"PLATS BRUTS" (1999-2002) va revolucionar la TV catalana amb un format de 'sitcom' inspirat en produccions EUA, gravada amb públic en directe, humor urbà, llenguatge col·loquial i personatges quotidians que van connectar amb tota una generació.
El capítol del Marujito és OR:
Deixar tota una generació d’infants sense sèries com “DORAEMON” en català és un fracàs institucional.
No n’hi ha prou amb celebrar-ne el retorn: caldria exigir responsabilitats a qui ha permès que una eina tan potent de transmissió lingüística hagi estat absent durant 8 anys.
“CASA EN FLAMES” (2024) va ser una victòria doble per a la cultura catalana.
Poques vegades una pel·lícula connecta amb tanta gent i, alhora, deixa una cançó tan associada al seu èxit com “CREMA-HO TOT” de @joandausa.
No passa tan sovint com hauria.
“LA PLAÇA DEL DIAMANT” (1982) tenia un problema impossible: adaptar l'obra mestra de Mercè Rodoreda.
El seu encert és no intentar competir-hi.
Simplement, entendre la Colometa i tractar-la amb el respecte que mereixia.
Mentre moltes produccions catalanes es mouen entre el drama intimista, la comèdia o el cinema social, s’agraeixen propostes valentes com “BALANDRAU, VENT SALVATGE” (2026), que aposta per la tensió física, la natura com a antagonista i la supervivència.
Abans d'abraçar l'espanyolisme més ranci, Albert Serra feia bones pel·lícules catalanes com “HISTÒRIA DE LA MEVA MORT” (2013).
La seva particular trobada entre Casanova i Dràcula va guanyar el Lleopard d'Or de Locarno i el va situar definitivament en el panorama internacional.
“TIC TAC” (1997) és una raresa fascinant del cinema fet a casa nostra.
Mentre tothom intentava imitar Hollywood, Rosa Vergés va fer una faula sobre el temps, l'eternitat i la imaginació infantil.
Potser per això encara avui no s'assembla a cap altra pel·lícula.
🏀 Afeccionats de la Penya (@Cantonada_CJB) denuncien l’expulsió d’un seguidor de l’estadi del València Basket per una estelada
🔶 La policia espanyola el va fer fora del Roig Arena i va identificar altres afeccionats que li feien costat
https://t.co/h7VQvMO6Vb
Quina és la vostra PEL·LÍCULA CATALANA (*) preferida i per què?
(*) A efectes d'aquesta pregunta, es considera pel·lícula catalana qualsevol obra cinematogràfica realitzada originalment en català.
Segons l'Idescat, gairebé el 70% dels joves de 20 a 24 anys van al cinema, però entre els majors de 55 anys la xifra cau fins al 29%.
Com valoreu aquesta dada?
Les pel·lícules ja no enganxen com abans:
“DISCLOSURE DAY” (s'estrena avui) no juga a la mateixa lliga que les obres més grans d'Spielberg, ni tan sols les de ciència-ficció.
Ara bé, continua demostrant que pocs directors saben generar tanta fascinació amb tan pocs elements.
OBRIM el DEBAT:
Per què creieu que cada vegada anem menys al cinema?
-Els preus són massa alts
-Les pel·lícules ja no enganxen com abans
-Les plataformes han guanyat la partida
-Preferim la comoditat de casa
-Falta temps
-Altres motius (quins?)
Molt poca gent sap que quan MÒNICA BELLUCCI encara no havia debutat al cinema, ja compartia pantalla amb ALAIN DELON.
Era l'any 1989.
Ella tot just començava en la publicitat.
Ell feia dècades que era una llegenda del cinema.
@miki_gtr@1949Josep@Reloguaita Correcte, era una instrucció específica, vestida de 'neutral', contra la bandera catalana. I en tot cas, la intervenció d'un servei secret i un cos policial públic (no privat del temple) ho converteix en delicte d'odi contra la minoria nacional catalana.