Anna Maurí

Dona, andreuenca, independent i independentista, ah! i mantinc sempre el català.

[Anna Maurí @annaexplorer]

Ara mateix per Gran de Sant Andreu uns manifestants a favor de la vaga. Devant un motorista de la urbana dient a les botigues, bars i d'altres que eren oberts què tenquessin.
Dret de vaga, sí.Dret a treballar també. Els de primera fila encaputxats i amb tapaboques. Cal?

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/
“No existeix el dret a acumular riquesa”, diu la líder del Frente Amplio.

@AdaColau, això és literalment el que diu l’article 33.1 de la Constitució: “Es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència”.

No és un matís, Ada. És exactament el contrari del que has dit.

I és a la Constitució espanyola, que tant t’estimes i rere la qual us vau parapetar per no permetre el referèndum d’independència de Catalunya.

Vols constitució? Aquí van unes quantes tasses🧵

[octuvre @OctuvreCAT]

🟥 🟥 🟥 🟥
Creiem que és IMPRESCINDIBLE tenir una mirada catalana sobre els accidents de l'AVE.

Espanya (sigui la del PP, sigui la del PSOE) té un relat espanyol.

Els catalans hem de tenir una mirada pròpia. Urgentment.

https://t.co/6MSzjvjyMD

Que corri!

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Ho expliquem aquí: https://t.co/VAUqGXfIwi

[Enric Mauri @3N4ICM4u41]

Tothom que pugui que passi per aquesta botiga a signar per que no la obliguin a tancar. Es molt cèntrica, al carrer Provença, després de Balmes molt a prop d la parada els FGC. No podem permetre que el miserable Collboni es surti amb la seva.

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

Bon dissabte

[Santiago Espot @santiagoespot]

Aquí teniu a en @riverolavic defensant amb els PEBROTS que no té Jaume Collboni als BOTIGUERS CATALANS de Barcelona.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Barcelona té uns 1.300 minisupermercats i botigues d’alimentació oberts 24 hores. Només el 2024: 112 inspeccions, 1.993 infraccions. Productes caducats, problemes d’higiene i deficiències sanitàries.

Ell és l’Esteve i s’ha gastat més de 200.000 € per obrir un supermercat de productes de proximitat. Demana obrir 24 hores i li ho deneguen. Després, amb el local muntat i els diners invertits, l’Ajuntament de Collboni el vol fer tancar perquè va presentar la sol·licitud de llicència dos dies tard.

Collboni, ha convertit Barcelona en una bomba de rellotgeria de la inseguretat i ara també vol enfonsar els qui encara tenen el coratge d’aixecar la persiana?

Barcelona, és la ciutat on delinquir surt més a compte que treballar, on la impunitat s’imposa i on emprendre, segons qui siguis, et pot costar la ruïna.

Que ho vegi tothom. I que la vergonya els obligui a donar explicacions.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Sabies que mentre a la Castella del Segle d'Or si tenies un deute amb el Rei o amb un noble els algutzirs t'entraven a casa, t'embargaven l'arada, la mula i fins i tot el matalàs on dormies i et tancaven a la presó condemnant la teva família a pidolar (d'aquí els ve la literatura del Lazarillo de Tormes i la picaresca), a Catalunya això estava terminantment prohibit per llei des de l'Edat Mitjana?

És un dels drets populars més avançats d'Europa que ens va robar el Decret de Nova Planta el 1716 i que explica la diferència abismal entre la mentalitat productiva catalana i la mentalitat extractiva castellana!

A les Constitucions de Catalunya (Llibres IV i VII de la Compilació de 1704, amb lleis des de Jaume I el 1228 i Pere II el 1283), la gent treballadora tenia un blindatge sagrat davant dels creditors i de la Hisenda reial:

🛠️ 1. PROHIBICIÓ D'EMBARGAR LES EINES DE TREBALL:
Cap jutge, ni veguer, ni recaptador del Rei podia embargar mai els bous, les mules de llaurar, les arades, les llavors per a la sembra següent ni les eines de l'ofici d'un artesà o menestral.

Per què? Perquè la Llei Catalana es basava en el sentit comú i el respecte al treball: si a un pagès o a un autònom li prens l'eina amb què es guanya el pa, destrueixes una família lliure i li impedeixes produir la riquesa per pagar el deute!

🛏️ 2. EL BLINDATGE DEL LLIT I DE LES DONES PARTERES:
Les nostres Constitucions prohibien endur-se el llit quotidià de la família, la roba d'abrigar i el gra necessari per menjar. I encara més impressionant: si en una casa catalana hi havia una dona embarassada o acabada de parir (una partera), estava rigorosament prohibit que cap oficial judicial o fiscal entrés a la llar a fer cap inventari ni embargament fins que passés el postpart! La vida, la maternitat i la dignitat de la llar eren intocables.

🌾 3. PROHIBIT DETENIR QUI ESTÀ TREBALLANT:
Un pagès que estigués al camp llaurant, sembrant o veremant, o un traginer transportant mercaderies, no podia ser detingut per deutes civils o fiscals perquè la collita del país no es podia perdre per culpa de la burocràcia!

⚔️ LA BARBÀRIE DE 1716 I L'ACTUAL HISENDA ESPANYOLA:
Què va passar quan Felip V ens va ocupar militarment i va imposar la Nova Planta i el Cadastre el 1716? Que va importar la mentalitat rapinyaire de la cort de Madrid: si un poble o una masia catalana no podia pagar els brutals impostos de guerra borbònics, hi enviaven l'exèrcit a viure a costa de la família i els requisaven les eines, el bestiar i el gra fins a arruïnar-los!

I d'aquella mentalitat de 1716 ve exactament el sistema espanyol del règim del 78 que avui ofega els nostres autònoms, pagesos i pimes: a l'Espanya actual, si t'endarrereixes un sol dia amb l'IVA o la quota d'autònoms, Hisenda o la Seguretat Social et claven un 20% de recàrrec i t'embarguen al minut el compte corrent operatiu de l'empresa, la furgoneta o el tractor sense cap sentència judicial! Et lliguen de mans i peus perquè no puguis comprar material, ni pagar nòmines, ni treballar per saldar el deute!

A Catalunya vam construir un Estat de dret pensat per protegir qui treballa i aixeca el país; Castella va construir un aparell d'Estat pensat per esprémer el súbdit fins a l'última gota per mantenir una cort d'extractors i funcionaris impunes!

Per això a la QUARTA COMPILACIÓ, per fer efectiva la República de l'1-O mitjançant la restitució de les nostres Constitucions, recuperem aquest dret al segle XXI:

👉 Prohibició constitucional d'embargar comptes operatius d'autònoms i pimes, vehicles professionals, maquinària, eines de treball i l'habitatge familiar per deutes administratius!

👉 Amb el Poc Valria i el Tribunal de Contrafaccions, qualsevol abús d'Hisenda és anul·lat en 72 hores!

Fa 500 anys els nostres avantpassats tenien més drets laborals i econòmics davant del fisc que nosaltres avui sota la Constitució espanyola. Prou de viure com a súbdits espremuts: restituïm la Llei Catalana! Visca les Constitucions de Catalunya!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

T'imagines que avui dia, cada vegada que un jutge, un polític o un inspector d'Hisenda acabés el seu mandat, hagués d'asseure's en un banc públic durant 30 dies perquè qualsevol ciutadà pogués denunciar-lo per abús de poder o corrupció, i hagués de pagar les indemnitzacions amb la seva pròpia butxaca i patrimoni personal?

Això ja existia a Catalunya fa més de 700 anys! Eren la PURGA DE TAULA i el JUÍ DE VISITA, dues de les institucions més avançades d'Europa recollides a les nostres Constitucions (Llibre I de la Compilació de 1704) que el Decret de Nova Planta ens va robar el 1716.

Com els nostres avantpassats van blindar el poble contra la impunitat del poder:

1. QUÈ ERA LA PURGA DE TAULA? (Auditoria als funcionaris reials i veguers)
A l'Estat català, els càrrecs públics i judicials (veguers, batlles, sotsveguers, jutges i procuradors) eren temporals —normalment duraven tres anys (triennals)— i estaven sotmesos a una regla d'or: qui té poder públic ha de respondre amb el seu patrimoni privat.

👉 Havia de quedar-se físicament durant 30 dies a la capital de la seva demarcació, despullat de tota autoritat i assegut literalment darrere d'una taula pública ("fer taula" o "purgar taula").

👉 Es feien crides públiques per tots els pobles anunciant que s'obria la Taula: qualsevol ciutadà —del pagès més humil al mercader més ric— podia presentar queixes contra ell per suborns, cobraments il·legals, detencions arbitràries o haver violat les Constitucions.

👉 Un tribunal d'inquisidors independents ("jutges de taula") resolia de forma sumària i ràpida: si l'oficial havia comès abús o negligència, havia d'indemnitzar el ciutadà al doble o al quàdruple amb els seus propis béns personals (que deixava en penyora abans d'acceptar el càrrec!), a més de quedar inhabilitat a perpetuïtat.

2. QUÈ ERA EL JUÍ DE VISITA DEL GENERAL? (Auditoria al Govern de la Generalitat)

👉 Al final de cada trienni, els mateixos Diputats i Oïdors de Comptes de la Diputació del General (l'equivalent al President de la Generalitat i els consellers d'Economia), juntament amb tots els oficials i recaptadors d'impostos, eren sotmesos a un judici d'auditoria implacable.

👉 Els "Visitadors" (escollits per insaculació/sorteig entre els 3 Braços) revisaven fins a l'últim sou gastat de la caixa pública i totes les decisions preses.

👉 Si un Diputat havia malversat fons públics, havia afavorit amics o s'havia saltat una Constitució, anava directe a presó i responia amb la seva pròpia fortuna familiar!

3. DE LA RESPONSABILITAT CATALANA A LA IMPUNITAT DE 1716 I DEL 78
Amb l'ocupació militar de 1714 i el Decret de Nova Planta (1716), Felip V va fulminar tant la Purga de Taula com el Juí de Visita. Per què? Perquè l'absolutisme borbònic necessitava jutges, militars i corregidors impunes que només obeïssin Madrid sense retre comptes davant del poble català, l'origen directe del sistema actual del règim del 78: avui un jutge pot dictar resolucions injustes, un inspector fiscal pot embargar-te la vida sense sentència ferma o un polític pot arruïnar el país amb promeses falses, i si al cap d'uns anys un tribunal els dona la contrària, no paguen res de la butxaca: la multa la paguem nosaltres amb impostos!

4. PER QUÈ HO RECUPEREM A LA QUARTA COMPILACIÓ?

Quan parlem de restituir les Constitucions de Catalunya i promulgar la Quarta Compilació per fer efectiva la República parlem de portar aquesta tecnologia democràtica al segle XXI:

* Jutges del Tribunal de Contrafaccions i Síndics escollits per insaculació (sorteig).

* Responsabilitat patrimonial directa i personal de tot jutge, inspector fiscal i càrrec polític: qui abusa del poder o viola els drets d'un ciutadà, ho paga amb el seu patrimoni!

* Auditoria ciutadana obligatòria (Purga de Taula moderna) en acabar qualsevol mandat públic.

Fa 500 anys érem l'Estat de dret més avançat i exigent d'Europa amb el poder. Deixem enrere la impunitat autonòmica i restituïm la nostra llibertat amb la Quarta Compilació!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit?

La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa:

1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (licencia marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes.

2️⃣ Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l'home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l'aixovar, l'escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona.

3️⃣ L'Any de Plor i la "Tenuta" (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d'Any de Plor (ser mantinguda amb tot l'estatus durant un any a càrrec de l'herència) i la Tenuta: es convertia en "senyora, majora i poderosa" (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l'últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa!

4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals).

5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d'exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes.

6️⃣ El contrast amb l'ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d'allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706.

I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l'elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern.

Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖

[Diana Alastair💚🤍💜 ⚢ ❌❌ @sappholives83]

99% of women and girls in Somalia have been mutilated in the following way: the clitoris is cut off, along with the inner labia. Then the inner flesh of the outer labia is removed before both sides are sewn tightly together, leaving a hole no bigger than a matchstick for urine and menses to trickle through.

All of this is done in childhood, and without any form of anesthesia whatsoever. Sometimes the little girl is given a scrap of leather or a stick to bite down on. The cutters use old razor blades, or sometimes a piece of broken glass.

This is only the beginning of a girl’s pain.

Most wedding nights in Somalia are aided by “the little knife” — that is, the new husband slices his bride open so that he can penetrate her now cut and bleeding scar tissue. Some men, however, simply batter their way through, tearing that tiny hole open by sheer force. When a woman goes into labor, she’s cut open more widely, then sewn back up afterwards so that when sex resumes she will have to be cut open yet again.

This practice leads to countless deaths from infection and a drastic increase in maternal mortality, but Somali men still refuse to marry uncut women, forcing mothers to have their daughters cut or face social stigma. Uncut girls are seen as dirty; the term for clitoris is a playground taunt in Somalia, and girls who are not cut are usually ostracized by their peers.

The Somali government recently debated the legality of this appalling custom, and the parliament largely split along gender lines. Female MPs roundly condemned FGM, while male MPs insisted that having a clitoris made a woman more difficult to penetrate, and quoted the hadith in which Muhammad condoned the practice. These are educated men who nevertheless claim that cutting a girl is necessary in order to control her sexuality, and that an uncut woman will be promiscuous and untrustworthy.

In spite of the Somali government’s continued support for FGM, foreign aid continues to flow into Somalia unobstructed. The West should refuse to give the Somali government so much as a single dollar until they outlaw FGM and take positive steps to combat the problem.

One tactic that has been highly successful involves showing Somali men a video of a girl being mutilated. Because FGM is seen as women’s business, most men have no idea what it entails. Men who watch this video are horrified, and the most common reaction has been “Not my daughter!” This proves that FGM is not hopelessly entrenched in Somali culture. Western pressure and resources could make an enormous difference in the lives of Somali women and girls, and put a stop to this barbaric practice.

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bon diumenge a tothom.
En l’epíleg del meu llibre "La genealogia de l’islamisme" ja advertia que els terroristes islamistes continuarien buscant noves maneres de fer mal a les societats occidentals. Ara són alguns dels qui s’emparen en la bandera palestina, sota l’aixopluc de les esquerres bonistes i woke, els que han descobert noves formes de perpetrar atemptats terroristes «legals»: infiltrar-se en manifestacions per devastar les ciutats com si es tractés d’una guerra, començant per la destrucció de monuments històrics i acabant amb el saqueig de comerços que donen feina a milers de treballadors.
L’única solució que té Europa per salvar-se de la barbàrie és començar a expulsar massivament tots els delinqüents, hagin nascut o no al seu territori. I, si s’escau, també els seus ascendents, que són qui els han educat en l’odi envers la terra que els ha acollit i els ha permès escapar de la misèria. Pel que fa a la xusma autòctona, cal endurir les penes i transformar les presons no en hotels de luxe, com sovint es perceben avui, sinó en autèntics centres penitenciaris blindats destinats a castigar aquells indesitjables que degraden la convivència i amenacen la seguretat de les nostres societats.
Tenim l’exemple d’El Salvador sota el mandat de @nayibbukele, un president que ha erradicat el terror al seu país i que sosté, amb raó, que els delinqüents, els terroristes i els violents no poden gaudir de drets humans en detriment dels ciutadans honestos i de les seves víctimes.
És l’hora de la contundència. És l’hora de posar fi al bonisme, de blindar les fronteres i, sobretot, de deixar de subvencionar famílies que mai no han aportat res de positiu a les societats que les mantenen. Els drets han d’anar lligats als deures, i la convivència exigeix respecte, reciprocitat i lleialtat envers el país que acull.
Desperta’t, Europa! Salut!

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bona entrada de setmana a tothom.
El proppassat dissabte, en finalitzar el seu Consell Nacional, els de @JuntsXCat es van posar a ballar amb una eufòria triomfal, com si Catalunya hagués assolit la independència gràcies a la seva acció política. Em sap greu haver de dir-ho, perquè a @JuntsXCat hi tinc molta gent coneguda i apreciada. Però la cruïlla històrica que travessa el nostre país no sembla, precisament, motiu de celebració. Per això em costa d'entendre aquestes ballarugues.
Potser celebraven que @CatalunyaAC no concorri a unes eleccions espanyoles. O potser s'alegren de continuar gaudint de les contraprestacions que els arriben de l'Estat espanyol a canvi de perpetuar unes polítiques que, al meu entendre, contribueixen al deteriorament nacional de Catalunya. Encara avui intento trobar una explicació raonable a l'exhibició d'eufòria desmesurada que van escenificar.
Realment, què han aconseguit els partits processistes durant la legislatura espanyola que acaba de finalitzar? L'amnistia dels dirigents que han abandonat l'esperit de l'1-O? O també l'amnistia dels policies que van apallissar ciutadans catalans aquell mateix dia? Han aconseguit que Rodalies funcioni com un rellotge suís? Han assolit que serveis essencials com la sanitat, l'educació o l'habitatge recuperin els nivells d'eficiència que tenien anys enrere?
I, tanmateix, Catalunya ha passat de poc més de sis milions d'habitants a més de vuit milions i mig en un context de profundes transformacions demogràfiques que molts interpreten com una amenaça per a la continuïtat de la seva identitat nacional i cultural. Davant d'aquest panorama, costa entendre els motius d'una celebració tan efusiva.
Ajudeu-me, companys: per què @JuntsXCat balla per celebrar la seva participació en uns comicis espanyols? Sincerament, m'agradaria entendre-ho. #SalvemCatalunya. Salut!

[República de les Lletres @deleslletres]

Prohibit imprimir en català!
N'és un d'entre molts, aquest és del 16 d'octubre de 1942, avui fa 84 anys, adreçat a la impremta Ilerda.
I és que la seva no va ser mai llengua d'imposició.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Viatges en el temps fins a la Barcelona de l'any 1706.
​Un matí, un oficial del rei es presenta a la porta de casa teva acompanyat de dos soldats. Vol entrar a escorcollar el teu taller sense cap ordre judicial, t'exigeix llegir la correspondència privada que tens sobre la taula i et diu que, per ordre directa del monarca, queda embargada la meitat del teu patrimoni i que a partir d'avui hauràs d'allotjar i alimentar de franc tres soldats reials a la teva pròpia llar.

​Si visquessis al París de Lluís XIV, al Madrid de Felip V o a la Viena imperial, hauries d'abaixar el cap, obeir en silenci i donar gràcies si no acabes al calabós per rondinar. Ets un súbdit i la voluntat del rei és la llei.

​Però ets a Catalunya, un Estat de dret, el més antic d'Europa. I abans que l'oficial faci un sol pas dins de casa teva, treus de la prestatgeria un volum enquadernat en pergamí —les Constitucions i altres drets de Cathalunya— i li recordes 5 coses ben clares:

👉 ​No pots passar d'aquesta porta
Segons les nostres Constitucions, el domicili d'un ciutadà català és inviolable. Sense un mandat judicial motivat i signat per un jutge ordinari de la terra, ni el mateix rei té dret a trepitjar el llindar de casa meva.

👉 ​Deixa aquesta carta on era
El Capítol de Cort LXXIII aprovat el 1706 prohibeix terminantment a qualsevol ministre o oficial reial obrir, interceptar o llegir el correu privat dels ciutadans. El secret de la correspondència és sagrat.
​La teva ordre reial és paper mullat

👉 Em dius que portes una ordre signada pel rei?
La Constitució de l'Observança ("Poc Valria", de 1481) estableix que qualsevol ordre reial que vagi en contra de les lleis pactades a les Corts és automàticament nul·la de ple dret. No tinc cap obligació d'obeir-la.

👉 ​El meu patrimoni no es toca i els soldats no entren
Està expressament prohibida qualsevol confiscació o embargament de béns sense un judici previ i una sentència ferma dictada a Catalunya. I les tropes del rei tenen prohibit allotjar-se per la força a les cases dels particulars.

👉 ​Ens veiem aquesta tarda al Tribunal de Contrafaccions
Si insisteixes a fer un sol pas més, avui mateix presentaré denúncia davant del Tribunal de Contrafaccions: un tribunal paritari i permanent on el rei no té majoria. I no només anul·laran la teva ordre en qüestió d'hores, sinó que tu pagaràs de la teva butxaca els danys, els perjudicis i la multa per haver violat les lleis del Principat.

​L'oficial reial s'ho pensa dues vegades, fa mitja volta i marxa amb la cua entre cames.

​Això no és una ucronia ni una fantasia literària. Era la vida quotidiana sota l'empara de les Constitucions de Catalunya fa més de tres-cents anys.

​Quan et diguin que abans del segle XIX a Europa només hi havia feudalisme, foscor i reis absoluts, explica'ls que aquí ja érem ciutadans lliures amb drets blindats per llei. I que precisament per això van necessitar un exèrcit de 80.000 homes profesionals per treure'ns-les i arrassar amb tot.

Continuem i actualitzem les Constitucions mai derogades al Segle XXI.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Una verola a Viena i un canvi de govern a Londres van condemnar Catalunya a lluitar sola contra els dos exèrcits més poderosos del món.

Molts es pregunten com vam passar de tenir el suport de les grans potències europees el 1705 a quedar completament sols darrere les muralles de Barcelona el 1713. No va ser per una derrota militar nostra, sinó per un gir geopolític fulminant i una de les traïcions més vergonyoses de la història de la diplomàcia.

Aquí tens la cronologia exacta de com Europa va vendre les llibertats dels catalans als despatxos:

👉 * El punt d'inflexió a Londres: la caiguda dels Whigs (1710)

Fins al 1710, el govern britànic estava en mans dels Whigs (liberals), fermament compromesos amb la guerra contra Lluís XIV de França i amb el Pacte de Gènova (1705), pel qual Anglaterra havia promès per escrit defensar les Constitucions de Catalunya fins al final, fos quin fos el resultat de la guerra. Però a finals de 1710, els Tories (conservadors) guanyen les eleccions britàniques. Volen acabar la guerra immediatament per fer negocis i comencen a negociar en secret amb França a esquena dels seus aliats.

👉 * La mort que ho canvia tot: 17 d'abril de 1711

A Viena, l'emperador Josep I d'Habsburg (germà gran del nostre rei Carles III) mor sobtadament de verola amb només 32 anys i sense fills mascles. Automàticament, l'arxiduc Carles hereta el Sacre Imperi Romanogermànic i tots els dominis austríacs.

👉 * L'excusa perfecta per a Anglaterra

La Gran Aliança havia entrat en guerra per evitar que França i Espanya s'unissin sota els Borbons. Però ara, si Carles III guanyava també la corona hispànica, es reconstruiria l'immens imperi de Carles V (Espanya + Àustria + Sacre Imperi). Els Tories britànics van trobar l'excusa geopolítica perfecta: tampoc volien un superimperi austríac. El setembre de 1711, Carles III marxa de Barcelona cap a Frankfurt per ser coronat emperador (com a Carles VI), deixant l'emperadriu Elisabet Cristina a Barcelona com a garantia que no ens abandonaria. Però ja no tornaria mai més.

👉 * La vergonya d'Utrecht i el "Cas dels Catalans" (1713)

A l'abril de 1713 se signa el Tractat d'Utrecht. Anglaterra reconeix Felip V com a rei d'Espanya a canvi de quedar-se Gibraltar, Menorca i el lucratíssim "Asiento de Negros". Per tancar aquest negoci colonial, a l'article 13 del tractat, Anglaterra accepta que se segrestin les Constitucions de Catalunya i que se'ns imposin les lleis de Castella.

👉 * L'evacuació i l'abandonament total (març - juny de 1713)

Carles no renuncia formalment als seus títols (no ho farà fins al Tractat de Viena de 1725), però retira l'exèrcit i deixa Catalunya completament desprotegida davant les tropes de Felip V i de Lluís XIV.

👉 * 9 de juliol de 1713: Catalunya decideix lluitar sola

La Junta de Braços (el Parlament català d'emergència) es reuneix al Palau de la Generalitat. La majoria dels dirigents d'un país normal s'haurien rendit. Però el Braç Reial (els representants de les ciutats i viles) i figures com Manuel Ferrer i Sitges o Rafael Casanova s'imposen: proclamen la guerra a ultrança.

Durant catorze mesos (del juliol de 1713 al setembre de 1714), un petit país sense rei i sense aliats va resistir en solitari el setge combinat de les dues superpotències militars de l'època: l'Imperi espanyol i l'Imperi francès de Lluís XIV, que va haver d'enviar el duc de Berwick amb desenes de milers de soldats i artilleria pesant per poder doblegar Barcelona.

Ja no lluitaven per Carles d'Àustria ni per cap corona. Com deien els mateixos bàndols de la Generalitat d'aquells dies, lluitaven defensant pam a pam les Constitucions de 1704 i 1706 que els feien ciutadans lliures i no súbdits.

A Anglaterra mateix, aquella traïció va provocar un escàndol parlamentari el 1714 conegut com "The Case of the Catalans", on els diputats de l'oposició van denunciar que l'honor britànic havia quedat tacat per sempre per haver venut un poble aliat que havia confiat en la seva paraula.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Això seria això de "comprar el marc de l'extrema dreta"?
Bon dia!

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Ni El País te collons d’amagar el fons voltor de la parella de la portaveu lleidatana del PSOE, la @montseminguez. El TN de @3CatInfo, ara mateix, ni una paraula. Però si han tingut temps per fer un publireportatge d’Adif que justifica la merda de servei de Rodalies pel robament de coure. Bàsicament han reproduït una nota de premsa a canvi de publicitat institucional. El que està passant amb els mitjans públics nordcoreans no té nom.

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Nois, acabo d’al·lucinar. Però no parlo de les al·lucinacions pròpies de les IAs. No, parlo d’al·lucinacions humanes. He revisat el scroll infinit de @LaVanguardia per veure com tracten el cas de la Montse portaveu i… no el tracten. No surt. Ni en un breu. No existeix. No ha passat. Aquest fil porta 15.000 visualitzacions pero La Vanguardia, Rac1, Catalunya Ràdio NO EN PARLEN. Sabem que la nora de trump no sé què, però no que la portaveu del PSOE te una parella amb un fons voltor. Vam saber fins el paroxisme que la filla de @orriolsderipoll havia entrat a la policia. Vam saber, fins suar sang, que Xavier Trias tenia un no-compte a Suïssa. Però NO PODEM SABER que el principal argument de vot del PSOE es desfà com un terró de sucre. Humans, especialment si sou humans catalans, penseu fer-hi alguna cosa?