ANNA M PARELLADA

[Gonzalo Boye @boye_g]

Missió complerta

[El Món de la Tele @mondelatele]

🍿 Crítica de l'entrevista de Jordi Basté a Puigdemont a l'exili, en el primer capítol de la segona temporada del "Pla Seqüència" de La 2Cat

✍️ @VictorrRodrigo https://t.co/rAJV0ntGcB

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país.

El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre.

En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució.

Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després.

Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament:

1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol.

2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017.

3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada.

4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític.

Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.

[ANNA M PARELLADA @annaferretera]

https://t.co/aKZQuWuKyD

[Josep Pagès i Massó @jpagesm]

Déu n’hi dó la repassada de @jordibarbeta al fenomen d’Aliança Catalana. Per llegir-lo de principi a final.
Com més coses sabem d’Aliança (més enllà dels discursos de la seva líder al Parlament) més en evidència queda que és un instrument de l’Estat, que s’aprofita de la candidesa política del nostre poble.
👉🏽 Aliança Catalana, la marca blanca de Vox via @elnacionalcat.
https://t.co/NWIT4fzaAh

[ANNA M PARELLADA @annaferretera]

Recordes quan et vas unir a X? Jo sí! #ElMeuAniversariX.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Aquesta tarda he estat rebut pel president @salvadorilla a la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea. Li agraeixo l'amabilitat i la conversa. En situació de normalitat democràtica, aquesta reunió s'hauria hagut de produir fa molts de mesos i no pas a Brussel·les sinó al Palau de la Generalitat, a la capital de Catalunya.
Avui ha tornat a quedar clar que no vivim en situació de normalitat.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avui fa un any que compareixia públicament a Barcelona, després de gairebé set anys de no haver posat els peus al Principat de Catalunya. Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats, amb la intenció d’assistir tot seguit al debat d’investidura del President de la Generalitat que s’iniciava al Parlament. El desenllaç el coneix tothom i n’estalviaré els detalls, i més quan la maquinària repressora de l’Estat espanyol no s’ha aturat i hi ha persones que corren risc. Però amb la serenor de la distància temporal i física, i superada l’angoixa d’aquells dies, crec que val la pena recordar els elements fonamentals que em van portar a assumir el risc que comportava tota aquella operació.

La raó més important de totes és la democràtica. Vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya i tenia el dret i el deure de ser a la sessió on s’havia de votar la presidència del meu país. L’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem en contra meva no pot inhabilitar l’exercici d’un dret fonamental en democràcia. Per això jo volia accedir al meu escó, al marge del que després hauria pogut passar. Vista la impossibilitat física d’apropar-me a les tanques del Parc de la Ciutadella sense ser detingut, era evident que qualsevol intent hauria equivalgut a un lliurament voluntari, cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions en aquest gairebé vuit anys d’exili. Si l’Estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al Parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meva detenció.

A aquesta primera raó democràtica se n’hi ha de sumar una altra, igualment poderosa. La llei d’amnistia havia estat aprovada per les Corts espanyoles i havia entrat plenament en vigor. I en aquesta llei no hi ha cap ansa que permeti al Tribunal Suprem agafar-s’hi per vulnerar-ne la lletra i l’esperit. Ni una. Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu, una avaria en el sistema espanyol que impedeix que puguem parlar de democràcia plena, i calia posar-hi un focus molt gran vista la passivitat del president del Govern espanyol a denunciar el que és literalment una actitud colpista del Suprem. I vista l’estratègia de la «normalitat» que l’aleshores candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, volia imposar com a base de l’estratègia més profunda de desnacionalitzar Catalunya.

Era conscient de l’enorme risc i de l’elevada probabilitat que jo acabés detingut i enviat a Madrid per ser empresonat de manera incondicional. Avui encara seria a la presó, i probablement a punt de ser jutjat i condemnat, perquè a Espanya hi ha coses i persones que estan per damunt de la llei i de la seva mateixa Constitució. Ja m'enteneu: el que pugui fer, que faci.

Calia assumir el risc de trencar costures per denunciar un fet gravíssim que, tanmateix, es normalitza amb la proverbial rapidesa amb què el sistema espanyol assumeix les tares originals: l’incompliment flagrant i ostentós d’una llei en vigor. I en aquesta denúncia hi ha també raons per les quals defensem la independència, que no ens hem de cansar mai d’explicar. Cadascú ho ha de fer la la seva manera, d’acord amb les seves possibilitats. Jo ho vaig fer fa un any d’una manera riscosa, amb l’ajuda indispensable gràcies al compromís i l’audàcia de moltes persones a les quals els dec un agraïment de per vida. També als milers que aquella calorosa jornada de fa un any vau voler ser-hi presents, i vau posar la vostra determinació i el vostre cos per tal que la jornada acabés amb una derrota del sistema espanyol. Que també es tractava d’això: de trencar els plans repressors que els espanyols tenen preparats per a nosaltres.

Per això aviat farà vuit anys que sóc a l’exili, mal que els pesi a alguns. Perquè si ells em volen tancat i inhabilitat, el meu deure és intentar fer exactament el contrari. I perquè si la propaganda i els propagandistes no perden ocasió per predicar l’evangeli de la mentida més bonica de la «normalitat», el nostre deure és desemmascarar-los sempre que en tinguem ocasió.

Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable. Però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai, per més emprenyats, decebuts o desanimats que estiguem.

Visca Catalunya i els catalans lliures!

[Salvado Puig @SalvadoPuig]

Per això volen que ens informem per canals oficials no fos cas que els altres ens diguéssin la veritat.

[Gonzalo Boye @boye_g]

Más de uno ya no sabrá de qué escribir...

El Suprem dona carpetada definitiva a la investigació sobre la suposada ingerència russa al procés via @elnacionalcat https://t.co/L16tQ7KIr6

[Gonzalo Boye @boye_g]

Boye i un aliat inesperat posen el Suprem en un problema amb l’amnistia de Puigdemont https://t.co/cGmLSWHrxo

[Gonzalo Boye @boye_g]

L’advocat de Boye ensorra el castell de cartes contra ell en una intervenció memorable https://t.co/1PTArBT1NQ

[🟦 Pilar Rahola @RaholaOficial]

Rufián, prou de fer la feina bruta contra l’independentisme !!!
https://t.co/F1GDbd3SrN

[Aleix Clarió 🎏🐉 @aleixclario]

President @KRLS: “Quan s’aprovi la llei de la delegació integral en immigració, el nostre sistema polític i institucional gestionaran una competència que normalment exerceixen els Estats, i exigirà d’una gran responsabilitat”

[Josep Lluís Alay @josepalay]

Avui hem sentit les absurdes conclusions del fiscal queda clar que aquest judici el va cuinar la fiscalia espanyola per acabar amb l’advocat i amic @boye_g. No se’n sortiran.

“L’acusació particular dona la raó a Boye en el judici per suposat blanqueig”https://t.co/YIVvYhgWWs

[Gonzalo Boye @boye_g]

Gràcies, President. No trenquen a qui volen, sinó a qui poden, i ni un pas enrere… Defenso aquells que estan al costat correcte de la història, i això és un privilegi.

[Neus Torbisco Casals🎗 @casals_neus]

A aquesta senyora el seu primer cognom (López) li deu semblar poc cosmopolita? Com és que els fatxes espanyols són neardentals més que sapiens i necessiten faltar al respecte, escriure malnoms, ser masclistes, jutjar i denigrar les aparences, assetjar o reproduir prejudicis (“ruralitat”) per ocultar que mai tenen opinions sobre el fons, només mala llet i supremacisme? Associar independentisme a ruralisme i “tancament”, és empíricament erroni: els independentismes, des d’Amèrica fins a Portugal o Finlandia i en els processos de descolonització, eren rurals i urbanites, i la majoria pretenia assolir la llibertat de la seva nació/poble. El que sobren són els nacionalismes excloents, imperialistes i agressius, com l’espanyol. Els fatxes espanyols no toleren que a Catalunya la majoria no volem ser espanyols perquè som catalans i a Espanya aquesta identitat és menyspreada i subordinada. I necessiten pensar que independentisme català i cosmopolitisme són excloents. Doncs no. A casa meva som bi-nacionals (catalans-alemanys), parlem 3 llengües habitualment, residim entre Barcelona i Ginebra, som independentistes i ens encanta el mar i la muntanya.

[Professor Torra |I*I| @ProfTorra]

Tots els responsables de la persecució contra la MHP @LauraBorras es pensen que estan guanyant.

En realitat estan creant la nostra Joana d'Arc, la nostra Dreyfuss, la nostra Mandela, que tornarà, amb tot el suport popular, per presidir Catalunya.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

És molt i molt i molt interessant mirar els gestos i les ganyotes del diputat dels Comuns @Ciddavid.
No faré cap comentari. Només mireu-lo com reacciona a les paraules que se li adrecen.
Espero els vostres comentaris...

[Gonzalo Boye @boye_g]

Investigacions tecnològiques i la perversió del control policial via @elnacionalcat https://t.co/7QSCUXwRNq

[Aleix Sarri i Camargo @aleixsarri]

La persecució planificada contra @boye_g per ser l'advocat del MHO @KRLS és tan òbvia i tan bèstia que ja en parla la premsa espanyola de dretes. Tot el que no sigui l'absolució seria una nova barbaritat.