I no, no es tracta d'arreglar ERCJuntsCUP. ERCJuntsCUP ha de desaparèixer. Tots els esforços dedicats a arreglar ERCJuntsCUP fan perdre temps a Catalunya, com li'n fa perdre dedicar-se a la xenofòbia amb AC. I és un temps que Catalunya no es pot permetre de perdre.
Belarus is not outside Europe’s future.
Belarus is part of it.
Supporting Belarusians is not charity. It is an investment in Europe’s security, peace, and democracy.
When Belarus is free, Europe is stronger.
Quan en el curs de la vida d'un país esdevé necessària una infraestructura dolorosa per a la regió del país on s'ha de construir, el sentit de país d'aquesta regió li demana que n'assumeixi el dolor. És aquest el cas de la B-40 als camps del nord-oest de Sabadell.
1/3
El patriotisme català dels sabadellencs q escampem la boira en aquests camps, doncs, demana q assumim la necessitat de la B-40.
No demana, però, q acceptem de predre els nostres camps només perquè els amigatxos de la Caixa puguin continuar jugant a golf uns metres més enllà.
2/3
La resistència dels mestres, encara que no en comparteixis les demandes, ens protegeix a tots davant els qui ens deixen sols en el conflicte.
Llegiu l'article de @JordiGraupera a l'Ensems.
https://t.co/cep9o8aPx2
Per cert, és la mateixa escena en què el general Tan ha vingut a anunciar a Kundun que la Xina ha decidit traslladar 40,000 xinesos al Tibet. ¿De què em sona? ¿De què collons em sona?
De 'Kundun' (1997), de Martin Scorsese.
El general xinès diu a Kundun: «We are here to heal the people of Tibet. You need reform! We are here to liberate you!»
Kundun respon: «You cannot liberate me, general Tan! I can only liberate myself!»
Els imperialistes són tots iguals.
Una cosita: fue la Policía Nacional la que desalojó a los secesionistas del coro en la Sagrada Familia y evitó que se hiciera el más absoluto de los ridículos ante 500 medios internacionales.
Una vez más, el resto de España ha salvado a Cataluña de sí misma.
De nada.
L'episodi dels cantaires també demostra la intenció dels organitzadors d'emmarcar l'acte en l'agenda de la 'normalitat' post-procés ('retrobament', 'concòrdia', tant li fa). Per això la reacció contundent: per a evitar que es vegin les brases que hi ha sota la cendra.
La sagrada família son les 4 barres i un estel al centre 😉, pels 2 costats i per l’entrada també quan estigui acabada. Tota ella es una bandera estelada 😎
Una altra prova evident q Acció per Sabadell és la llista (encoberta) d Junts és q Vilaweb (àlies 'la premsa lliure') en parla. Quan presentem Alhora a Sabadell segur q no hi haurà notícia de Vilaweb. No n'hi ha hagut ni amb St Cugat ni amb Terrassa; ni n'hi haurà amb Viladecans.
‼️ Gabriel Fernàndez encapçalarà a les municipals la coalició independentista Acció per Sabadell.
🔶 Junts, Gent de Sabadell, Identitat Sabadellenca i MESCat formalitzen una candidatura
https://t.co/fcq8xJe3Qz
https://t.co/fcq8xJe3Qz
@VilaWeb Que ho sàpiga tothom: la candidatura Acció per Sabadell és el camuflatge de Junts per Sabadell. Dels senyors que fins fa quatre dies eren tan còmodes dins del govern municipal de la majoria absoluta del PSOE. Normal que s’hagin empescat tot aquest camuflatge. I deshonest.
@jbadia16 L'oració subordinada (a partir de «en què…») especifica com ha de ser el text que l'oració principal («Escriviu un text») ordena escriure. És a dir, la subordinada caracteritza un text que encara no està escrit, irreal; i per això demana el subjuntiu.
@jbadia16 Efectivament, hauria de dir 'descrigueu'.
L'oració és: «Escriviu un text en què descrigueu els prejudicis.»
Que amb un subjecte singular seria: «Escriu un text en què descriguis els prejudicis.»
Així veiem que seria mal format: «Escriu un text en què *descrius els prejudicis.»
Participants que van contribuir decisivament a la grandiositat de l’acte, tractats com delinqüents. En diuen concòrdia, retrobament i unitat, però és llibertat vigilada per les forces d’ocupació. Quina vergonya.
La repressió contra els cantaires de la Sagrada Família és un gran símbol de la llei de normalització política que ERC i Junts pactaren amb el PSOE i de la que ahir es complien 2 anys.
Ho retrata tot bé: l’Espanya del PSOE, la inutilitat dels nostres i un poble que no es rendeix.