Este es el último verano que me como el humo de otras mesas en las terrazas de los bares. Aprovechadlo, fumadores, que en breve os vais a tener que ir lejos, porque nunca habéis respetado a los demás, ni siquiera a vuestros compañeros de mesa, bueno, ni a vuestros hijos pequeños.
(En cas d’aplicació provisional), “si qualsevol parlament dels 27 diu NO, Andorra es quedaria sense Acord Duaner i sense l’AA.”
Igualment si Andorra decidís al final NO ratificar l’Acord.
Fa anys que ho dic: el gran perill és l’aplicació de l’Acord SENSE REFERÈNDUM I SENSE RATIFICACIÓ del Consell General.
I, com diu l’article, això consta a l’Acord i ÉS EL QUÈ PROPOSA LA UE (i França, recordem-ho).
D’aquí el nerviosisme i els “advertiments” d’alguns de per aquí…
Ah, és clar! Però què és un atac personal? I per què els atacs personals amb tics xenòfobs són pitjors que els atacs personals amb tics racistes o polítics? Dir Nazi és acceptable? I parrac? I nyordo? I lazi? I negre? I blanc? I taronja? I curt? I traidor? I lladre? I estafador? I corrupte? El que per a un és un insult, per a un altre és una descripció. I després hi ha el problema de qui decideix què és un atac personal? Tu? El teu partit? La majoria? Les esquerres? La gent decent? Els demòcrates? Els experts? Els advocats? Les xarxes socials? Les nacions unides? La UE? La "moda" de la correcció política? Precisament perquè és impossible posar-se d'acord sobre què és un insult o un atac personal, les democràcies liberals s'inventen la idea de llibertat d'expressió com a pilar fonamental de la democràcia: com que el què per a tu és normal per a mi és un insult i a l'inrevés, el millor és que tothom pugui dir el què vulgui. El cost és que hi ha vegades que algú dirà coses que per a mí són desagradables. Però prohibir el que a mi no m'agrada és pitjor que entrar en una carrera de prohibicions que acaba en un món on ningú no pot dir res per por a ser perseguit. Això és especialment dur per a les minories. Si deixem que les majories no deixin parlar a les minories, la democràcia esdevé autoritarisme. El parlament ha de ser un lloc on es PARLA en llibertat i amb llibertat. Tots els altres camins porten a la dictadura.
“¿No hay pruebas? Yo soy la prueba”: Ilana Gritzewsky desafía a una funcionaria de la ONU que niega la violencia sexual del 7 de octubre
La ex rehén Ilana Gritzewsky se presentó ante el Consejo de Derechos Humanos de la ONU en Ginebra y confrontó la narrativa de quienes minimizan o niegan los crímenes sexuales cometidos durante la masacre del 7 de octubre.
Tras su intervención, relató que terminó temblando por la intensidad emocional del momento. Frente a ella se encontraba Reem Alsalem, quien ignora las evidencias y testimonios de las víctimas israelíes.
Declaraciones destacadas de Ilana Gritzewsky
“Es difícil mirar a los ojos a alguien que niega todos los crímenes del 7 de octubre, todos los abusos sexuales.”
“Esa mujer debería proteger a todas las mujeres del mundo.”
“No le permitiremos hacerlo y no nos quedaremos en silencio.”
“Llegaré, si es necesario, a cualquier lugar del mundo para hacer oír la voz de las secuestradas que sufrieron abusos sexuales.”
“Lamentablemente hay muchas personas asesinadas que ya no podrán testificar.”
“Me enfrentaré a cualquiera que lo niegue.”
“Seguiré mirándolos a los ojos y diciéndoles la verdad.”
“No me callaré.”
Antes de su discurso también explicó el enorme costo personal que implica volver a abrir sus heridas una y otra vez:
“Es muy difícil abrir cada vez las heridas y los traumas.”
“No pedí ser conocida. Quiero mi tranquilidad.”
“Pero es importante hablar en estos lugares donde no nos quieren.”
“Debemos seguir diciendo nuestra verdad en la cara de la gente.”
“Siento que esta es mi misión.”
“Esta es una herida que permanecerá con nosotros toda la vida.”
¿Alguien me puede explicar por qué la ONU no le cree a las víctimas judías?
Denuncia hecha con la grabacion del ladron, junto con la ubicacion del telefono que esta literalmente en su domicilio, PEEEERO la policia dice que no pueden subir a la casa del ladron ya que es ilegal.
ESPAÑA y la defensa de la escoria que no falte.
Una magribina porta 18 anys vivint de franc en un pis embargat perquè no va pagar la hipoteca el 2008.
No paga ni lloguer ni hipoteca del 2008 al 2026.
Ara, al desnonament del 2026, munten un merder tremendo i no marxa.
Això és Robar!!
Un veí del Maresme va descobrir que vivien dinou persones al seu pis. Ho va descobrir per una carta de la Seguretat Social dirigida a un nom que no havia sentit mai.
No les havia llogat. Ni tan sols sabia que eren allà. Estaven empadronades al seu domicili sense el seu permís, sense contracte real, sense que ningú de l’Ajuntament l’avisés.
El 15 de desembre els Mossos d'Esquadra van desarticular la xarxa que va muntar això. El mètode era fred i eficaç: triaven un pis, consultaven el registre de la propietat per treure el nom del propietari real, i falsificaven un contracte de lloguer fent servir el nom d’immobiliàries que existeixen de veritat, sense que aquelles immobiliàries sabessin res.
El propietari figurava com a arrendador. Un membre de la xarxa, com a llogater.
Aquell fals llogater anava a l’Ajuntament, s’empadronava primer, i a partir d’aquí inscrivia els altres. En un pis van arribar a empadronar dinou persones. En un altre, quinze. Cobraven entre 450 i 800 euros per cada inscripció. La xarxa es va embutxacar fins a 100.000 euros.
L’operació va detectar falsificacions en una vintena d’immobles de Montgat, Tiana, Vilassar de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Teià i Castelldefels.
134 persones empadronades de manera irregular. I 29 propietaris que es van assabentar de tot quan els van començar a arribar cartes oficials a nom de desconeguts.
Aquí hi ha el que hauria de preocupar qualsevol persona que tingui un habitatge: l’Ajuntament va empadronar aquelles persones sense verificar que el contracte fos real i sense avisar el propietari.
El sistema va donar per bona una falsificació. I l’únic avís que va rebre el propietari no va venir de l’Ajuntament que va cometre l’error: va venir d’una altra administració, setmanes o mesos després, en forma de carta a un nom que no reconeixia.
I a Barcelona també s’han denunciat bastants casos.
Al primer comentari et deixo enllaç a la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on expliquem coses com aquesta.
IDF: Weet je nog hoe Palestijnen 🇵🇸 waterleidingen opgroeven en een compleet rioolstelsel in Gaza ombouwden om raketten te maken en die op Israëlische steden af te vuren?
Later beweerden ze slachtoffer te zijn en zeiden ze dat ze geen water hadden.
Een oorlog beginnen, een zware nederlaag lijden en dan de slachtofferrol spelen.
Segons les dades de la pròpia UE, CADA ANY 75.000.000 de residents a la UE son VÍCTIMES D’UN CRIM, per una població estimada total de 450 milions.
1 de cada 6.
Com si 16.666 persones residents a Andorra fossin víctimes d’un crim CADA ANY.
Us ho podeu imaginar? No, impossible.
1. Entre els 46 països membres del Consell d’Europa no hi ha TOTS els 27 països membres de la UE?
2. I 27 no és majoria de 46?
3. Ergo, els països membres de la UE han consentit que Mònaco els presideixi al Consell d’Europa. Lògica pura.
4. Això no es contradiu amb el relat que heu escampat -i que és rotundament fals- que Mònaco es considera com a pària pels membres UE per haver suspès les negociacions de l’Acord d’associació “per preservar el seu sistema de prioritat nacional per a l’habitatge i l’ocupació”?
5. Després del NO a l’Acord la vida continua. Com sempre ha passat i com sempre passarà.
6. Que vosaltres hàgiu estat incapaços de negociar un Acord mínimament acceptable no significa que d’altres no puguin fer-ho.
7. De fet, hauria de ser relativament senzill d’aconseguir per a un país petit i vulnerable com Andorra una limitació consensuada amb la UE a la lliure circulació de capitals per a inversions immobiliàries de comunitaris no residents, com han aconseguit fins i tot països membres (per ex., Malta, Croàcia o Finlàndia per les Illes Åland).
🔴Un terrorista de Hamás confiesa lo que él y su padre le hicieron a una mujer israelí el 7 de octubre: «Mi padre la violó, luego yo lo hice y luego lo hizo mi primo y luego nos fuimos pero mi padre mató a la mujer después de que terminamos de violarla».
La barbarie del 7 de octubre nunca puede ser olvidada ni negada.
Es hora de que todas las víctimas de violencia sexual y del terror islámico obtengan la justicia que merecen.
1 h després, 100 més: 931
Un moviment que engresca 100 andorrans/hora no mereix ni una petita reflexió de qui governa⁉️
Segur?
Tan cecs sou❓
Penseu que al final del camí, inexorablement i ara ja ben a prop, sempre ens hi esperen les urnes.
SEMPRE.
Tic-toc-tic-toc… ⏳⏳⏳
Excel·lent iniciativa que posa veu a allò que molts pensem.
Prou dilacions!
Prou subordinacions tipus “primer que parli Europa”!
Els andorrans volem votar JA!
Votar per un referèndum abans de signar l'acord d'associació - ¡Firma la petició!https://t.co/OTOZvCq2zT via @Change