Esllenguida #FemXarxa

Salut i República!
Voldria viatjar més.

[MarçaI @MRSHL0]

Senadora del Partit Socialdemòcrata del Japó critica i qüestiona l'expulsió dels 600 cantaires a la Sagrada Família.

Doncs potser si que ha arribat una mica més lluny del que pensàvem. Potser si que cal seguir fent soroll per informar al món.

[Aulesquecremen @aulesquecremen]

Ja tenim la previsió pels dies que venen...
Recordeu que les instruccions d'@educaciocat :
- Obrir neveres del lab.
- Pantaló curt
- Beure aigua

Si algú veu el miratge d'un pingüí passejant pel passadís, que el saludi de part d'@eniubo

La innovació educativa era això. 🤡🎪

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell de #boncatalà del 13 de juny:

Com a nom propi, Galilea és una gran comarca de Palestina i un lloc del municipi de Puigpunyent (Mallorca).

I, com a nom comú (amb inicial minúscula), és una porxada davant una església, on hi pot haver tombes de gent important.

Que corri.

[Òscar Andreu @OscarAndreu]

Per què volen parlar una llengua que només dominen 500 milions de persones al món si l’anglès el parlen 1.500 milions de persones? Per cridar l’atenció? Per molestar? El Mundial és un esdeveniment global i en anglès ens entenem tots! El nacionalisme és una malaltia.

[XCatalunya.cat @XCatalunya]

Quan vam explicar que un repartidor de Correos Express havia negat un paquet a un home de Cornellà per parlar-li en català, un seguidor ens va respondre amb una cosa que li havia passat a ell.

El consell que va deixar és senzill i serveix per a qualsevol entrega: abans de donar el DNI, agafa el paquet. Un cop el tens a la mà, parla-li en català amb tota normalitat.

Si el repartidor es queixa o et demana que el tornis, no entris en la discussió: digues-li que truqui a l'empresa, i dona el número directament al distribuïdor i a l'operador logístic.

La gràcia és que el repartidor depèn d'aquesta cadena. La queixa no va contra ell de tu a tu, va al lloc on li poden demanar comptes: l'empresa que el contracta.

I a aquestes empreses no els agrada gens rebre una reclamació per discriminació lingüística d'un client.

És el mateix principi que ja vam veure amb el cas judicial: parlar en català és un dret, no una concessió que hagis de demanar amb permís. La diferència és que aquí no cal esperar mesos una resolució. Ho pots fer al moment, a la teva porta, sense abaixar el cap.

Que un ciutadà de Catalunya hagi de tenir preparada una tàctica per rebre un paquet en la seva llengua diu molt del país on vivim. Però mentre les empreses no canviïn, val més saber com defensar-te que quedar-te sense el paquet.

A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest. Tens enllaç al primer comentari 👇

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

“Qui pugui fer, que faci”

Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud.

Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur.

I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors.

I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit.
Per això aquests dies han estat tan sorprenents.

La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció.

I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir.

En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar:

“Quien pueda hacer, que haga.”

Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa.
Vol dir deixar d’esperar permisos.
Vol dir assumir responsabilitats.
Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són.

El ciutadà que parla per defecte en català.
L’empresari que crea una empresa.
L’investigador que impulsa un projecte.
El professor que forma millor els seus alumnes.
L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel.
L’enginyer que resol un problema.
La periodista que explica les coses amb honestedat.
El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir.

Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món.

Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias.

Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies.
Potser és el recordatori que encara hi som.
Que el país continua ple de gent capaç.
Que encara existeix energia, talent i vocació de servei.
Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva.

I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat.

Qui pugui fer, que faci.

[Joan-Lluís Lluís @Joanlluislluis]

Avui, 14 de juny, la Marina Vilalta fa 99 anys, i trobo que tots plegats ho hauríem de celebrar.
"Marina": quin nom més ben trobat per una muntanyenca com ella!

[*.* @Nuriatg]

De veritat que el Cremallera de Núria, el Carrilet de Montserrat, el Funicular de Gelida, el tren de Sarrià..., la història del ferrocarril de casa nostra, ara els hem de dir Turistren? De veritat?!! Com ens deixem prendre la identitat d'aquesta manera?

https://t.co/pUqqNJX4Id

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

Avui és Sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes i del gremi de la construcció, i #taldiacomavui de 1908, després d'haver cobert aigües a la Casa Milà i celebrar-ho posant aquesta bandera catalana a la coberta, Gaudí i Milà portaren els obrers a Montserrat i els pagaren un dinar.

[folie à deux @folieadeeux]

Mıknatıs kullanarak bedava elektrik üretmişler.

[República de les Lletres @deleslletres]

"Com un gran ram de roses blanques
El teu record que m'acompanya
De tanta llum et sóc deutor
Que em sobra espai i em sobra tarda
Tot se m'emplena amb el teu nom
Que repeteixo, Laura Laura Laura"
(Lluís Llach)

7è aniversari de la mort de Laura Almerich.

[Siscu. @lolasevaalospu2]

14-6-2026
Seguiu sense saber on han anat a parar aquests diners, @parlamentcat, @socialistes_cat, @Esquerra_ERC, @JuntsXCat, @SomComuns? O sí que ho sabeu i ho voleu tapar? No, jo us ho aniré recordant, perquè els vostres possibles votants ho tinguin present.

[Pilar Carracelas @pilarcarracelas]

Seria Catalunya part d'Espanya sense amenaça de violència policial i de presó? No. Per tant, és un país ocupat. Següent pregunta.

[Jordi Fàbrega 🎗 @jorfabrega]

👨‍🎓 Un cop acabada la selectivitat, les PAU, toca de nou denunciar que els estudiants catalans competeixen en inferioritat de condicions davant aquelles comunitats que unflen les notes de manera descarada per culpa d'un districte universitari únic que el PSC no pensa revertir 👇

[Hèctor López Bofill @lopezbofill]

Si suspenen Joan Ignasi Elena perilla la majoria del tripartit de facto i l’aprovació de pressupostos d’Illa que tant anhelen els guardians de la colònia. Han optat per blindar el règim com sigui. Són abominables.

[Bernat Vivancos @BernatVivancos]

És de justícia que se sàpiga, i ben alt, que el compositor de la música de la benedicció de la torre de Jesús és Daniel López Pradas. Sense aquesta bella i encertada música, l’èxit de la benedicció no hagués tingut la mateixa màgia.
Cal respectar-ne l’autoria!!!
Felicitats! 🙏🎶

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

L'expulsió dels coristes per voler cantar "Els Segadors" anirà bé per a aquest Any Gaudí. La 1a part de l'any ha estat marcada pel Gaudí religiós, amb la finalització de la torre i el Papa.
La 2a part, amb la Diada, serà per al Gaudí independentista. I els passarem pel damunt! ✊

[Esllenguida #FemXarxa @annaroaz]

@Marta_catalonia Dels almogàvers que tothom temia hem arribat aqui.

[Quico Sallés @QuicoSalles]

Ha vingut el Papa però Rodalies persisteix en pecar: el tren de les 19:37 a Manresa ha desaparegut. Hem d’esperar una hora des de l’anterior. No hi ha cap més tren fins a les 20:04. Són, senzillament, uns impresentables amarats de diner públic i amb una impunitat escandalosa

[Jordi Eroles i Asensio @JordiEroles]

L'altar major de la @sagradafamilia està presidit per un Crist crucificat suspès a l'aire. La imatge té el rostre i el cos d'una persona amb nom i cognoms: és Mariano Barceló, picapedrer del temple que va fer de model. Al #TotEsMou he parlat amb les seves nétes i la besneta.