I que boniques que són les històries, dels dies dolents i els bons.
I quan arribo a casa hi penso, i sense voler ja començo, a convertir-les en poesia.
Diuen que sempre és millor un “te'n recordes?” que un “t'imagines?”.
Però hi ha coses que només poden imaginar-se i, a vegades, imaginar-les és encara més bonic.