Demà hi ha vaga… però no pas per la pujada de l’IRPF, ni per l’augment de les quotes dels autònoms, ni per una inflació que no afluixa. Tampoc per l’encariment del combustible, la llum, l’IVA, els aliments o la manca d’habitatge. Ni per la pluja de nous impostos: verds, digitals, de plàstics o de “solidaritat”... que no paren d’inventar.
Mentrestant, els que treballem cada dia seguim pagant més per tot: cotitzacions més altes, menys deduccions, menys marge i preus desbocats. I encara ens diuen que l’economia “va bé”.
Cada any l’Estat es queda amb més i la nostra butxaca amb menys. Els autònoms i treballadors som els qui sostenim el sistema... però també els qui més el patim.
I la vaga, en comptes de ser per tot això, és per un conflicte internacional que ja s’ha acabat i que, a més, ni ens afecta directament ni resol res del que passa aquí.
Potser ja va sent hora de mirar cap endins i protestar per allò que de veritat ens buida la butxaca.