Núria Abancó Sors

[Protecció civil @emergenciescat]

❗⛈️ Posem en alerta el pla #INUNCAT perquè es preveu intensitat i acumulació de pluja durant el dijous a la tarda a gran part del país. Es prega que ningú s’acosti a rius, rieres i barrancs

ℹ️ Més detalls: https://t.co/b0hqXSLh5X

[Ignacio Novo - Escritor @Ignacionovo]

En 1942 le quitaron todo. El abrigo. El nombre. El trabajo de su vida. Hasta su manuscrito, cosido en el forro de la chaqueta, fue arrojado al fuego. Le afeitaron la cabeza, le tatuaron un número: 119.104. Creyeron que así habían borrado al hombre.

Estaban catastróficamente equivocados.

Habían despojado a Viktor Frankl de todo lo externo. Pero al hacerlo, lo empujaron hacia el único territorio que ningún guardia podía invadir: su libertad interior.

Meses antes, en Viena, tenía una visa para Estados Unidos. Seguridad. Futuro. Vida. Pero la visa no incluía a sus padres. Frente a un fragmento de mármol rescatado de una sinagoga destruida —“Honra a tu padre y a tu madre”— tomó la decisión que marcaría su destino: se quedó.

Theresienstadt. Auschwitz. Dachau. Hambre, frío, humillación. Sin embargo, como psiquiatra, observó algo inquietante: no morían primero los más débiles, sino los que perdían el sentido. Cuando un prisionero fumaba su propio cigarrillo —moneda de cambio por un plato de sopa— estaba renunciando al mañana. Y el cuerpo lo seguía.

Frankl comprendió que quien tiene un porqué puede soportar casi cualquier cómo.

Así comenzó su rebelión silenciosa. Reescribió mentalmente el libro que habían quemado. Se imaginó dando conferencias futuras. Habló en su mente con su esposa Tilly sin saber si seguía viva. Se aferró al amor como ancla invisible. Y empezó a preguntar a otros prisioneros: “¿Qué te espera?”. Una hija. Un libro por terminar. Una razón.

En 1945 fue liberado. Pesaba poco más de 40 kilos. Y entonces supo la verdad: su esposa, sus padres, su hermano… todos habían muerto.

Podía haberse rendido.

En cambio, escribió. En nueve días reconstruyó su obra. No para la fama, sino para dar testimonio. Ese libro, El hombre en busca de sentido, recorrería el mundo y devolvería esperanza a millones.

Frankl demostró algo que incomoda y libera al mismo tiempo: pueden quitarnos casi todo, pero no la actitud con la que enfrentamos lo inevitable.

No somos lo que nos ocurre.

Somos lo que elegimos hacer con lo que nos ocurre.

#crecimientopersonal #resiliencia #proposito #actitud #liderazgo #consciencia

[Núria Abancó Sors @abancosors]

https://t.co/i9Dht4N8ir

[Núria Abancó Sors @abancosors]

El Dr. Abancó, un traumatòleg que ha deixat empremta https://t.co/MiQXn6eVjZ a través de @diariRegio7

[Barcelona és molt més @BCNmoltmes]

Endinsa’t en un viatge per la prehistòria a les Coves del Toll! 🔙

A Moià pots trobar aquest conjunt que té 38 milions d’anys d’història… 🦴 No t’ho perdis! #BCNmoltmés

@CovesdelToll @comarcamoianes @AjMoia @diba

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@XavierMarcet @LaVanguardia Totalment d'acord en potenciar nexes entre sitges i vetllar també pel d'un costat i l'altre. Un altre factor a treballar és la gestió i dinàmiques a establir amb les persones entre sitges, que són les que aporten el valor, i no és fàcil! Moltes gràcies @XavierMarcet !

[Xavier Marcet @XavierMarcet]

PACTE ANTI “SILOS”

Les sitges fragmenten la cadena de valor i fins i tot l’ànima de les empreses. Necessitem amb urgència un pacte antisitges. Avui a @LaVanguardia

[Núria Abancó Sors @abancosors]

Aquest és un dels valors clau i que només sabem fer, sentir, i intuir les persones, i que són les qui fan grans i millors a les empreses i organitzacions. Gran article !
Gràcies @XavierMarcet , com sempre !

[Xavier Marcet @XavierMarcet]

ALUMINOSI ORGANITZACIONAL
La falta de confiança és una mena d’Aluminosi a les organitzacions. Necessitem confiança per construir i per equilibrar. Sense confiança proliferen les burocràcies i el seu principal depredador, la gent tòxica. Avui a @LaVanguardia 9/6/24

[Núria Abancó Sors @abancosors]

Totalment d'acord, Bet!

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@ssolvas74 @retardsrodalies @Adif_es @rodalies 🙆‍♀️

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@silviamural ..mmmm... doncs agafar-ho amb força! 💪

[Núria Abancó Sors @abancosors]

...té el seny molt petit" --- Moià

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Em podeu dir com acabeu el refrany "Qui canta a la taula i xiula al llit..."?
I si ho repiuleu i em dieu d'on sou, magnífic.
Molt agraït.

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Em podeu dir com acabeu el refrany "Qui canta a la taula i xiula al llit..."?
I si ho repiuleu i em dieu d'on sou, magnífic.
Molt agraït.

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@Poldela6 @uvic_ucc Enhorabona @Poldela6 !!!!

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@XavierMarcet @LaVanguardia Sempre amb els valors de les persones, això és la meravellosa humanitat i qualitat que hem d'aportar, que ens fa diferents i més feliços! Moltes gràcies @XavierMarcet !

[Xavier Marcet @XavierMarcet]

Plusquamperfets

Si no impregnem la qualitat d’humanitat ens queden processos sense ànima

Avui a @LaVanguardia

https://t.co/EJaPwiIL4u

[Núria Abancó Sors @abancosors]

Generositat...un valor humà que cal fer créixer des de petits i sobretot que els petits ho vegin dels grans (predicar amb l'exemple)...llavors és més fàcil! Gràcies com sempre @XavierMarcet !

[Xavier Marcet @XavierMarcet]

Avui a @LaVanguardia parlo de generositat a les nostres empreses, de com de dèbils són les nostres organitzacions quan no queden persones que no es volen complicar la vida pels altres amb generositat.

[Núria Abancó Sors @abancosors]

L'empatia, l'acompanyament i l'ajuda a la gestió del canvi són claus professionalment i personalment! Gràcies @XavierMarcet

[Xavier Marcet @XavierMarcet]

El Vagón más lento
Hoy en @LaVanguardia hablo de la gestión del cambio, de cómo es mejor fundamentarlo en la sencillez, la empatía y la determinación, más que en las agujetas de los demás

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@Dionis7vetes Enhorabona, ja tinc nova lectura! Segur que anirà bé!!

[Núria Abancó Sors @abancosors]

@XavierMarcet @LaVanguardia Gran i fantàstic decàleg, no pas fàcil de posar a la pràctica, però de ben segur per tenir sempre a la ment i actuar pensant-hi: el repte les persones. Moltes gràcies @XavierMarcet !