El nacionalisme, encara que es vesteixi de justícia social, acaba sempre en un carreró sense sortida: el del reformisme impotent, a una mala relliscada de caure pel pendent de la reacció. És el que passa quan agafes com a pedra de toc la nació i no la lluita de classes.
Follarme las barreras del género supone mi segundo pasatiempo favorito, solo después de la implacable sensación que se apodera de mis caderas cuando hago llorar a un fife homófobo una noche de fiesta (por ejemplo).
🎥 Hui presentem l'Organització Juvenil Socialista del País Valencià.
Perquè tornar a creure que la revolució és possible és una necessitat. Però organitzar al proletariat juvenil per articular la resposta és una obligació.
Endavant l'Organització Juvenil Socialista! 👇