@ramoncotarelo Bona nit Sr.Cotarelo jo tampoc he pogut conectar-me amb el link que voste ens dóna , pero si que he aconseguit veure i escoltar-lo(i gaudir-ne) en aquest link de you tube-Gràcies https://t.co/tcRw047abN
@ramoncotarelo Bona nit Sr.Cotarelo jo tampoc he pogut conectar-me amb el link que voste ens dóna , pero si que he aconseguit veure i escoltar-lo(i gaudir-ne) en aquest link de you tube-Gràcies https://t.co/tcRw047abN
@ToniRos26 Bon vespre,no, jo no ho definiria aixì ,parlant clar,tenen por de quedar amb"el cul a l'aire "q les posibles accions politiques de Silvia Orriols facin q no aguantin la diferencia de resultats obtinguts x una decada on la majoria de politics l'ùnic q els ha importat és l'estatus.
Bon dimecres tingueu.
Avui comparteixo amb tots vosaltres unes reflexions amb molta ràbia. Tot i que em considero, el meu entorn també, una persona moderada i pacífica, això d'ahir del @parlamentcat m’ha tret de polleguera.
El que ha passat ahir al @parlamentcat de Catalunya és una escena que revela la decadència d’un sistema polític que ja no sap sostenir-se sense recórrer a la por, a la manipulació i a la repressió interna. La voluntat de sancionar la @orriolsderipoll no era un gest disciplinari: era el primer pas d’una operació destinada a il·legalitzar @CatalunyaAC per la porta del darrere. Una operació concebuda amb la mateixa lògica que va destruir la carrera política de la MHP @LauraBorras, utilitzant les institucions com a arma per eliminar adversaris incòmodes.
Només la intervenció dels lletrats ha impedit que el @parlamentcat consumés una barbaritat que hauria deixat la cambra en una posició indigna. Els partits processistes -@JuntsXCat, @Esquerra_ERC, @cupnacional, juntament amb @SomComuns i PSOE @socialistes_cat- estaven disposats a fer exactament allò que havien denunciat quan l’Estat espanyol els perseguia: utilitzar el poder institucional per silenciar una veu política. Avui, però, la repressió no venia de Madrid; venia de dins. Venia dels mateixos que un dia van proclamar que defensarien la pluralitat del país.
L’assetjament que pateix la Sílvia Orriols és evident i sostingut. El president del Parlament, @joseprull Rull, ha convertit la presidència en un instrument de pressió constant, en una mena de vigilància ideològica que recorda massa els mecanismes que Catalunya ha patit des de fora. La diferència és que ara la pressió l’exerceixen aquells que un dia van ser símbols de resistència i que avui actuen com guardians d’un ordre polític que els ha domesticat.
El baròmetre del CEO ha estat el detonant de la maniobra. Els partits processistes han vist reflectida una veritat que no volen acceptar: el país s’està movent, la ciutadania ja no compra els relats de resignació, i l’independentisme no és patrimoni de cap partit. Davant d’això, han reaccionat amb pànic. No han buscat convèncer; han buscat eliminar. No han buscat debatre; han buscat silenciar.
La raó és tan crua com simple: molts diputats saben que el seu temps s’acaba. Saben que la política els ha garantit una vida còmoda, un sou generós i una rutina sense riscos. Saben que, si el país canvia, ells perdran la cadira, el despatx, la influència i la tranquil·litat familiar. I per evitar-ho, han estat disposats a fer allò que sempre havien condemnat: utilitzar les institucions per preservar privilegis personals.
La maniobra contra Orriols no era un fet aïllat: era un símptoma d’un sistema que ja no sap escoltar, que ja no sap llegir el país, que ja no sap què vol dir defensar Catalunya. Quan un Parlament està disposat a silenciar una veu per protegir els seus equilibris interns, ja no és un Parlament: és un aparador. I quan els partits que van patir la repressió estan disposats a exercir-la, ja no són víctimes: són botxins.
Ahir s’ha evitat un atropellament institucional, però el fons del problema continua intacte. Catalunya té una classe política que ha perdut la capacitat d’estar a l’alçada del moment històric. Una classe política que, davant la possibilitat de perdre privilegis, és capaç d’intentar qualsevol maniobra per preservar-los. Una classe política que ha oblidat que la nació no és una cadira, ni un sou, ni un despatx: és un compromís.
El país mereix una política que no tremoli davant la veritat, que no s’agenolli davant la por i que no utilitzi les institucions per protegir interessos personals. Avui han frenat una deriva. Però la pregunta és si els partits processistes estan disposats a frenar la seva pròpia decadència moral. El poble observa. I quan el poble observa, el poble decideix. SALUT!
@MalasLenguas_Tv Bona nit , sovint us segueixo , avui dissabte no he aguantat més i he canviat de canal , no sé si és problema de realització o de que, no és inteligent ni necesari estar gairebé 15 minuts ,de relotge, passant continuament l'atropellament de la profesora jubilada.
@esterpensativa2@nlprat Bon vespre ,xò no oblidem q el Psoe també va estar-hi d'acord, i entre ells el q ara és President de la Generalitat(gràcies a erc)ningu d'ells es mereix ni l'aigua q beu,per repressors i col·laboracionistes,
Si a hores d'ara no teniu/tenim clar q és el q ens cal,fem-nos-ho mirar.
@Montseamelia@viquirepublica Bon dia , si,arribarà el dia ,cada dia més a prop, i hi serem molts els que amb el nostre vot ho farem posible. i escombrarem aquesta patuleia cobejosa del seu toxic sou.
Com s'enyora la Presidenta Laura Borras.❗️❗️❗️❗️