Quan s’ajunta vida i obra.
Quin dia més especial anar a veure l’estrena del text Cos de dona musicat per la mare. Vint minuts de llàgrimes i emoció perquè la vida, com és. Quin regal, mare! @MarionaVila_
"No sap què li passa, però el cas és que creix..."
Així comença la història d'una transformació. La d'una panxa gestant. La que va escriure la @bertavidalvila, la meva filla, i sobre la que vaig compondre una obra per al @CorCatedralBcn.
Estrena 18/07/24 Sant Pau del Camp.
CREIXEMENT
Plorava dia i nit i a totes hores. Li semblava que aquella pena era propia de la pèrdua d’algú molt estimat. Però el que realment li passava era que s’estava acomiadant d’una part molt profunda d’ella mateixa.
#microrelat#microrelaencatalà
Per experiència propia és descansat no esperar cap trucada. Però mentre una fa el camí, sí que hauria de ser esperable la crida de proves. Però res, cap ni una a la vista. Tot a porta tancada. I per si fos poc, menys encara per més de 35 anys. Dones invisibles i no emergents.
Fins que un dia, ella va mirar per la finestra i en veure tants arbres i la vida que ocupaven, va sortir corrents. I així, mai més tornaria a ser les faldilles ni la diana de l'home que no sabia estar sol, però que ho volia tot.
25N
Havia guanyat la partida. També la batalla. La gent aplaudia la seva fama. El seu poder. El seu talent. I ell avançava feliç sobre aquest coixí de seguidors. A tot arreu on anava deixava el rastre del seu pas. Ho tenia tot. Era un home i, ho tenia tot. ⬇️
Però de tant estirar els llavis per somriure es va quedar sense aire. No sabia per què, però ara no volia estar allà. El seu refugi tenia nom de dona. Ell la necessitava per continuar avançant triomfal davant del món. Ella va aguantar. El va acompanyar i ajudar. ⬇️
Dindirindín, una follia musical.
Trosset d’Elogi de la follia, amb música de @MarionaVila_
I la primera vegada que la seva música i la meva veu es trobaven a l’escenari 🩵💜🧡