Nines

Independentista, orientadora educativa, Regidora de Junts per Catalunya a Sant Feliu de Guíxols. Consellera comarcal Baix Empordà

[Nines @anian68]

Viure al paradís. #santfeliudeguixols #immersio #submarinisme #familia #scuba

[El Punt Avui Girona @elpunt]

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols inicia el procés per licitar el festival Porta Ferrada per tres anys i 10,3 milions d’euros https://t.co/gHs4wYmiE1

[Diari de Girona @DiarideGirona]

💸🎶 Sant Feliu de Guíxols (@Guixols) encarregarà la gestió del Festival de la Porta Ferrada de tres anys per 10,5 milions https://t.co/cmoTsUZ3h6

[Ràdio Palafrugell @RPalafrugellFM]

L'Oficina Jove del Baix Empordà engega un taller d'intel·ligència emocional per a professionals que treballen amb joves
https://t.co/8fpDFjH1bX

[Junts Sant Feliu de Guíxols @jxcatguixols]

📣𝗝𝘂𝗻𝘁𝘀 𝗮 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗙𝗲𝗹𝗶𝘂 𝗱𝗲 𝗚𝘂𝗶́𝘅𝗼𝗹𝘀 𝗲𝘅𝗽𝗿𝗲𝘀𝘀𝗮 𝗽𝗿𝗲𝗼𝗰𝘂𝗽𝗮𝗰𝗶𝗼𝗻𝘀 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗹𝗮 𝗴𝗲𝘀𝘁𝗶𝗼́ 𝗱𝗲𝗹 𝗙𝗲𝘀𝘁𝗶𝘃𝗮𝗹 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗣𝗼𝗿𝘁𝗮 𝗙𝗲𝗿𝗿𝗮𝗱𝗮

Veure la notícia 👇
🔗https://t.co/bplqubVOlH

[Quim Torra i Pla @QuimTorraiPla]

Vull expressar el meu profund desacord amb aquestes paraules. Tot el contrari, si algú surt amb honor del dia d’ahir són precisament el mossos que eren al costat del MHP @krls. Vull reconèixer públicament el seu treball i professionalitat i agrair-los la feina feta de tants anys.

[Salvador Vergés i… Tejero! @vadorverges]

Una de les millors sensacions que m’han quedat de la gesta del MHP @KRLS d’aquest històric 8 d’agost ha estat veure com amics i companys independentistes normalment menys motivats o implicats que els qui sempre hi som s’afegien als elogis al President o es posaven directament a disposició per ajudar. Content de comprovar el que he defensat moltes vegades: si som molts, serem molts més. Quan una causa es percep guanyadora, més i més gent es va aixecant del sofà i s’afegeix a la lluita activa. Dijous, sota l’Arc del Triomf de BCN, vam demostrar que hi som, que podem i que vencerem. Mentalitat 1-O! 💪
📷 @jordiborras

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.

Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")

Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.

Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.

Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?

La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.

I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.

[Salvador Vergés i… Tejero! @vadorverges]

“Demanem també l’assumpció de responsabilitats dels càrrecs electes que van donar suport a aquesta activitat delictiva”. Doncs aquí teniu la meva, d’assumpció: HO TORNARÉ A FER LES VEGADES QUE FACIN FALTA.
La il·legalitat és no fer complir la llei d’amnistia i no defensar els drets polítics dels ciutadans. El cos de Mossos és un gran cos però amb un comandament polític i policial vergonyosament espanyolitzat.

[Junts per Catalunya🎗 @JuntsXCat]

📄 Comunicat de premsa de valoració del preacord entre ERC i PSC per a la investidura de Salvador Illa

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Conferència a Elna https://t.co/tzG7Hdr479

[ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana @tonistrubellt]

Considerat un dels 25 polítics més influents de la UE -on ha fet omnipresent la causa independentista catalana- Puigdemont va desbordant el lawfare 🇪🇦 per consolidar tossudament la República Catalana. Un MH President digníssim.

[Nines @anian68]

Hem renovat els representants del Consorci de les #Gavarres
L’alcalde de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní, Daniel Encinas, serà el nou president en substitució de Pau Presas, que passarà a ser-ne vicepresident
i la Nines Rivas ocuparà la segona vicepresidència.
#cultura #patrimoni

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢𝐨́ 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝𝐞̀𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme "ressentit i irrellevant". M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.

[Toni Carrión Angelats @carrionangelats]

El meu agraïment i l'enhorabona a la Nines @anian68 per acceptar aquesta responsabilitat que estic convençut portarà a terme amb tota la passió i el coneixement.Amb el seu nomenament com a Consellera Comarcal de Joventut i Ensenyament hi guanya el Baix Empordà i també Sant Feliu!

[VilaWeb @VilaWeb]

⚠️ #ÚLTIMAHORA I Llarena no gosa enviar encara les euroordres contra Puigdemont i Comín i esperarà el TJUE https://t.co/lnf6YYdP0g

[Nines @anian68]

Un privilegi assumir les àrees d’Ensenyament i joventut, com a Consellera comarcal del Baix Empordà. #consellcomarcalbaixemporda #junts #politiquesjoventut #ensenyament

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Per Catalunya, sempre.
En totes les circumstàncies, en totes les trinxeres.
En els encerts i en els errors; des del Fossar on érem quatre gats fins als carrers on érem milions.
No som nosaltres els qui no hem de caminar mai sols, és Catalunya la que mai no ha de caminar sola.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avís a tots els "experts" que sempre saben el que ha de fer @JuntsXCat (i que sempre en malparlen, o menystenen la seva posició): Junts no deu res a ningú més que als seus votants. Tampoc a politòlegs espavilats, ni a tertulians diversos, ni a pseudònims de twitter, ni a apologetes de l'abstenció. Els nostres votants, el nostre programa, els nostres compromisos, han estat i són les referències de la nostra acció política. Ens devem a ells.

Per això no vam votar la investidura de Pedro Sánchez, ni els seus pressupostos, ni les seves reformes-trampa; per això no vam ser a la farsa de la mesa de diàleg ni vam pactar els indults; per això vam sortir del Govern de la Generalitat; per això el PSC va pactar amb el PP per treure'ns l'alcaldia de Barcelona i per això no hem pactat les diputacions amb el PSC.

Agraeixo molt l'esforç de tanta gent que ens ha ajudat a mantenir la posició, malgrat les dificultats creixents. No som infal·libles; no sempre l'encertem. Però dins de la imperfecció podem presentar un alt grau de responsabilitat, coherència i fidelitat, que és el que explica la nostra resiliència malgrat la pèrdua de votants i un diputat.

Demà serà un altre dia (a l'exili també) i hem de continuar defensant Catalunya contra els qui ens volen liquidar la llengua, la cultura, la nació.

[Junts per Catalunya🎗 @JuntsXCat]

🎥 Candidata @miriamnoguerasM: “No em tremolarà en absolut el pols en continuar mantenint la posició. @JuntsXCat no farem president a Pedro Sánchez a 'cambio de nada'. La nostra prioritat és Catalunya, no la governabilitat de l’Estat Espanyol.”

#PerCatalunya