Love is not a state, a feeling, a disposition, but an exchange, uneven, fraught with history, with ghosts, with longings that are more or less legible to those who try to see one another with their own faulty vision. - Judith Butler
Un dels fenòmens de la dretanització també és això. Fa 10 anys l'esquerra anticapitalista d'arreu de l'Estat es solidaritzava amb les lluites independentistes. Ara els influencers progres rehabiliten la poca legitimitat que li quedava a l'Estat espanyol fent discurs de PSOEd.
S'està estenent la idea que defensar Catalunya i el català és racista i excloent. Curiosament, l'alternativa és fer-ho tot en castellà que, segons alguns, és més inclusiu. Passava als mmss de Barcelona i ara també a la política institucional. Colen espanyolisme per progressisme.
S'ha de ser profundament idiota perquè algú et denunciï per abusar del teu poder i ser un assetjador de manual, i fer aquest tuit. A última fila, amb la poqueta dignitat que et quedava.
Ser conscient i posicionar-se amb el conflicte nacional i lingüístic de les nacions sense Estat d'Europa, així com entendre la seva història de persecució i repressió no invalida ser conscient, també, del racisme i discriminació que viuen les persones migrades, i viceversa.
Ens hem ajuntat unes quantes companyes per escriure aquest article, per la preocupació davant de la reacció antifeminista i des de les ganes de seguir construint l'organització per la fi del patriarcat capitalista: El feminisme punitivista no existeix.
https://t.co/4o61IT4RGl
@andreagumes@Mil___Ena et parlen de feminisme organitzat i no només assumeixes que és un tema del que no es parla si no que al·ludeixes a converses de twitter com a baluard del debat polític?
El feminisme no està dividit. Ni entre pro trans-anti trans ni entre punitivisme-antipunitivisme. Hi ha dicotomies que només serveixen al mainstream de xxss i a la polèmica i que no responen a la realitat material ni del moviment polític real ni de les que pateixen el patriarcat.
Exigir responsabilidades a la consellera Pradas y a Mazón, publicar audios, tweets contando donde no estaban, hacerles preguntas ¿es linchamiento? Ah no, que linchamiento es solo cuando exigimos a los agresores que se responsabilicen de las violencias que ejercen.
Després de veure l'espectacle d'aquests dies penso que falta marc teòric, falta militància, falta I MOLT carrer, falta i molt conèixer la genealogia pròpia del moviment i també falta sentir tot això a l'estómac. És evident que el feminisme no ha anat massa lluny, ni de bon tros.
Por obligación ética y compromiso político hay que decir esto: @Yolanda_Diaz_ protagonizó ayer la rueda de prensa más impresentable de todos estos años.
En lugar de comparecer para asumir su responsabilidad por haber nombrado portavoz de su grupo parlamentario a un agresor 👇🧵
Hi ha una reinterpretació dels discurs antipunitivista que està servint a neoliberals, fatxes, agressors i pickmes new age de la cisheteronorma per justificar-se, aplacar contradiccionsi despolititzar i terapeutitzar el feminisme.
Per lluitar contra l’extrema dreta cal que els espais d’esquerres siguin segurs i no llocs on els llindars de protecció de les víctimes són més baixos que els de la resta de la societat.
Exactament així és com funciona la cultura de la violació: que a la ràdio pública catalana sembli una bona idea portar al Quim Arrufat a comentar les denúncies masclistes contra l’Errejón.
Al final resultarà que tanta fascinació per certs corrents filosòfics suposadament feministes sobre el consentiment són només una excusa perquè els col·legues en surtin impunes. Quina vergonya, quina estafa i quina poca dignitat.
Creo que jamás, aquellas que hemos valorado o valoramos positivamente el sí, lo hemos independizado del no, principalmente por una cuestión de genealogía feminista. Esa división no es nuestra. 1/6
Cap de les defenses va per aquí. De fet, diuen que ignoren el seu consentiment, que ho haguessin fet igual estant morta.
No és sobre la hipòtesi de l’error en el consentiment. Molts d’ells, assumeixen que no n’hi havia i que no podien o volien parar. Alguns més de 13 cops.