Abm ||*|| 🔥

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

@XellRoura 2. per l’hort’. Martorell. Tirant.
• ‘Aquest era lo seu studi, lo seu deport, e encara tot lo seu bé’. Enyego d'Àvalos. Curial e Güelfa.
• ‘dins llurs cases o en altres honests llocs per deport juguen o es deporten a joc alcunes vegades’. Història de la cultura valenciana.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

@XellRoura 1. No, ‘deport’ no és pas barbarisme. El barbarisme és ‘esport’, perquè ve de l'anglès (això sí, és un barbarisme acceptable, perquè és el mot internacional que s'aplica al deport reglamentat).

Uns exemples, dels moltíssims possibles:
• ‘tornant en son deport, passejant-se +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2. I ‘esport’ és l'anglicisme internacional que empram per a referir-nos al deport reglamentat i competitiu.

És bo de diferenciar aquests dos conceptes. Encara que se'n facin concursos, fer castells o ballar, per exemple, s'han de considerar deports, no pas esports.

Que corri.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 18 de juny. Serà un enfilall d'un parell d'unitats:

El verb ‘deportar-se’ i el seu derivat nominal ‘deport’ són mots ben catalans: ‘deportar-se’ és divertir-se fent exercici físic i el ‘deport’ és el fet de fer-ne.
+

[Joan Mompó Vidal @mompo_vidal]

@_gemba_ @Virgili7 Permeteu-me🙏: “de unos años a esta parte/acá” == D’uns anys ENÇÀ
Per altra banda:
Castellá “aquí” = Català “ACÍ”
Castellà “ahí” = Català “AQUÍ”

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Ostres, @Condislife !!

Aquest "absorvent", amb V, m'ha deixat absort.

Tant costa consultar un diccionari? O pagar un corrector humà? O fer servir un simple corrector ortogràfic?

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

6. d'aquesta llengua americana. Els hem adoptats perquè són xenismes necessaris (no pas com ‘carpa’, que és un quetxuisme del tot prescindible). Vegeu-ne aquí alguns: coca (i ‘cocaïna’), còndor, guano (i ‘guanina’, una de les bases dels àcids nucleics), llama, mate (infusió) +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

5. apliquen a una tenda petita com la de la imatge del tweet anterior, llevat del francès, que en diu ‘chapiteau’, un mot que, en general, vol dir ‘capitell’.

c) Per si em llegeix algun parlant quítxua: en català hem adoptat una colla de mots procedents +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

4. dos mots catalans.

Alguns comentaris:
a) En quítxua una ‘carpa’ no és un envelat de circ, és una simple tenda, com la de la imatge.

b) Sols el castellà ha adoptat el mot ‘carpa’ aplicat a un envelat de circ. Totes les llengües de l'entorn fan servir el mateix mot que +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

3. ‘de circ’, ara moltíssima gent aplica ‘carpa’ a qualsevol cosa que pugui protegir del sol i la pluja. La conseqüència és l'arraconament de mots catalans genuïns com ‘tendal’ o ‘envelat’.

Vet aquí doncs com una decisió normativa malreeixida ha comportat l'arraconament de +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2. Haver inclòs en el diccionari normatiu el substantiu ‘carpa’ (que realment és el nom d'un peix d'aigua dolça) ha fet que, en pocs anys, aquest mot procedent del quítxua a través del castellà, ho hagi empastifat tot. Com que es veu que no hi ha ningú que llegeixi l'afegit +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Avui, per la ràdio, ja he sentit el mot "carpa" en un anunci comercial, referit a un tendal (esquerra) o un envelat (dreta, no podem saber realment a què es referien). Sí que podem considerar segur que no es referien a cap ‘envelat de circ’, tal com preveu el diccionari.
+

[collserolejant @collserolejant]

Collserola és Parc Natural. Però hi trobem abocaments, runa, fibrociment i antics espais degradats que continuen esperant una solució.

Fins quan acceptarem que Collserola sigui tractat com un abocador?

Val la pena llegir aquest article. 👇

https://t.co/FwWAeoz3UD

[collserolejant @collserolejant]

La serralada de Marina, la germana de Collserola, un gran pulmó de l'àrea metropolitana sovint més desconeguda i poc valorada.
Fototrampeig al Torrent de la Vall-llosera prop de la Font del Tort a Montcada i Reixac.
Mireu quina diversitat!
https://t.co/qIuduCyaWR

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell de #boncatalà del 28 de maig:

És sorprenent que, segons la manera de dir de molts jornalistes, els esportistes ara ja no guanyen competicions ni títols: ara "els aixequen"!

Sí que poden aixecar és el trofeu corresponent. La competició o el títol, el GUANYEN.

Que corri!

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Vet aquí la recomanació de #boncatalà d'avui, 29 de maig:

Una de les castellanades més repatànies és "enfermetat": ha de ser MALALTIA.

És molt preocupant que hom ho senti dir, a vegades, al personal sanitari i tot.

Si ho feu córrer, ajudareu a fer conèixer la nostra llengua.

[Abm ||*|| 🔥 @Abm40]

@hicasamadim 72

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

7.
• jo ASSENTESC, DISSENTESC (‘jo assenteixo’, ‘jo dissenteixo’, i ‘jo assenteixi’, ‘jo dissenteixo’, al Principat)
• tu ASSENTEIXES, DISSENTEIXES
• ell ASSENTEIX, DISSENTEIX
• ells ASSENTEIXEN, DISSENTEIXEN

Si ho feu córrer, ajudareu a fer conèixer la llengua catalana.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

6.
Una dada molt important que hem de tenir present: els verbs ASSENTIR i DISSENTIR no són veritables composts de SENTIR. Són cultismes presos directament del llatí. I, per això, sí que prenen increment:
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

5.
• La seva salut se'n "ressenteix". > La seva salut se'n RESSENT.

I, en subjuntiu:
• No "consenteixis" o "consenteixes" aquest desgavell > No CONSENTIS o CONSENTES aquest desgavell.
• No vol que la salut se'n "ressenteixi" (etc.) > No vol que la salut se'n RESSENTI (etc.).+