És primer de Juliol i s'inicia el desafiament Plastic Free July (Juliol Sense Plàstic). A casa ja és gairebé una tradició, un esforç extra per reduir el consum de plàstic diari. Durant aquest mes penjaré consells per ajudar a seguir el desafiament. Tots hi podem col·laborar! 👇
El que està passant al Pallars Sobirà és devastador.
Més de 200 animals sacrificats,d’un sol cop, per un únic cas, de tuberculosi, amb explotacions familiars que perden en un dia la feina de tota una vida.
Pèrdues econòmiques milionàries, no només pel bestiar eliminat, sinó per la destrucció total de la capacitat productiva de les explotacions.
Sabeu quin és el factor clau de transmissió d’aquesta malaltia? La manca de control de la fauna salvatge, especialment en zones on conviu amb el bestiar.
I què ha fet durant aquests mesos el Govern d’Illa, que ja estava alertat del risc? Res substancial que hagi canviat la situació sobre el terreny.
Què proposa ara? Continuar amb les mateixes polítiques de sempre.
No només la llengua, les tradicions i la cultura, a Catalunya, estan en perill; ara, a més, s’està posant en risc la continuïtat d’un model de vida i d’economia rural que manté viu el Pirineu.
Aquest govern és d’una absoluta vergonya.
El mes de vacaciones de los docentes es agosto. Cobran a finales de julio porque cobran menos cada mes durante el curso: es una retribución prorrateada, no un mes pagado.
Realmente no les pagan julio porque no están en el centro. Les pagan 11 meses, no 12. Aprendedlo ya.
El que fas és gairebé una demostració del que deia. Jo parlo d’una reacció emocional d’una part de catalans davant qualsevol discurs que assenyali la immigració com a problema nacional, i tu m’hi respons amb una llista sencera d’atribucions morals, monstres europeus, odi, feixisme, pobres, drets, Església, corporacions i apocalipsi social.
Res d’això respon el punt central.
No estic dient que s’hagi d’acceptar tot el que diu Orriols, ni el seu programa, ni les seves formes, ni els seus aliats. Dic que hi ha catalans que reaccionen amb més ràbia quan es toca el relat moral de l’acollida que no pas quan es toca la continuïtat del poble català. I això és un símptoma.
Es pot defensar qualsevol persona d’un abús sense convertir la immigració en un tema intocable. Es pot criticar els bancs, els hotels, els fons voltor i l’explotació laboral sense negar que la demografia també és poder. I es pot parlar de drets socials sense fer desaparèixer sempre el mateix subjecte del mapa, que és el poble català.
Quan cada debat nacional acaba convertit en un examen de bondat, Catalunya ja no decideix res. Només intenta demostrar que és prou bona mentre es va dissolent.
Em fa goig ser a la benedicció de la Torre de Jesucrist. Però, per respecte a la memòria de Gaudí, confio que els propers dies hi hagi una rectificació sobre l’ús del català. Si no, no hi assistiré. Així ho he demanat al Sant Pare, al cardenal Omella i al president Illa.
Pels qui pregunteu. Llet Nostra té contracte per envasar brics de llet amb Pascual fins el 2028. Fins ara es feia a la planta de Vic però Pascual s’ha venut la planta a Terradellas el qual farà una fàbrica de motzarela per les seves pizzes i no hi ha previst mantenir la línia que tenia allà Llet Nostra. Jo crec que tothom entèn que d’un dia per l’altre els ramaders no poden deixar de produir llet esperant que tinguin una opció a casa per envasar la seva llet. Pascual per contracte s’ha de fer càrrec de l’envasat i ha decidit emportar-se la llet a Aranda de Duero i fer-ho allà assumint ells el cost de transport evidentment. Dir-vos perque això també quedi clar que la llet dels nostres ramaders va en un circuit apart i certificat tal i com passava a la planta de Vic. Dit això, tot el suport als ramaders de @lletnostratuit i esperem que trobin una solució FACTIBLE aviat! I si, l’administració si tingués una mica de vista hauria de començar a projectar quelcom digne pels ramaders de vaques de llet a CATALUNYA… però això ja se saps… fer volar coloms! FOTEU EL FAVOR DE NO DEIXAR DE COMPRAR LLET NOSTRA!
Aquests que assenyaleu @lletnostratuit per envasar de forma EXCEPCIONAL la seva llet a Burgos es que no teniu ni idea de la situació en què està el sector a casa nostra! Us penseu que es una decisió fàcil? Es una decisió per sortir d’un entrebanc prou gros i no haver de tancar cap granja de casa nostra! Feu el favor i SEGUIU COMPRANT LLET NOSTRA COI!! És en aquests moments quan els catalans ens hem d’ajudar i no anar a fotre el dit a la nafra!
Bona tarda persones boniques, avui sembla que la comisió del congreso 17A esta enllestida. Dia tris, molt trist, mentres hi hagi documentació secreta i poca voluntat politica, mai sabrem la veritat. Lluitaré pel meu fill xavi, amb tres anys no més, i per les victimes
Paciente con osteoporosis, con niveles adecuados de vit D, es remitida al reumatólogo para estudiar su caso. Le hacen un estudio genético, no encuentran nada. Le dicen que tome más lácteos y se plantean administrarle anticuerpos monoclonales (esos tratamientos nuevos tan caros)+
No veig multes ni al top manta, ni als paquis que venen productes sense factura, ni a la gent que ven menjar al metro, ni a la mafia del padró, ni als que cobren 80€ per no fer cua a les regularitzacions……
Bon dia, Catalunya. Una reflexió sobre el macabre assassinat de la noia d'Esplugues...👇
1/ L’assassinat de la jove ens ha deixat a molts en estat de xoc. No només per la brutalitat del crim, sinó també per la rapidesa amb què s’ha intentat fixar un relat oficial...👇
Espanya ha autoritzat l’atracada a Canàries d’el creuer amb 6 casos de Hantavirus (3 morts). ⚠️
No és una alerta per al gran públic, però sí un repte sanitari important per la letalitat del 40%, la possibilitat de transmissió entre humans, i la manca de vacuna i tractament
🧵👇
En un país normal, quan una persona degolla una altra persona al crit d'Al·là és gran, es parla d'atac terrorista. No se'n diu assassinat, a seques, ni molt menys homicidi, i en cap cas es suma a les estadístiques de violència de gènere com a feminicidi. Perquè quan es mata en nom d'una fe, a plena llum del dia i de manera violenta, i a més la víctima és menor, el que es pretén és causar terror.
Per això, en un país normal, el perpetrador és tractat de terrorista i se l'investiga per saber si ha estat planificat, si forma part d'un pla més ampli i si hi pot haver altres atacs similars. No es tracta com un brot psicòtic d'entrada per fotre-hi terra al damunt. Si al final resulta que ha estat un brot psicòtic, bé, però no pot ser la hipòtesi inicial, perquè ni tan sols és l'explicació més probable. De fet, en un país normal no tan sols hi hauria una investigació profunda, també hi hauria declaracions institucionals, explicacions i banderes a mig màstil.
I, quan es fa un minut de silenci, en un país normal, la gent tanca la boca durant el temps que calgui per mostrar el degut respecte a la víctima, perquè per a això són els minuts de silenci, no per cridar consignes ni per fer-se veure.
Però Catalunya no és un país normal.
Catalunya és aquell país de merda on preferim callar quan toca parlar i parlar quan toca callar i on a qui vol obrir el debat sobre la demografia, la immigració i les seves conseqüències se li diu feixista.
Un islamista degolla una nena a Esplugues i surt l'esquerra woke a parlar de feminicidi.
Se'n diu terrorisme, desgraciats.
TERRORISME
I sou vosaltres qui l'ha deixat entrar.
Tot li anava en contra: l’hàbitat, la pressió humana i, especialment, el desequilibri amb els depredadors (molts reintroduïts pel mateix departament). I el canvi climàtic va ser l’excusa del govern per justificar la seva inoperància. Una autèntica pena! Se’n va, amics. Se’n va.
NO ENS ODIEN PEL QUE ELS VAM FER, SINÓ PEL QUE ELS VAM DONAR
Molts dels qui van arribar a terres catalanes per guanyar-se la vida saben, encara que no ho vulguin admetre, que van trobar aquí una oportunitat que no era seva d’origen.
Van venir a una terra feta per un poble concret, van aprofitar-ne feina, ordre, prosperitat i futur, però massa sovint no van voler assumir el deure moral que això implicava.
I aquí neix una tensió molt fonda. Quan algú rep molt d’un poble però no vol reconèixer-li cap autoritat moral, cap centralitat cultural ni cap dret polític, el deute es converteix en incomoditat. I la incomoditat, amb els anys, pot convertir-se en ressentiment.
Per això una part dels arribats no odia Catalunya perquè els hagi tractat malament. L’odia perquè els recorda allò que no volen reconèixer. Que van arribar a casa d’un altre poble. Que hi van prosperar. I que, en comptes d’agrair-ho integrant-se, molts han preferit negar que aquella casa tingués amo, llengua i continuïtat pròpia.
La ingratitud, quan necessita justificar-se, sovint acaba convertida en hostilitat.
El seu ressentiment no neix d’un greuge, sinó d’un deute moral que no volen assumir.
Ho veieu, o no?
El que fa Ricard Ustrell @Ricard_Ustrell en aquest editorial és periodisme de règim amb veu suau i cara de sentit comú. Primer et diu que les reivindicacions dels docents són legítimes i nobles, perquè així sembla equilibrat, ponderat i responsable. I un cop ha fet aquesta reverència de manual, desplaça el debat cap on interessa al poder. Ja no parlem del col·lapse educatiu. Ja no parlem d’aules rebentades, ràtios impossibles, burocràcia delirant, degradació de l’autoritat docent, pèrdua d’exigència, caos social i retrocés nacional. Parlem de famílies molestades.Aquesta és la trampa.
Quan l’escola crema, el periodisme institucional no pregunta qui hi ha abocat la benzina durant anys. Pregunta si els bombers fan massa soroll. La vaga deixa de ser el símptoma d’un sistema malalt i passa a ser una incomoditat logística. El problema ja no és una administració que ha anat convertint l’escola en un camp de gestió de misèria social, lingüística i educativa. El problema són els docents quan gosen fer visible que tot això s’ensorra.També és molt revelador com presenta USTEC. No com un actor que denuncia un desastre de fons, sinó com un sindicat que fa una demostració de força perquè ha quedat fora del pacte.
Quina manera més fina d’embrutar una protesta. Redueixes un conflicte educatiu, laboral i nacional a una baralla de sigles, i així l’oient ja no pensa en l’estat real de les aules, sinó en una rebequeria sindical. Jugada vella, jugada bruta, jugada de manual.I encara tenen la barra d’invocar el futur del país. Com si el futur del país el posessin en perill disset dies de vaga, i no dècades de destrucció educativa.
El futur del país fa anys que el trinxen unes polítiques que han rebaixat l’escola, han desarmat els mestres, han convertit l’exigència en sospita i han deixat el català cada cop més sol dins l’espai on hauria de ser central. Però això no ho diran amb aquesta cruesa, perquè llavors haurien d’assenyalar el poder que alimenta la ràdio que els dona micròfon.L’escola catalana no és un servei de pàrquing infantil perquè les famílies puguin quadrar horaris. És una estructura de transmissió nacional. Ha de transmetre coneixement, llengua, criteri, disciplina, comunitat i país.
Quan el debat públic es redueix a conciliació familiar i calendari lectiu, ja hem perdut mig combat. I això és exactament el que fa aquest editorial. Empetitir el conflicte fins que deixi de fer por als responsables de debò.
És legítim discutir si disset dies de vaga a final de curs són una bona estratègia. El que és indecent és utilitzar famílies i alumnes com a escut emocional per tapar el desastre de fons. El que és indecent és convertir el malestar docent en una nosa. El que és indecent és fer passar per sentit comú allò que no és altra cosa que anestèsia pública.
Això no és una defensa dels alumnes. És una defensa del marc que els està fallant. I no és neutralitat periodística. És la veu amable d’un sistema que sempre troba la manera de demanar sacrifici als qui aguanten les ruïnes, però mai responsabilitat als qui les han construït.