Aquest any tinc el mateix profe i una sensació d’emprenyamenta m’ha tornat a envair el cos. He recordat que al 2020 em va passar el mateix i he consultat el meu Twitter, perdó X, on em solia cagar en tot. M’ha fet gràcia, res més. Adéu.
Ara mateix escoltant Chopin, pensant-me que visc en un castell estil Château a la Vall del Loira. La realitat és que em queden 5 minuts per tornar-me a posar a treballar a Vic, no em conformo.
Quan demanes VICHY CATALAN als bars és que ja has deixat enrere la joventut, que les ressaques i les agulletes et durent tres dies i que el teu objectiu a la vida és arribar a divendres viu.