Les nostres sempre estaran
com pedra dins la sabata
Com la palmera que aguanta l'huracà.
I allà estaran, fent burla i sacrilegi
sempre a la contra i avant (Zoo)
La conozco bien. Aprendió kurdo en secreto y enseñó a leer y escribir en su lengua materna a muchos niños, incluso en un antiguo establo.
Nunca se rindió. Hoy enseña en la universidad y sigue luchando con su pluma. Una mujer que representa la resistencia de #Rojava.
"Que el català no desaparegui depèn molt + de la defensa q en fem nosaltres q no pas de l'atac q en facin els altres"
"Desitjo ferventment q algú m'assenyali 1 sol lingüista de prestigi que defensi que valencià i català són dues llengües diferents"
12è aniv. mort Badia Margarit
Una vegada em van convidar a un podcast català per parlar dels «charnegos». Sembla que, sent filla d’andalusos, alguns es pensen que no pots ser una altra cosa. Els vaig dir que jo no sóc «charnega», que sóc catalana, que la meva família estava profundament agraïda a Catalunya —on van arribar sent molt pobres i van aconseguir progressar gràcies al seu esforç. Tant era així que el meu avi, de Màlaga, tenia la senyera penjada a casa seva; el meu pare, Guàrdia Civil, la duia a l’uniforme —i estudiava el B2 de català—, mentre que els meus pares havien vetllat perquè jo fos plenament escolaritzada en la immersió lingüística i els cau la baba quan parlo un català impecable.
No els devia fer gràcia tot això, i mai no es va produir l’entrevista. Massa clixés sobre la immigració andalusa i els catalans, amb els primers sempre presentats com a suposats «marginats» i els segons com a burgesos malvats. Doncs, mira no: a la meva família li van donar una terra d’oportunitats i d’ascensor social, on ells i els seus fills també hi tenien cabuda.
El novembre de 1973 es va editar a l'exili (París) el 1r estudi documentat sobre la persecució lingüística i cultural de Franco contra Catalunya. D'autor anònim, va entrar clandestinament a Catalunya Sud.
El 1978 el seu autor, Josep Benet, va poder publicar-lo a Catalunya.
La Ribera era un barri popular de Barcelona que van construir catalans, com eren també catalans els que van ser obligats a enderrocar-lo pedra a pedra per a construir una fortalesa militar espanyola. Però aquests barris populars, a l'Ada, no l'interessen perquè no venen a Madrid.
8 anys després que l'Ajuntament de Barcelona aprovés dedicar un carrer a Guillem Agulló, l'acord no es fa realitat.
Només la perseverança i la dignitat dels veïns del Clot al districte de Sant Martí ho farà possible.
És esperpèntic mantenir el coronel Sanfeliu al nomenclàtor.
The architect of the Church of the Holy Family (Temple Expiatori de la Sagrada Família) was a Catalan: Antoni Gaudí. He was a convinced patriot of his people. Even in his old age he took part, regularly, in demonstrations in defence of his native Catalan language, in Barcelona, the capital of Catalonia. For this, the police, controlled by Madrid and the Spanish state, beat him, and on 11 September 1924 arrested him. His offence was defending the right of Catalans to speak Catalan in their own land.
Una investigació documentada de Carlos Barciela (Universitat d'Alacant) va fixar en 25.536M de pessetes (153,47M €) els diners posats en circulació per la República des de juliol de 1936 que van ser embargats pels ocupants i van provocar la misèria de moltíssimes famílies.
Ha destruït molt més Mallorca el que na Montero representa -estatalisme castellà centralista- que la immensa majoria de guiris que han passat per aquí aquest darrer mig segle, entre altres coses perquè si per aquí hi passen tants de guiris és perquè l'estat vol i ho necessita.
Aquesta invenció etnicista dicotòmica de "catalans burgesos vs proletaris espanyols" és porqueria electoralista que nega històries, nega vivències, nega genealogies de centenars de milers de persones, com si mai haguéssin existit. Pura retòrica genocida.
https://t.co/NwULsBChMo
Fot feredat el desconeixement de Barcelona i de la seva història que té una persona que en va ser batllessa durant anys. La lluita obrera va començar a Barcelona (i a d'altres indrets de Catalunya) molt abans de la immigració andalusa i extremenya.
🤯CHILLING:
In 1967, a woman who escaped the Nazis wrote one sentence that explains 2026 better than any headline today.
Hannah Arendt saw it coming 60 years early.
Here's the warning everyone ignored:
"El país m’ha apassionat completament. M’he obsessionat del tot per salvar-lo i estructurar-lo per tal de generar un futur per a la nostra nació. Mantinc aquesta obsessió. Per dir-ho com Espriu, em mantindré per sempre fidel al servei d’aquest poble"
86è aniv. d'Eliseu Climent
"Via fora als adormits", l'opuscle antiborbònic clandestí publicat a Barcelona (1734).
Reivindica les llibertats arrabassades el 1714.
Proposa la creació d'una república lliure i reclama el retorn a Catalunya del territori cedit per Castella a França en el Tractat dels Pirineus.
Hoy, manifestantes catalanes han tenido que echar de las protestas en Barcelona a agentes policiales encapuchados como infiltrados para crear disturbios. Esto que publica @La_Directa no aparecerá en los grandes medios de comunicación televisivos que criminalizan las protestas.
"Hem de pagar les conseqüències de ser fills d'un país que no s'ha sabut fer respectar com a tal... Però no plorem, que no adoba res. Som al ball i hem de ballar. Catalunya és la nostra terra i no en tenim d'altra".
Joan Sales va morir el 12 de novembre de 1983
Ens esgarrifem de gent que fa 40, 50 o 60 anys que són aquí i no han dit mai ni piu en català, però i aquella altra (que són molts) que fa 40, 50 o 60 anys que no els han dit ni una paraula en català què?
«És del tot falsa l’afirmació reiterada que diu que, si no s’hi parlés català, Catalunya continuaria existint i sent Catalunya. Doncs no: si no s’hi parlés català, Catalunya seria simplement Espanya.»
Patricia Gabancho
"Si em pregunten per què escric en català, se m’acuden tres raons:
primer, perquè és la meva llengua;
segon, perquè és una llengua literària;
i tercer, escric en català perquè em dóna la gana".
Montserrat Roig va morir el 10 de novembre de 1991