Saludos, GarridoRua, he visto tu twittter y me gustaría compartir un trabajo de un alumno de #literatura de 4t de ESO buscó una forma narrativa distinta y experimentó con RV. Hoy estaré en el chat #edulunes https://t.co/T4NvHGPTYV
«I tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit»
La vellesa descrita amb aquesta bellesa per Josep Carner, que va néixer un dia com avui del 1884, i recitada per @SilviabelB:
https://t.co/UmFStztGMG
Si he entès bé el concepte, crec que el poema on es veu més clar és "Can��ó de la Quarantena", sobretot en l'última estrofa: "Sota l'ígnia ratlla, veig la gent que es mou. Jo, arronsant l'espatlla, penso que faig prou."
"El Gato Negro", va ser la primera lectura obligatòria que vaig gaudir a l'escola, i que ara ja no es llegeixi em trenca el cor. Avui en dia és un dels meus autors preferits i per celebrar el seu aniversari us deixo un petit poema, gaudiu-lo! 🤘
A més a més, Carner va escriure aquesta obra fora de Catalunya mentre exercia de vice-cònsol a Gènova, coincidint amb la consolidació de la poesia postsimbolista a Europa.🙌✍️
Sí, el simbolisme en aquesta obra li va permetre a Carner que cada vers escrit fos més que mots, permetent que el lector pogués descobrir-ne el significat ocult.