Recordeu quan ens felicitavem el nou any, dient allò de que el 2020 fos un inici, un altre cop dels feliços anys 20... Ara ja s' adivina que serán diferents.
Cuideu-vos, cuidem-nos i sigueu/siguem feliços.
El passat dijous, 30 d'abril vaig tenir l'honor de oferir la meva conferència, Mosaics Martí, mes de 100 anys remenant ciment per fabricar mosaics hidràulics, a la Sala de les lletres de la Biblioteca de El Masnou, en un acte organitzat per l' Associació UNESCO de El Masnou.
Agraeixo la invitació, així com al públic assistent, per el seu interès e intercanvi d'impressions. En aquestes conferències comparteixo l' experiència de mes de 40 anys treballant a la empresa familiar, que des de 1913, produïm els tradicionals i artesans mosaics hidràulics.
Ha mort Zoraida Burgos (#Tortosa, 1933-2026), una de les principals veus de la literatura catalana contemporània. El 2013 @lletres i @FCACU1 van escollir el seu poema “Només la veu” per a protagonitzar el Dia mundial de
la poesia, traduït a 20 idiomes.
#ZoraidaBurgos
In 2026 we commemorate the centenary of the death of a genius. May his genius accompany all in these Christmas holidays and give us the necessary light to fully enjoy a new year in our lives.
En 2026, conmemoramos el centenario de la muerte de un genio. Que su genialidad nos acompañe en estas fiestas navideñas y nos dé la luz necesaria para disfrutar plenamente de un nuevo año en nuestra vida.
El 2026 commemorem el centenari de la mort d'un geni. Que la seva genialitat ens acompanyi en aquestes festes nadalenques i ens doni la llum necessària per gaudir plenament d'un nou any a la nostra vida.
En un dissabte bromós, un munt d’amics participem en l’acte d’homenatge a Fèlix Martí, director fundador d’Unescocat (@catesco) i @InfoLinguapax. Els organitzadors, la @FCACU1, m’hi han convidat a parlar-hi com a antic director.
Com vaig escriure al llibre “Tot el que el cor s’estima” (@LleonardEditor - @editorialafers, 2022):
“Dirigir el Centre Unesco de Catalunya va resultar ser una decisió proteica. Vaig aprendre un munt de coses, per començar a dirigir una empresa amb vint-i-sis treballadors i uns problemes de tresoreria constants. Vaig viatjar arreu del món, vaig conèixer persones interessantíssimes, vaig aprendre que la solidaritat és alguna cosa més que signar manifestos, vaig omplir la meva vida d’il·lusió i de ganes de servir la gent. Només he tornat a tenir una sensació de
plenitud com aquesta quan el president Carles Puigdemont (@KRLS) em va nomenar director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), a proposta de la consellera @MeritxellBorras. Va ser un temps extraordinari, creatiu, estimulant, regenerador, amb les dificultats pròpies de la conjuntura política i l’oposició dels conservadors, dels contraris a les reformes, dels acomodats, dels que no tenen ni un gram de cervell.”
Avui ho repertiré! I hi afegiré que tot això va ser possible gràcies a l’empenta que em va donar @peremarticolom, fill d’en Fèlix, amb qui he tornat a coincidir a @JuntsParlament
He de dir que és la primera vegada en la meva vida, que em conviden a donar una conferència, en la meva capacitat com a membre de la família i 3era generació de Mosaics Marti, i per tant és un honor i més venint d'aquesta prestigiosa entitat catalana.
La "Associació del Museu de la Ciència i de la tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya", m'ha honorat amb la seva decisió de convidar-me a donar una conferència en el seu cicle, "Fòrum de Patrimoni Industrial", el proper 24 de novembre. Hi sou tots convidats.
Ahir va tenir lloc la 32a edició de la Nit de poetes de Girona, en què es va homenatjar Walter Benjamin i, amb un muntatge teatral dirigit Martí Peraferrer, el poeta gironí Josep Tharrats. Va ser un goig participar-hi amb @ainatorres_ i #josepantonfernsndez. @de_la28503
El 16 de setembre de 1925 es va inaugurar l'edifici construït per Pere Valentí i Lladó que va ser l'escola de Sant Miquel de Fluvià fins l'any 1969. Un edifici que continua ben viu. Dissabte, 20 començarem a celebrar-ne el centenari.
Des de fa unes setmanes, estem fabricant uns mosaics hidràulics octogonals amb dauets, per un edifici emblemàtic del modernisme barceloní. Passat l'estiu, donarem mes informació!
Avui, 112 anys després, els seus néts seguim i només esperem estar a l'alçada de la ferma voluntat de la nostra àvia, i ser fidels reconeixedors de l'esforç perquè la petita empresa familiar seguís amb la seva història. Gràcies, Iaia Dolores!!