"Hice un pequeño pacto fáustico con la IA, sobre todo con Notebook LM:
Le introducía libros, le pedía resúmenes y, de algún modo, iba más rápido.
En una semana podía «leerme» veinte o treinta libros; entre comillas, porque básicamente era sacarle información.
Pero me di cuenta de que eso estaba mermando mi manera de pensar, mi manera de ejecutar lo que estaba aprendiendo. Es como que me rozaba el conocimiento, pero no se quedaba en mí; con Notebook LM no aprendía nada.
Entonces me di cuenta de que lo que importa, si uno aspira a saber cosas, es el esfuerzo y el camino: ir leyendo, ir descubriendo.
El mero hecho de tardar tanto en acabar un libro sirve para que lo que estás leyendo vaya sedimentándose en ti."
Anthropic just launched Anthropic Academy
Totally free — 13+ official courses, complete with certificates, and zero subscription required.
Some highlights:
→ Claude 101 (perfect starting point)
→ Claude Code in Action
→ Building with the Claude API (seriously in-depth, 8+ hours of content)
→ Intro to MCP + Advanced MCP
→ Agent Skills
→ Claude on AWS Bedrock & Google Vertex AI
https://t.co/f2ImVQI1F6
Visió insòlita de la Sagrada Família el dia de la col·locació del braç superior de la creu (i curiosa imatge també de la coberta de conoides de les escoles).
📷 Nuria Puentes/National Geographic
Mucho gurú del mundo fitness repitiendo este mantra: “la comida no te tiene que gustar, solo es combustible para el cuerpo”. Amigo mío: soy una persona, no un Toyota Yaris.
Nadie elige tener TOC, ansiedad o depresión. Pero sí podemos elegir algo: dejar de minimizar el sufrimiento ajeno y empezar a construir una cultura de cuidado.#SaludMental
Fa 15 anys, Steven Spielberg es va emocionar amb 'Polseres vermelles', una sèrie catalana i rodada íntegrament en català. En aquell moment, la nostra llengua va traspassar fronteres i va fer la volta al món.
Estamos buscando ayuda adicional para el día del evento. Si estás interesado en ser voluntario, ¡contáctanos!
Más info: https://t.co/7RXYysIMXZ
#MeasureCampMAD
🚀 Round Two of MeasureCamp Madrid Tickets Drops Soon! 🚀 The first batch disappeared fast—thank you for the amazing response! 🙌 The next release is on March 13th, 2025 at 12:00.
More details 👉 https://t.co/opWVDxszjp
#MeasureCampMad#measurecamp
🚀 Get ready! The first batch of tickets for MeasureCamp Madrid drops on 12th February at 12:00 CET! 🎟️ Don’t miss your chance - mark your calendar, set a reminder!
🔗 More details: https://t.co/opWVDxszjp
#MeasureCampMad#MeasureCamp
📣 TICKETS RELEASE SCHEDULE! 🎟️
The wait is over! Here’s when you can grab your ticket for MeasureCamp Madrid!
Set your reminders and practice your speed-clicking. May the WiFi be ever in your favor!
Stay alert! 🧐
🎁 Regala comunidad, regala Datolada
Descubre nuestra nueva web y regala Datolada a ese colega que siempre está ahí o a ti mismo. ¡Te lo mereces!
🎟️ Entradas a precio reducido. ¡Unidades limitadas!
🎤 Llamada a ponentes
🤝 Buscamos patrocinadores
👉 https://t.co/jJlp37IqUr
@Emilianofuster El 45 Times Square Hotel de Palladium Group, antes era de Room Mate. Muy muy céntrico (medio minuto de Times Square) y muy bien de precio.
https://t.co/wJcYZ4jmx9
Fa dies que m'estic fixant en un fenomen molt recurrent a la consulta.
No sé quin nom posar-hi, a veure si m'ajudeu.
Es tracta d'això: ens sentim malament per alguna cosa, i després ens sentim encara pitjor per estar-nos sentint malament.
No m'entra al cap.
És com si no n’hi hagués prou amb el primer malestar, i ens afegim una capa extra. I em pregunto, com hem arribat fins aquí?
Imagina’t que ets un nen petit, estàs de colònies i plores perquè trobes a faltar a la teva mare.
Tothom pot entendre això, no? Un nen que potser sent por o tristesa.
Doncs ara imagina't que ve un adult i et diuen alguna d'aquestes frases:
- Va, anima’t, no ploris.
(bloquejar l’emoció)
- No tinguis por, que les colònies només duren 3 dies i quan t'ho passes bé el temps passa volant.
(racionalitzar l'emoció)
- No n’hi ha per a tant, va.
(minimitzar l’emoció)
- Quan facis sisè, les colònies duraran 6 dies en comptes de 3.
(relativitzar l’emoció)
- Anem a jugar així hi deixem de pensar.
(redirigir/distreure l’emoció)
- El que pots fer és pensar en coses guais que faràs quan siguis a casa un altre cop i així et tranquil·litzes.
(aconsellar)
- Els nens de la teva edat ja no ploren.
(fer un judici de l’emoció)
- Si deixes de plorar et deixo triar en quina llitera dormir.
(oferir un premi per no sentir)
- Si no deixes de plorar, seràs l'últim de començar el joc.
(castigar/amenaçar l’emoció)
- Ai pobret.
(consolar buidament l’emoció)
Ara pensa: com a nen petit, creus que et sentiries entès?
Potser em fotreu canya per pensar que estic aquí intentant filar massa prim. Però hòsties, són respostes que culturalment portem gravades a foc.
A vegades ho fem perquè estem frustrats i no sabem ja com actuar. A vegades amb la millor bona fe del món perquè no suportes veure’l patir.
Però en definitiva, en cap d'aquestes respostes estem donant ni temps ni espai a aquesta emoció per expressar-se.
La volem tapar tan aviat com sigui possible. Aconseguir que el nen no senti allò. Arreglar-ho.
Però sabeu què? Crec que segurament no hem d’arreglar res. Potser no hem de fer res. Simplement estar allà.
Posaria la mà al foc que el que necessita segurament la criatura és empatia abans que un consell o una solució.
Que simplement siguem allà, i que com a molt, potser diem alguna cosa de l’estil:
- Sents por d'estar sol? Estàs trist perquè t’agradaria tenir la companyia de la mare?
Intentant endevinar i posar paraules al que sent.
Buscant l’empatia màxima.
El més fort, és que amb el temps passem a ser nosaltres mateixos els que ens diem aquests missatges.
Relativitzem, neguem, bloquegem, ens jutgem, ens castiguem per estar sentint. No ho trobeu molt fort?
I no hi ha ni un polsim d'autoempatia.
I aquest és el perill:
Hi ha alguna cosa que em fa por d'aquesta vida. I ploro.
Em dic “no ploris, que ja tens una edat”. I de cop i volta ja no només sento por, sinó que també sento vergonya per estar sentint por.
I si em dic “no n’hi ha per a tant”, llavors em començo a sentir culpable cada cop que dono importància a una cosa que sento que és important.
De cop on només hi havia por, per art de màgia, també hi ha culpa i vergonya.
No sé.
Si yo, como médico cometo una negligencia por la cual fallece UN paciente, un juez me puede condenar a una indemnización millonaria o incluso a prisión.
¿Por qué cuando un político comete una negligencia q cuesta CIENTOS de víctimas mortales NO tiene consecuencias?
🌊 La Datolada III: No hay dos sin tres
Mismo cariño e ilusión, por y para la comunidad.
📅 31 de mayo, A Coruña
🎟️ Solo hoy: entradas al precio más bajo de la historia
💛 5 € de cada entrada se donarán a apoyar zonas afectadas por la DANA en Valencia
https://t.co/YpbASRJQ4l