Hola! Soc una jove periodista i comunicadora audiovisual amb ganes de compartir la meva opinió. M'encanta la crònica negra i anar més enllà del que ens expliquen. Obro aquest espai per veure què en surt i fer-me un lloc per aquí. I qui sap… potser acabo a True Crime Factory.
34 anys que fort. 34 anys des que tres noies adolescents van ser víctimes d'un crim que va commocionar tot un país. Una història més de violència que ens recorda que darrere de cada cas hi ha persones que mai no haurien de ser oblidades.
Avui fa 34 anys del segrest de les #NenesdAlcàsser, q foren violades, torturades i assassinades.
Un crim d'estat, un més, de la pestilència criminal ecs!-panyola, perpetrat a CASA NOSTRA (Països Catalans).
Un crim de fa més de quatre anys i moltes preguntes encara obertes. Al judici d'avui, l'acusat ha negat haver fet res. Tot i això, han sortit indicis, com la coincidència del seu ADN amb el perfil genètic trobat al ganivet que s'investiga com a arma del crim.
15 dies de l’accident ferroviari d’Urda. 69 víctimes i desenes de ferits. Costa d’entendre la facilitat amb què passem pàgina, encara més sent el segon en menys d’un any. No es tracta d’oblidar, sinó d’exigir respostes. Hi ha famílies que encara pateixen les conseqüències.
És que és molt trist. Es dona més importància al tema de l’entrevista, mentre que qüestions polítiques i socials molt més preocupants queden en segon pla. Queden 18 dies per a les eleccions i el debat públic continua sense centrar-se en el que realment importa.
Probablement ha fet més per aquesta societat del que molts de nosaltres fem avui en dia. Més educació, més empatia i més sentit comú no ens aniria gens malament. Que injust tot plegat.
Un dels valors més importants és el respecte. Respecte per tothom, pensi com pensi. Aquest senyor estava esmorzant tranquil·lament en una cafeteria. No sabem què ha viscut, què ha fet al llarg de la seva vida ni quina és la seva opinió. I tampoc cal saber-ho per respectar-lo.
Manifestantes acosan y expulsan a un anciano de una cafetería.
Ha ocurrido a las 11 de la mañana en Lesseps, Barcelona, me lo acaba de pasar una seguidora.
Un policia mort, un altre ferit greu, una noia tirotejada i un artefacte explosiu. No es tracta de treure importància a altres notícies, però crec que també hem de saber posar les coses en perspectiva i donar a cada notícia la importància que mereix.
Quin és el sentit de la vida, si no és agrair? Agrair poder arribar a casa i tenir un plat a taula, sortir a córrer, sentir-nos estimats, descobrir llocs nous, riure, tenir salut i gaudir de les petites coses. Moltes vegades no som conscients de la sort que tenim. I quina sort.
No tots els formats serveixen. La televisió pública ha de donar veu a tothom, però cal saber fer-ho. Hi ha entrevistes que necessiten preparació i, sobretot, ofici periodístic. L’humor té el seu espai, i el periodisme també. I no són el mateix. No tothom pot fer una entrevista.
El més trist de tot és que hagin passat gairebé 4 anys fins que s'hagi fet justícia del cas. Estem parlant d'una menor d'entre 13 i 16 anys, i no és només l'edat, sinó també de l'abús de confiança d'un home adult que havia de ser el seu referent. I pocs anys de presó em semblen.
Saber deixar anar. Quina frase tan senzilla i, alhora, tan complicada. Crec que tot és efímer, tot i que hi ha coses que, si les cuidem, poden durar molt més. Però no tot depèn de nosaltres, i potser d'aquí rau la bellesa de viure el present i gaudir de les coses tal com venen.
I si cal aturar temporalment la circulació ferroviària per revisar, detectar, solucionar, tornar a revisar, detectar i solucionar tots els problemes fins a garantir la nostra seguretat. És trist haver d’arribar fins aquí per exigir una cosa que hauria de ser una prioritat.
Des de l’accident ferroviari d’Urda tinc el cor encongit. Només de pensar que fets així no haurien de passar i passen, i que qui acaba patint són persones que agafen un tren per anar a treballar, marxar de vacances, visitar un familiar o tornar a casa, se’m fa un nus a l’estómac.
És trist i alhora preocupant viure en una societat on la seguretat d’un servei que utilitzem cada dia no sempre està garantida. Ens mereixem un transport públic digne, segur i a l’altura de les necessitats de tothom.
Dos assassinats que, vint-i-cinc anys després, encara no tenen una resposta judicial definitiva. Investigacions llargues, causes arxivades i reobertes, nous indicis... Ara, per fi, sembla que s'avança cap a la justícia que mereixen l'Helena, l'Isaac i les seves famílies.
Ara, finalment, el cas arriba a judici. La Fiscalia demana 22 anys i mig de presó per a l'acusat, mentre que la defensa l'absolució. El judici s'allargarà fins al 13 de novembre i hi declararan testimonis i propietaris de l'escorxador d'on presumptament hauria sortit el ganivet.
Avui, quatre anys i mig després, comença el judici pel crim del taxista de Lleida. El 2022, un conductor de 43 anys va ser assassinat a ganivetades mentre treballava. Un any i mig més tard, els Mossos van identificar el presumpte autor, que va ingressar a presó provisional.
Després de quasi nou anys, es fa un pas molt important en el cas Susqueda, que encara està pendent de resoldre's. Ara, per fi, sembla que el camí judicial avança. Caldrà veure, però, com es desenvolupa. La Paula i el Marc mereixen justícia.
Cas Susqueda. ÚLTIMA HORA: La Fiscalia de Girona demana 52 anys de presó i 10 anys de llibertat vigilada per a Jordi Magentí Gamell acusat de l’assassinat d’en Marc i la Paula, els dos joves del Maresme de 21 i 23 anys morts a trets al pantà de Susquedà l’agost del 2017. El fiscal, Jerónimo Gómez demana pel sospitós 25 anys de presó per l’assassinat de cada una de les víctimes i 2 anys de presó per tinença il·lícita d’armes de foc. El fiscal, en un escrit de 52 pàgines, explica que la demora en la investigació dels @mossos ha quedat justificada per la dificultat de trobar proves després que el presumpte autor les destruís. La Fiscalia demana que el Jurat del cas vagi a Susqueda i que algú aliè al peritatge els ensenyi sobre el terreny tot el recorregut que van fer les víctimes i el sospitós el dia dels dos crims.