Necessitarem uns dies per pair la nit d'ahir. Se'ns acaben les paraules d'agraïment.
Al País Valencià teniu uns amics per a sempre.
Vos admirem, vos estimem, Catalunya.
GRÀCIES
La comunidad judia de @JewishElders , unas 1.200 personas, marchan por las calles de #NewYork en silencio “para llorar a los miles de niños y niñas palestinos asesinados en #Gaza y para exigir un alto el fuego permanente”.
#Israel y el sionismo no representan a los judíos #EEUU
En 2024 será obligatorio declarar las ganancia obtenidas por la venta de productos en las aplicaciones de segunda mano > https://t.co/0FFLWNIE11 https://t.co/v7coHE3ZAS
La síndrome de l'impostor és sentir-te com un impostor quan realment no ho ets.
És un signe de vàlua i de potencial ocult i no reconegut per un mateix. Un fenòmen psicològic pel qual una persona pensa que no és tan intel·ligent ni tan creativa com ha aconseguit fer creure als altres, malgrat l'evidència de la seva vàlua, els encerts, l'èxit i el reconeixement positiu per part dels altres sobre la seva persona.
Qui pateix aquesta síndrome no sap ben bé si s'està "venent" o realment val el que l'evidència i els altres diuen.
És sentir-se com un impostor sense ser-ho.
Si sempre creus que els altres et sobreestimen, és probable que t'estiguis subestimant.
Perquè de vegades la gent veu una capacitat de creixement que encara no és visible per a tu.
Però compte que a la síndrome de l'impostor de vegades li agrada disfressar-se d'humilitat.
Perquè una cosa és actuar com humil de veritat, i l'altra és tenir por de posseir un potencial real.
No s'ha de confondre la síndrome de l'impostor amb la humilitat.
La veritable humilitat implica ser coneixedor del que vals, però mantenir-te humil, perquè saps que per més que valguis, mai no n'hi haurà prou com per a pensar-te que ets superior a ningú. I perquè saps que tothom, d'una manera o altra, sabrà fer alguna cosa millor que tu. Tots ignorem i sabem coses diferents.
I és per això que no cal presumir ni sentir-te superior mai, perquè no hi ha absolutament cap persona al món de la qual no en puguem aprendre res.
La veritable humilitat és:
· Acceptar i agrair els compliments, sense justificar-se ni voler demostrar que no són certs.
· Celebrar i sentir-se content de manera natural i sense minimitzar, les pròpies victòries.
Indira Ghandi deia, molt encertadament, quan algú exagerava i es recreava fent-se l'humil d'alguna cosa que sabia fer bé:
No siguis tan humil, perquè no ets tan important.
Perquè la veritable humilitat és genuïna, discreta, fonamentada i agraïda.
De manera que, sigues humil, però coneix el teu valor.
Portugal ha aconseguit fer baixar la taxa de l'abandonament escolar del 50% al 6%, en 20 anys: les activitats extraescolars educatives i gratuïtes en són una de les claus de l'èxit https://t.co/vqZE3AU1oQ https://t.co/vqZE3AU1oQ