Berguedà, nét de pagesos. Fuster a estones. Amant de la muntanya des de totes les seves vessants. Defensor a ultrança de la llengua i la cultura catalanes.
Aquest relat d'en @RamonSangles incomoda perquè mostra una cosa molt clara. A Catalunya, el castellà pot ocupar el centre amb tota naturalitat, fins i tot en un bar de Vic, i el català que ho assenyala passa immediatament a ser el conflictiu.
Podem discutir si la paraula triada va ser encertada. Segurament no. Però la reacció explica molt més que l’insult. Un noi surt de darrere el taulell i amenaça un client amb deixar-lo morat. La claca crida fora, fora, fora. Una clienta remata amb el som a Espanya. I l’amo no pregunta gaire. Expulsa el vell que ha gosat tocar la llengua sagrada del règim social real.
Això és el país que tenim. El català ha d’estar sempre ben educat, quirúrgic, amable, mesurat i agraït. El castellà, en canvi, pot manar l’espai, cridar, amenaçar i encara sortir-ne com a víctima.
La història no va d’un mot lleig dit en un taulell. Va d’una jerarquia. I la jerarquia és aquesta. Quan el castellà mana, és normalitat. Quan un català s’hi rebel·la, és escàndol.
Mireu, m’avorreix profundament el debat polític de partits.
Aliança, CUP, ERC, Junts, dretes, esquerres, vetos, retrets, capelletes i carnets. Tot això pot omplir hores de tertúlia, però no respon les preguntes que importen.
Qui està construint poder català?
Qui està definint el poble?
Qui està posant la llengua al centre?
Qui està preparant la ruptura nacional?
La resta és soroll de gàbia.
Doncs l’aturada del nivell de desconeixement lingüístic dels nous docents és inajornable. Fa anys que ho detectem i lamentem. Enguany el nivell és crític. He fet sengles cartes a caps d’estudis, departament i deganat perquè els senyals d’alerta ja són inexcusables i cal posar-hi remei des de tot arreu. És urgent aturar la degradació. I el català ha de ser un requisit imprescindible a Catalunya per a tot, però especialment per a la docència!
Perquè això fos cert, Espanya hauria de ser un estat on el català no fos tractat com una concessió simpàtica, sinó com una llengua nacional de ple dret. Una Espanya on un jutge, un ministre, un militar, un funcionari o un presentador públic pogués parlar català sense que semblés una excursió folklòrica.
Hauria de ser una Espanya on el castellà no fos el centre natural i les altres llengües el ramet de colors. On Catalunya fos reconeguda com a nació, no com una identitat regional que enriqueix la nació espanyola. On parlar català no fos diversitat, sinó poder compartit.
I sobretot, si fos cert, ningú faria una piulada emocionada perquè el Papa ha dit quatre paraules en català. Seria normal. Precisament la celebració del gest delata la jerarquia.
Ja n'hi ha prou, de folkloritzar i romantitzar el català i el fet que els nouvinguts l'aprenguin! Gràcies per recordar el que la recerca avala i és evident, @pauetvidal: el català només té futur si és necessari i obligatori com qualsevol llengua d'estat.
A qualsevol país hi ha mínims per locutar o comentar en una televisió. Conjugar malament verbs o no saber dir en l'idioma del mitjà un concepte, són motiu per evitar al/la comentarista. A qualsevol país, tret de Catalunya. Aquí deixem parlar als mitjans al més pur estil Torrente
És insultant veure Òmnium, @omnium , i l’ANC, @assemblea , compartint el discurs de Carles Rebassa com si aquí no hagués passat res.
Rebassa, @carlesrebassa , diu que sense el català nosaltres no hi som i que el català hauria de ser imprescindible per viure al país.
Molt bé.
Però això té conseqüències polítiques immediates. I aquí és on comença la presa de pèl.
Perquè si sense el català nosaltres no hi som, vol dir que existeix un nosaltres concret, un poble que manté viva aquesta llengua.
I això és exactament el contrari del relat que Òmnium i l’ANC han estat repetint durant anys.
Sempre ha dit que els catalans som tots els que viuen a Catalunya.
Durant una dècada han dissolt el poble català dins d’una població indiferenciada.
Han convertit la nació en un padró.
Han repetit fins a l’extenuació que la nació és tothom.
I ara fan veure que descobreixen que la llengua s’ensorra.
Doncs no és cap misteri.
Quan dissols el poble dins d’una població sense límits, la llengua deixa de ser la llengua d’una comunitat i es converteix en una opció cultural més. I acaba exactament on és avui, reculant a tot arreu.
Per tant, menys entusiasme amb els discursos.
Perquè si el que diu Rebassa és cert, i ho és, el primer que haurien de fer Òmnium i l’ANC és deixar de repetir el marc mental que ha portat el català fins aquí. Que vagin a vendre aquest teatre a un altre.
Perquè repetir frases boniques sobre la llengua mentre es continua negant l’existència política del poble català és prendre’ns el pèl.
I molt.
Els atacs contra el català no són contra una llengua.
Són contra la identitat que la llengua representa.
La llengua és només el símbol visible d’un poble.
De veritat creieu que, si els catalans parléssim una llengua que no existís, ningú no ens atacaria?
El debat no s’ha d’enfocar com un problema lingüístic, sinó com un problema nacional i d’identitat.
No es tracta de si el català és útil o si pot conviure amb altres llengües.
Es tracta de parlar de com ho farà el poble català per existir políticament i preservar els seus trets culturals.
Reduir-ho a una simple qüestió de llengua és, precisament, la manera de desactivar la questió central.
Senzillament brutal !!!
Aquesta ha de ser l’actitud, parlar en català, sempre i en tot moment !!!
Hem d’estar orgullosos de qui som, de la nostra història, de la nostra llengua…
Felicito als autors del vídeo 👏🏻👏🏻
@M_Manubens Visc a Suïssa, després de viure aquí m'he adonat del desastre ferroviari català. Com pot ser que Berga, Olot, Sort, Esterri, Vielha, La Seu,etc,no s'hi pugui arribar amb tren? Pq hem concentrat la població a l'AMB? Tenim zones sobre poblades i d'altres mig abandonades. És penós.
La catalanitat no va lligada a una ideologia, ni a una concepció del món, ni a un esperit ètic. La catalanitat va lligada a una llengua, a un imaginari cultural i a una memòria, i això la fa molt més inclusiva que si anàs lligada a una ideologia, a una concepció del món, etc.
Una llengua és una eina que funciona al revés de totes les altres: és quan no es fa servir que es fa malbé.
Parlem català sempre, a tot arreu i amb tothom.
Encara hi ha catalans.
Però ja no hi ha una Nació catalana viva, organitzada i amb voluntat de ser.
Hi ha fragments, resistències, memòria...
Però el poble, com a subjecte col·lectiu actiu, fa temps que no actua com a tal.
I això és exactament el que el règim volia.
La rebel·lió és l’únic camí digne.
🗣️ "La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en aquests moments, crec que accepta massa canvis."
🔶 Entrevista al gramàtic, capellà i mestre Josep Ruaix
https://t.co/sLJT0G667M
https://t.co/sLJT0G667M