con amigas ese momento en el k cada una va teniendo su turno para explicar su drama actual y la demas la escuchan y despues se delibera una solucion etc..
Em preocupa que en els atacs d'ansietat més heavys tinga ganes d'autolesionar-me.
Mai creue la línea, però és un pensament que tinc, i tindre'l ja em dona por.
K ganas de tener hijos para criarlos de la forma más sana posible y crear un vínculo afectivo fuerte donde se sientan seguros y tengan su espacio para crecer como personas individuales WoW boomers could never