Ada Parellada té una croada contra el salmó. I contra el mango, els alvocats, els anacards... Defensa que els productes forans s'han de menjar de forma ocasional, no incorporar-los com un producte habitual a la nostra dieta.
➡️ Tu què en penses?
https://t.co/MsiHzQmuli
🎶 Oques Grasses s’acomiada dels escenaris i ha aconseguit omplir quatre vegades l’Estadi Olímpic.
👉 Òscar Nin, crític musical (@mjesusostolaza): “Tot queda a casa. És un èxit cultural, industrial i de negoci català”
#Col·lapse3Cat
📲 https://t.co/ofvMWW5KEG
Molt pendents dels pronòstics de pluges per les pròximes hores. Com es formi el cargolet enfront les costes caldrà anar molt en compte. La pròxima nit/matinada al tanto.
Mireu el meteograma del GEFS, per fi sembla que tindrem una setmana on podrem aspirar a normalitzar temperatures, fins i tot lleugerament per sota mitjana climàtica, i sobretot que ens arribaran precipitacions, dilluns especialment litoral costaner per un flux de S-SE, però sobretot dimarts on podem tindre ruixats importants, alguns models comencen a dibuixar possibilitat d'acumulats macos. Aquesta línia d'inestabilitat que ens proposa el bracknell de l'UKMO, podria portar patacs rellevants a diferents punts de CAT amb un flux de S-SE, generant una convecció que avançaria de sud a nord, amb possibilitat vagin acompanyats de tempesta, veurem, però que pinta pot donar de si, especialment litoral i prelitoral, però podria ser força extensa. Dimecres continuaria la pluja més Pirineu i Prepirineu, i de cara a dijous ens travessaria una línia, inestabilitat que podria donar patacs considerables. Per fi setmana de seguiment. #meteo
🥹 Joan Miquel Oliver i Xavier Grasset s'han emocionat recordant la figura de Joan Roca, baixista d'Antònia Font que ens va deixar aquest estiu. L'hem recordat a #LaSelva3Cat tot parlant de "La vida no són matemàtiques", el nou llibre del músic, compositor i lletrista mallorquí publicat per La Magrana.
Islam:
A l'Afganistan, una dona es suïcida cada 12 a 24 hores.
És l'únic estat del món on les dones es suïciden més que els homes.
Entre elles, algunes només tenen 11 o 12 anys sota un ignomiós silenci.
En un món on ens diuen que les nostres dades són sagrades, ara resulta que al projecte de la nova “La meva salut” has de tenir un mobil “modern” i idcat. I si no, que t’ho gestioni algú. Un “algú” que sabrà, per exemple, quines malalties tens i quina és la teva medicació:
#OnThisDay in 1983, THE THE released 𝑇ℎ𝑖𝑠 𝐼𝑠 𝑡ℎ𝑒 𝐷𝑎𝑦.
Written by Matt Johnson and produced by Matt alongside Paul Hardiman, the song was released as a single on 2nd September 1983 and would later appear on 𝑆𝑜𝑢𝑙 𝑀𝑖𝑛𝑖𝑛𝑔.
More than four decades later, it remains one of THE THE’s best-loved and most enduring songs.
Revisit 𝑇ℎ𝑖𝑠 𝐼𝑠 𝑡ℎ𝑒 𝐷𝑎𝑦 today.
#thethe #mattjohnson #thisistheday #soulmining #onthisday
El parc fotovoltaic que el puto Illa155 ha inaugurat a Alcarràs té 500 ha (uns 500 estadis com el del Barca, uns 5 milions de m2). Ho anuncien com un gran parc de 300 MW de plaques instal·lades, però resulta que la potència efectiva real és de 60 MW (només el 20% del valor nominal instal·lat). És una destrossa del territori de les més bèsties que es pot fer, i total per a produir molt poca energia ocupant 500 camps de futbol.
Tenint 200 milions de m2 de terrats a Catalunya, dels quals 150 milions de m2 es podrien aprofitar per a plaques solars, és absurd fer parcs fotovoltaics a terra. Però es fan perquè és un gran negoci produir energia fotovoltaica a 0,01 €/kWh i vendre'l a preu de gas a 0,13 €/kWh o molt superior en el mercat majorista elèctric on tota l'energia produïda de diferents formes es ven al preu més car que sempre és el de la producció elèctrica per gas. Sempre parlen de lo barat que és produir energia fotovoltaica, que ho és, però aquest baix cost mai no arriba ni al consumidor ni a la indústria perquè el venen a preu de del gas. Omplir Catalunya de parcs fotovoltaics a terra i de gratacels eòlics de més de 250 m d'altura és digne de polítics infames i ineptes quan tens 150 milions de m2 de terrats aprofitables per a plaques i 3 reactors nuclears ja amortitzats que podrien proporcionar energia barata a consumidors i indústries.
A més la instal·lació de plaques solars als terrats la podria pagar perfectament la Generalitat i recuperar la inversió en pocs anys si els governs autonòmics colonials que hem tingut i tenim no es deixessin fotre cada any 26.000 milions d'euros dels impostos generats pels catalans. Els catalans paguem l'energia a preu d'or perquè molts encara són esclaus i estúpids de voler seguir essent espanyols i votant autonomistes colonials. Hi ha votants que els deu encantar ser cornuts i pagar el beure. Pobres burros !
M’agradaria compartir amb vosaltres una notícia que ha sacsejat la meva família aquest matí.
Per fi, després de molts anys de recerca, han trobat davant la costa de Premià les restes del PO-087, un Spitfire abatut l’any 1938.
Perquè entengueu què significa, deixeu-me retrocedir uns quants anys.
Som a inicis de 1938. La Guerra Civil Espanyola comença a agafar un caire dramàtic. Des de Mallorca, el líder feixista italià Arconovaldi organitza els bombardejos sobre Barcelona. Els bombarders italians creuen el Mediterrani des de les seves bases a les Balears i ataquen sistemàticament la ciutat, provocant milers de morts.
Davant d’aquest escenari, el servei secret britànic posa en marxa una operació secreta per intentar mitigar els efectes dels bombardejos.
Deu pilots de la RAF, alguns dels millors de la força aèria britànica, són destinats clandestinament a Catalunya. Entre ells hi havia un germà del meu avi: Jack Wills.
Tenien la base a Avinyó, a l’Empordà, i, en coordinació amb l’aeròdrom de Sabadell, van organitzar un petit dispositiu de deu caces Spitfire amb una missió gairebé impossible: interceptar els bombarders italians que venien de Mallorca i dificultar, tant com fos possible, els atacs sobre Barcelona.
I així arribem al fatídic 13 de març de 1938.
Aquell dia els italians van llançar el que havia de ser un dels seus atacs més devastadors sobre la ciutat. Els deu joves pilots britànics van enlairar-se des de Sabadell per intentar aturar-los.
Pel poc que sabem —bona part de la documentació sobre aquella operació encara continua sota secret del govern britànic—, la batalla aèria va ser duríssima.
Va arribar un moment en què els pilots britànics van haver de prendre una decisió: abandonar el combat i tornar a la base abans de quedar-se sense combustible, o continuar lluitant.
El meu parent va decidir continuar.
I pel poc que sabem d’aquell dia, ho van aconseguir.
L’atac massiu que podia haver estat un dels més destructors sobre Barcelona va ser rebutjat i els bombarders italians que no van ser abatuts van acabar tornant cap a Mallorca.
De Jack Wills no se’n va saber mai més res.
Simplement, va desaparèixer sobre el mar.
Fins avui.
Aquest matí ens han comunicat que un club submarinista de Premià va localitzar fa uns mesos les restes d’un avió a unes quantes milles nàutiques de Premià de Mar.
Ara, finalment, se n’ha certificat la identitat.
És el PO-087.
El seu Spitfire.
Evidentment, a casa estem molt emocionats amb la notícia. Després de gairebé noranta anys, d’alguna manera, en Jack ha tornat.
Simplement ho volia compartir amb vosaltres.
Que passeu un bon dissabte.
I si feu molts likes i molts retuits, un dia us explico la història sencera, i perquè hi ha una samarreta seva exposada al Imperial War Museum de Londres.
Aquesta horrorosa confusió entre el verb ‘escoltar’ i ‘sentir’ (i també en castellà, ‘escuchar’ i ‘oír’), em temo que ja no té solució. I no la puc suportar, em treu de polleguera. Per què us costa tant????
This concert was unbelievable. He starts the whole show by walking on stage alone with a little cassette-playing boom box, hits "play", and the show never stops for two hours.
Hui és un molt mal dia. Ha mort Joan Roca, baixista d’Antònia Font. Gràcies pels quasi trenta anys ajudant a fer la banda sonora de moltes de les nostres vides.
Aquesta és l'esperança a més de 200h, és a dir com els meteogrames comencen a insinuar a partir del 17 de juliol cap endavant respiraríem, de moment rostida per dies. #meteo