Ella es Iris, una trabajadora que lleva 26 años en la empresa... o llevaba, porque ayer la despidieron. Que, por cierto, es mi madre.
Hasta hace 3 días la subían a redes sociales como imagen de la marca.
La han despedido de forma disciplinaria, alegando que se le olvidaban cartones en el suelo o que dejaba artículos caducados en pasillos cuando se realizaban los inventarios.
Son 26 años dedicados a una empresa para que te despidan mediante una carta donde los motivos que exponen rozan la falta de respeto, la humillación y, cómo no, donde se dicen mentiras.
¿Creéis que ella, siendo tan 'mala trabajadora', hubiera estado en una empresa 26 años o hubiera sido utilizada como imagen de la marca en redes sociales en tantas ocasiones?
Todos sabemos que la intención es ahorrarse el dinero que le deben.
Si tomáis la decisión de despedir a una de vuestras trabajadoras más veteranas, experimentadas y profesionales, por lo menos afrontad las consecuencias y dadle el dinero que le debéis.
Sinvergüenzas. @CarrefourES
Avui que a les 18.00h hi ha el Consell de Barri de Vallcarca i Penitents de Barcelona (Biblioteca Jaume Fuster), convé recordar aquesta intervenció d'un veí del barri en una Audiència Pública fa unes setmanes: 👇👇👇
“Bàsicament, vull expressar una decepció molt profunda arran del recent anunci del @pscbarcelona i @bcnencomu de reobrir el debat de la possible modificació de diversos planejaments urbanístics de Vallcarca, per sota i per sobre del carrer Agramunt, per exemple.
Després d’anys d’espera, de processos participatius i de compromisos públics, molts veïns tenim la sensació que tornarem a començar de zero… però amb una diferència important.
Alguns hem après que, en aquest barri, el conflicte, la coacció i el xantatge donen més resultats que la paciència, la confiança i la bona fe.
La realitat a Vallcarca mostra i demostra que qui més crida, ocupa i bloqueja, més aconsegueix. Mentrestant, els veïns que hem apostat pels canals institucionals veiem com les promeses es dilueixen i els terminis s’allarguen indefinidament.
Entre aquests compromisos hi ha els que el senyor Jaume Collboni va assumir com a candidat a l’alcaldia de Barcelona en una reunió amb veïns del barri abans de les eleccions.
Impulsar el planejament acordat, donar seguretat jurídica i avançar cap a una Vallcarca digne, habitable i sense impunitat per a l’ocupació il·legal. Una Vallcarca per viure, no per okupar.
Jo hi era i me’l vaig creure. Avui, molts tenim la sensació que tot allò s’ha quedat només en bones paraules. Ara, com a alcalde, sembla haver canviat d’opinió.
I, per acabar-ho d’adobar, llegim, en la mateixa nota de premsa distribuïda als diferents mitjans per @agenciaacn, i amb la retòrica tan habitual i tan pròpia d’alguns col·lectius alternatius del barri, de legitimitat i representativitat més que dubtoses i qüestionables, que un d’ells “vetllarà i garantirà que el procés es faci de la manera més democràtica possible”.
Si la garantia de democràcia a Vallcarca ha de passar per aquells que s’han especialitzat a bloquejar, tensar, coaccionar, acoquinar i parlar en nom de tot el barri sense representar-lo, anem ben apanyats.
Els demano sincerament que compleixin els compromisos assumits i que retornin als veïns de Vallcarca la confiança que molts estem perdent i que alguns ja han perdut. Moltes gràcies”