En Josep té un petit comerç a Barcelona. Cada any paga una morterada en impostos: IVA trimestral, IBI, residus, impost de societats, ha hagut de pagar més de 1.000 € per una llicència de reforma, els salaris de dos empleats, una hipoteca, llum, aigua, telèfon…
En Mohamed, cada dia, planta la seva manta davant del seu comerç, ocupant tota la vorera de davant. No paga IBI, llum, aigua, residus, impost de societats…
En Josep, a més, que cada dia ha de veure, com centenars de persones, surten als carrers per defensar el sindicat del qual forma part en Mohamed, perquè pugui continuar fent una activitat il·legal, amb venda de productes falsificats, sense pagar absolutament res, exempt de tots els impostos, sabent també, que aquesta organització ha rebut 498.171,08 € en subvencions públiques durant els darrers tres anys.
Ara, per més inri, el dia 10 de setembre, que en Josep acudirà al Fossar de les Moreres, a recordar, els caiguts de Catalunya, a cridar “Llibertat per Catalunya!”, reivindicar la independència i a defensar un futur millor pel seu país.
Aquell dia, a més, haurà de sentir com li criden, a la cara, racista, xenòfob, feixista i mil bajanades més.
Sí, a en Josep, que treballa com un ruc, per pagar impostos, complir les normes i complir cada dia amb el seu deure com a ciutadà.
Ells ocupen, venen il·legalment i reben subvencions; nosaltres treballem, paguem i complim.
Anem entenent de què va això del feixisme?
Quina colla de tarats!
L’Alí és un home marroquí que va venir a viure a Catalunya l’any 2022. Va començar a treballar en una empresa i, com que semblava un treballador responsable, l’empresa el va acabar fent fix.
Quan l’Alí va arribar a Catalunya, estava casat amb dues dones, la Fàtima i la Mina. Les dues viuen al Marroc.
L’any 2022, la Fàtima, embarassada, va tenir un fill. El nen va néixer al Marroc, on continua vivint amb la seva mare.
L’Alí no va anar al Marroc.
Es va quedar a Catalunya. Va sol·licitar el seu primer permís de paternitat: 16 setmanes.
L’any 2023, la Mina va tenir un fill. El nen també va néixer al Marroc, on continua vivint amb la seva mare.
L’Alí no va anar al Marroc.
Es va quedar a Catalunya. Va sol·licitar el seu segon permís de paternitat: 16 setmanes.
Però mentre vivia a Catalunya, l’Alí va continuar ampliant la família.
L’any 2023 es va casar amb una tercera dona, la Kadisha, que també viu al Marroc.
L’any 2024, la Kadisha va tenir un fill al Marroc, on continua vivint amb la seva mare.
L’Alí no va anar al Marroc.
Es va quedar a Catalunya. Va sol·licitar el seu tercer permís de paternitat: 16 setmanes.
I el 2025, l’Alí es casa per quarta vegada amb la Zohra, que també viu al Marroc.
A finals de 2025, la Zohra va tenir un fill al Marroc.
L’Alí no va anar al Marroc.
Es va quedar a Catalunya. Va sol·licitar el seu quart permís de naixement i cura del menor: 19 setmanes.
En total: 67 setmanes, 469 dies, 15,4 mesos; un any, tres mesos i dues setmanes de prestació acumulada.
No, això no és un conte.
És la realitat d’unes polítiques basades en la llei del mínim esforç per als de fora: ajudes, subvencions, prestacions i facilitats.
Mentre els nostres avis i els nostres pares, que han treballat com a rucs fins a l’últim dia, han cotitzat, han contribuït durant tota la vida i han fet les coses bé, acaben morint sense rebre absolutament res!
EP! Aquestes prestacions les paguem entre tots, els que cotitzem i contribuïm.
I ara vine i digue’m que no n’hi ha prou encara, per a fotre’ls a tots, de cap als tribunals!
@MRSHL0 Treballem per pagar impostos i que els regalin. Perque no els tornen d'on han vingut i no que els traslladen a diferents ciutats. Es per flipar. Perque no ens paguen un viatge a cada ciutadà, estem farts de pagar les festes.
Angriffe auf Sicherheitsbehörden in der Exklave Ceuta: Spanischen Medien nach sind inzwischen 30.000 Migranten über die Grenze gelangt und liefern sich Straßenschlachten mit den Sicherheitsbehörden, in Spanien spricht man von einer Invasion. Deutschland muss sich jetzt vorbereiten: Grenzen zu und Abweisungen rigoros durchsetzen!
@JoanenF@orriolsderipoll Disculpa però ella no els ha ficat al mar. Les coses es fan bé amb papers i contracte abans de entrar a un pais. Si fos per mì els fixava el peu perque no sortisin de l'aigua.
@orriolsderipoll Ho poso en castellà per si algù no ho enten... DONDE HACEN SUS NECESIDADES 50.000 INDIVIDUOS EN LA CALLE. Fastic em faria viure allà i respirar-ho... pobres ceutins. Necessitem una Catalunya lliure Silvia!!
Han apunyalat una àvia al coll sota un pont, mentre passejava el gos i l'han deixat agonitzant?
Llevar una vida així per robar?
Aquest és el nivell de violència que hem d'assumir que tenim i tindrem als nostres carrers ara?
Doncs potser tocarà sortir a defensar la nostra gent.
Un immigrant subsaharià va violar una nena de 14 anys penetrant-la vaginalment. És condemnat només a 2 anys de presó i no hi entrarà en reconèixer els fets i pagar 3.500€. La vida d'una nena completament destrossada. On és la justícia?
F: @contrastado
🤔 Sílvia Orriols adreçava aquest missatge abans de les últimes eleccions catalanes. Aleshores encara hi havia gent que no la coneixia. Però el seu missatge arriba cada dia a més gent, perquè és sincer i no va de políticament correcta per la vida. Cal recordar-ho i no oblidar-ho.
Mireu com "els pobres inmigrants que fugen de la guerra" passen al "cayuco" des d'un barco que els ha portat aprop de les costes espanyoles. Acabem amb aquesta mafia I l'invasió de gent que no fuig de cap guerra ni es menor d'edat. Ens están prenent el pel als noticiaris i a la premsa en general. Mireu el vídeo i flipeu.
@GorkaKB Que li paguin el sou amb bitllets del monopoli que també es inclusiu... com posen al front a una persona que no mira per Catalunya ni els seus valors.
Tengo 82 años, 4 hijos, 11 nietos, 2 bisnietos y una habitación de 3 x 3 en una residencia de ancianos donde me dejaron varado.
Ya no tengo mi casa ni mis cosas queridas, pero sí tengo a alguien que arregla mi habitación, prepara mi comida y cama, me toma la presión y me pesa.
Ya no tengo la risa de mis nietos, verlos crecer, abrazarse y pelearse; algunos vienen a verme cada 15 días; otros, cada tres o cuatro meses; otros, nunca...
Ya no hago croquetas, ni huevos rellenos, ni rollos de carne picada, ni tejo, ni hago crochet.
Todavía tengo un pasatiempo: hacer Sudoku, que resulta algo entretenido.
No sé cuánto tiempo me queda, pero debo acostumbrarme a esta soledad; voy a terapia ocupacional y ayudo a quienes están peor que yo en lo que puedo, aunque no quiero acercarme mucho.
Desaparecen con frecuencia. Dicen que la vida se alarga cada vez más.
¿Para qué? Cuando estoy solo, puedo mirar fotos de mi familia y algunos recuerdos de casa que me traje.
Y eso es todo.
Espero que las próximas generaciones vean que la familia se forma para tener un mañana (con los hijos) y devolver a nuestros padres el tiempo que nos dieron al criarnos.
"Cuidar a alguien que ya nos cuidó es el mayor honor."