@CBSNews Catedral Sagrada Família.
Encara resten per instal·lar:
Diverses campanes a les torres dels Apòstols.
Els conjunts sonors de les torres dels Evangelistes.
Part dels sistemes acústics associats a la torre de Jesús.
Altres elements musicals previstos al projecte original.
@CBSNews Catedral Sagrada Família de Barcelona
Queda pendent:
1-Façana de la Glòria
2-L'escalinata monumental d'accés
3-Elements escultòrics i decoratius
4-Acabats interiors
5-Culminació de la Torre de Jesús
6-Desenes de campanes tubulars i instruments litúrgics per les diferents torres.
@CBSNews Catedral Sagrada Família
Les campanes no són les tradicionals de bronze que oscil·len, sinó que moltes estan dissenyades perquè el so es projecti de manera més uniforme sobre la ciutat. Gaudí imaginava una autèntica "simfonia" sonora formada per campanes, carillons i cors.
He assistit a moltes declaracions institucionals dins el Parlament, en honor d'associacions, països i figures destacades d'alguna causa.
En gairebé totes, els diputats s'aixequen i aplaudeixen.
I de cop, es llegeix una declaració en honor d'en Gaudí i només l'aplaudim dempeus les diputades d'Aliança Catalana.
Els qui s'han aixecat per aplaudir les declaracions a favor dels palestins o les flotilles, romanen asseguts davant el centenari de la mort d'aquest català il•lustre.
Inaudit.
Us han desactivat. Us han aborregat. Us han convertit en una caricatura del que dèieu defensar.
Teniu davant dels nassos els qui ens atonyinaven, el virrei, els qui van enterrar l’1-O, els qui van canviar la independència pels pactes amb el PSC i la rendició autonòmica. Però els crits van per a Sílvia Orriols.
No heu vençut el règim. El règim us ha assimilat. I per això Orriols us incomoda tant: perquè és la conseqüència de totes les vostres renúncies.
Sou la prova viva de com es desmunta un país des de dins.
Quina colla de borrecs!
La Patum de Berga: festa nacional catalana, popular i multitudinària sinse espanyolaires, sinse irracionals supersticions religioses, sinse fanàtics catòlics cardant-se hòsties entre ells per mor de tocar el santet.
✊
Foto de 1867. Probablement aquests són els homes més vells fotografiats mai a Catalunya.
Grup de veterans de la Guerra del Francès que van lluitar als setges de Girona de 1809.
He vist publicat que sembla que s’hauria traslladat al Vaticà “la importància del català a Catalunya com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat”. Però és que el català no és important com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat. El català és la llengua de Catalunya. La llengua endògena, pròpia, nacional, a Catalunya. El castellà ha estat imposat per una via gens pacífica: prohibicions, lleis lingüicides i la despossessió simbòlica de generacions i generacions de parlants a qui els va ser amputada la parla, com expressava Joan Margarit. Quan es parli de la situació real del català, que també es pensi en això.
Aquest gràfic és devastador perquè desmunta un dels grans relats de la política econòmica espanyola dels últims anys: que “els salaris pugen”.
Sí, el salari brut a Espanya ha crescut un 1,43% en termes reals entre 2019 i 2025, però el salari net real —>>> el que realment arriba a la butxaca de la gent després d’impostos i inflació ha caigut un 3,65%, LA PITJOR dada entre les grans economies de l’euro.
La lectura important no és només econòmica. És social i evidentment molt política.
Primer: l’Estat i les cotitzacions s’han quedat una part creixent dels increments salarials. Molta gent cobra més nominalment però viu molt pitjor. Això genera frustració perquè la percepció quotidiana és clara: habitatge més car, menjar més car, serveis més cars i menys capacitat d’estalvi. Ja ho anem veient cada dia…
Segon: Espanya queda completament desalineada respecte països comparables. Portugal, Polònia o Lituània han aconseguit increments molt forts del salari net real. Això vol dir que el creixement econòmic allà s’ha traslladat molt més directament a les famílies.
Tercer: això té conseqüències enormes sobre talent i competitivitat. Si els professionals qualificats veuen que treballar més o progressar professionalment no es tradueix en una millora real de vida, acabes destruint incentius:
menys emprenedoria, menys risc,
menys mobilitat social, fuga de talent, gent emprenyada, mal rollo a l’oficina, i menys capacitat d’atreure perfils internacionals.
A Catalunya això encara es percep més perquè combines:
la nostre pressió fiscal alta,
habitatge super disparat,
salaris europeus molt baixos,
i costos quasi de grans hubs globals.
El resultat és una classe mitjana molt exhausta. Pobresa a l’alça, molta immigració sense estudis i en estat bastant precari.
També hi ha un altre element molt important: molts dels països de l’Est tenen increments enormes perquè partien de nivells MOLT baixos i han crescut ràpidament en productivitat i convergència. Però fins i tot comparant Espanya amb França, Alemanya o Itàlia, la dada espanyola continua sent especialment dolenta.
I aquí apareix la gran pregunta estructural: on va el valor creat?
Perquè si el PIB creix, el turisme bat rècords, les empreses facturen més i l’ocupació augmenta, però el treballador mitjà perd poder adquisitiu net, vol dir que hi ha una disfunció clara entre creixement macroeconòmic i prosperitat real.
Aquest gràfic explica moltes coses que després es tradueixen en:
desafecció política,
polarització,
caiguda de natalitat,
impossibilitat d’emancipació,
i sensació de “treballo més però avanço menys”.
És probablement una de les dades més importants per entendre l’estat actual d’Espanya i per què tants joves i professionals qualificats miren cap a fora.
CIÈNCIA I INVESTIGACIÓ.
AlphaFold és un avenç extraordinari. Desenvolupat per Google DeepMind, ha resolt en gran part el problema de predir l'estructura tridimensional de moltes proteïnes a partir de la seva seqüència d'aminoàcids.
https://t.co/yZtNh5IlW2
Un profesor del MIT dio la misma conferencia cada enero durante 40 años, y cada una de las veces no cabía ni un alma en el aula.
La vi a las 2 de la mañana y cambió por completo mi forma de entender la comunicación.
Su nombre era Patrick Winston. La conferencia se titula "Cómo hablar" (How to Speak).
Su frase de apertura te golpea como un camión: "Tu éxito en la vida vendrá determinado en gran medida por tu capacidad para hablar, tu capacidad para escribir y la calidad de tus ideas, en ese orden".
Ni tu nota media, ni tus títulos, ni tu coeficiente intelectual. Cómo hablas es lo que separa a las personas que son escuchadas de las que son ignoradas.
Este es el esquema que inculcó a los estudiantes del MIT durante cuatro décadas:
1) Nunca empieces con un chiste: Empieza diciendo a la gente exactamente qué es lo que va a aprender. "Prepara la bomba antes de verter nada". Él lo llamaba la "promesa de empoderamiento": dales una razón para no levantarse del asiento en los primeros 60 segundos.
2) La regla de las 5S: Para que una idea se quede grabada debe ser: Símbolo, Slogan, Sorpresa, Saliente (relevante) e Historia (Story). Cualquier idea que valga la pena recordar cumple al menos tres de estas.
3) La técnica del "casi acierto" (Near Miss): Esta parte me dejó alucinado. No te limites a mostrar lo que está bien; muestra lo que parece estar bien pero no lo está. Ese contraste es lo que hace que el cerebro registre algo de forma permanente.
4) Su regla final: Termina con una contribución, no con un resumen. No recapitules lo que ya dijiste. Dile a la gente qué les has dado que no tenían antes de entrar por la puerta.
He usado este esquema en ventas, entrevistas y presentaciones desde que lo vi, y los resultados no son sutiles.
Patrick Winston falleció en 2019, pero esta clase sigue siendo gratuita en el OpenCourseWare del MIT. Una hora, vista por millones de personas, y no cuesta absolutamente nada.
Video: "How to Speak", Patrick Winston, MIT OpenCourseWare, RES.TLL-005, January IAP 2018.
Fuente: MIT OpenCourseWare.
Licencia: CC BY-NC-SA.
Términos: ocw. mit. edu/ terms
El que posa nervioses les nostres elits amb el @Menjometre és que es revelin els canals pels quals la metròpoli paga els seus administradors colonials a l’autonomia espanyola, la corrupció ESTRUCTURAL i el que hi ha al darrera dels discursos de la renúncia i la rendició.