"Davant de l'arròs tot calla;
entre els guisats és lo sol;
ell té l'aigua per bressol
i el xarel·lo per mortalla.
Ell és l'incitant, és l'esca,
de l'alegria estimada;
dient que es va a fer una arrossada,
ja es vol dir que es va de gresca."
(El sé gràcies a @JaumeFabrega)
Alara m’agrada fòrça lo catalan qu’es la lenga sòr de l’occitan mas calriá que lo reviraire automatic de Twitter arrèsta d’identificar l’occitan coma catalan. Perqué aquò li fa far d’errors de revirada 😑
R. Llull, 'Llibre d'Amic e Amat', v. 255:
--Si tu, foll, dius veritat, seràs per les gents ferit, e escarnit, reprès, turmentat e mort. Respòs: --Segons aitals paraules, se segueix q si deïa falcies, fos lloat, amat, servit, honrat per les gents, e defès dels amadors de mon amat.
Ramon Llull, 'Llibre d'Amic e Amat', vers 254:
--Digues, foll: vols morir?
Respòs que:
--Hoc, en los delits d'aquest món e en los pensaments dels malaïts qui obliden e deshonren mon amat; en los quals pensaments no vull ésser entès ni volgut, pus que no hi és mon amat.
@I_avia_dins_lOc Òc ton dialècte es lo provençal.
Mas sens voler far de la propaganda lengadociana pensi ça que la que lo lengadocian es un dialècte plan facilament intelligible amb los autres dialèctes
Coma o sabètz benlèu mon dialècte principal es lo lengadocian, parli tanben lo lemosin e soi puslèu familiar amb lo gascon (mens pel gascon pirenenc).
Los dialèctes que coneissi lo mens (o puslèu pas ges) son lo provençal, l’auvernhat e lo vivaroaupenc.
Oferint-se a la mirada capaç de percebre, a l'enteniment capacitat per captar-ho, ofereix el seu contingut i roman com un enigma indesxifrable per a aquell qui, privat de les disposicions necessàries, és cec i sord per captar la visió i discernir la crida". M.Davy @PyrenneEAMAG
Per a l'home del s. XII, "el símbol es presenta com un signe. És signe de l'invisible, de l'espiritual, del llunyà. El símbol revela el misteri i alhora el protegeix de la mirada indiscreta. Com a revestiment el vela; tanmateix, designa una via d'apropament.
Se m' emporta aquesta sensació.
Somio i vaig lluny,
volo entre núvols,
respiro i m' ofego a la vegada.
Sento el xoc del cel,
la fondària de la terra,
la intensitat del mar.
Sento com si tot fos part de mi
i em deixo seduir.
No has nascut per estimar, no ho creguis:
tu has nascut per viure i fer camí, per ocupar uns instants, alguns espais...
I deixar pas als altres q vindran.
Feliç aquell qui no malgasta esforços
cercant l'amor i simplement camina,
I sap que això de viure ja és amor.
Nicolau Dols
Ramon Llull, 'Llibre d'Amic e Amat', vers 253:
[¹/²]
Estava l'amic un dia denant molts hòmens que son amat havia en est món massa honrats, per ço cor lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e escarnien sos servidors.
Ramon Llul, 'Llibre d'Amic e Amat', vers 253:
[²/²]
Plorà l'amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments; e cridà altament: --¿Fo anc fet tan gran falliments com menysprear mon amat?
Segur q reconeixeu el sonet de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Quan ella dorm, aquest cop interpretat per en Joan-Lluís i en Ramon, ahir a Cap Ras. Un recital de poemes ja tradicional a Llançà, Sons de capvespre. Preciosa vetllada (amb cremat inclòs).