Comentaris en relació al que diu Garzón:
1. La nació com a construcció?
La nació és una construcció social amb una dimensió cultural forta. Però la classe o el gènere també. Són construccions en tant que no són fenòmens naturals i eterns sinó socials i històrics. Ja s'ha dit molt, però que siguin comunitats imaginades no vol dir que siguin imaginàries, irreals ni evadibles. Són fenomens que defineixen estructures socials i de poder, posicions en el sistema socioeconòmic, drets, deures, identitats, ... Ho dic perquè és típic dels espanyols d'esquerres posar-se molt constructivista amb la nació quan els nacionalistes perifèrics els confronten.
2. Federalisme?
Atenent als tres segles de violència nacionalista espanyola, amb l'últim gran episodi el 2017, crec que la justícia només pot prendre la forma d'independència. I, si les nacions independents ho volen, lliure federació a partir d'aquesta. Federalisme és unir parts sobiranes lliurement, no descentralitzar unilateralment un Estat per calmar temporalment els dissidents. Tinc seriosos dubtes que una nació catalana independent volgués federar-se amb qui li ha provocat tant de dolor, si tingués plena llibertat per no fer-ho.
3. Nació com a fenomen cultural?
El sistema nacional no va només d'identitat i cultura. No és simple supraestructura superficial al marge de processos materials, econòmics i de poder real. Primer, perquè el mode de producció tributari és molt important i mai no ha desaparegut. Podem etiquetar el sistema econòmic de "capitalisme", però l'Estat opera amb les seves pròpies regles al marge del mercat i la rendibilització de capitals, té un paper important, té agència i organitza cada cop més recursos econòmics.
La inversió en l'AVE és un exemple paradoxal. Si a Espanya governés la burgesia i s'usés l'Estat per maximitzar la rendibilització de capitals, no tindríem una xarxa radial, sinó que la costa mediterrània concentraria la inversió en infraestructures i la interconnexió. Als països, sobretot en Estats de genealogia burocràtica-autoritària-militar com l'espanyol, hi ha altres prioritats més enllà de rendibilitzar capitals.
Si voleu no en diguem colonialisme sinó opressió nacional, però més enllà de les infraestructures veiem la dominació material en altres àmbits, com les balances fiscals territorials o la política empresarial. Tot i que la dinàmica del mercat va potenciar l'economia de regions perifèriques com Catalunya i País Basc, l'Estat ha treballat incansablement per concentrar l'activitat a Madrid. El 2017 Madrid va adelantar Catalunya en termes de PIB. No va ser un procés eficient econòmicament. No va ser "capitalisme" en abstracte.
Aquí sobre l'opressió nacional en infraestructures:
https://t.co/4E4kR3h4xW
Aquí sobre l'opressió nacional en termes fiscals:
https://t.co/I3ySXdSnoW
Per això Espanya és incapaç de reformar-se i plaure les aspiracions d'autogovern català. Perquè això atacaria una estructura i dinàmica de poder territorial profundament arrelada. Per això el gran "govern del canvi" que realment amenaçava l'estructura de poder que ha vist Espanya les últimes dècades ha estat Junts pel Sí de 2015-2017 amb el suport de la CUP.
4. Enfrontar treballadors
Plantejar que l'independentisme unilateral enfronta treballadors amb identitats nacionals diferents, que això traeix la tradició socialista i que alimenta l'identitarisme és demencial. És una prova de lo profundament nacionalistes encegats que són els espanyols, fins i tot els que van d'esquerres i federalistes. És una prova de per què mai podrem entendre'ns catalans i castellans, i de per què el federalisme fracassa.
5. Estratègia i aliances
El punt on crec que Garzón té raó és que els nacionalismes perifèrics tenen una capacitat limitada per transformar l'Estat. Crec que l'experiència del Procés ens ensenya això, entre d'altres. No parlem de legitimitat, parlem de poder. L'independentisme no ha estat capaç de formular una estratègia capaç de trencar l'Estat espanyol, ni tan sols de descentralitzar-ne el poder.
Tanmateix una altra cosa que ens ensenya el Procés, una lliçó que hem apres moltes vegades, és que el conflicte nacional a Espanya actua tant com a factor desestabilitzant del règim com estabilitzador. Un dels motius del col·lapse de Podemos va ser precisament que la unitat d'Espanya es va veure amenaçada. I en aquell context a la població espanyola li surt la vena conservadora i reaccionària.
Atenent a aquest principi de realitat, la meva postura personal és que igual que el nacionalisme català ha de fer geopolítica internacional i aliar-se amb qui faci falta, també ho ha de fer a nivell estatal. El problema no és aliar-se amb forces polítiques espanyoles de fora Catalunya. El problema és que en aquest procés perdem tota la identitat, agència i programa, reproduint els marcs de l'esquerra espanyola i quedant satel·litzat per ella, com ha fet ERC o Compromís.
https://t.co/Ia6duak7hc
https://t.co/jt3C1jO0Xd
Però, com dic, el problema d'aquesta estratègia és que la població espanyola és profundament nacionalista espanyola, supremacista castellana i catalanòfoba. Aquest és l'escull que impedeix el federalisme. Un federalisme que no és real, és un discurs que només serveix per exigir concessions al nacionalisme perifèric. A nivell més concret: Per què apostar un altre cop per un govern del PSOE que no és capaç ni de complir amb el traspàs de Rodalies i finançament que va prometre? A mi no em fa por el PP, em fa por que guanyi el PP o PSOE, Catalunya segueixi perdent. I que la por al feixisme s'usi per exigir-nos el vot a canvi de res.
No estic proposant cap solució. Però és que estem en un impàs en què no sembla haver-hi una sortida, almenys de moment.
@NoelHuguet Gràcies pel teu esforç de construcció teòrica. Les idees transformen el món; les bones idees, el milloren.
P.S. Dimarts publico un article on torno a parlar de tu i de Nexe Nacional...
Tenim 300 lones donades per uns catalans internacionalistes que la Guàrdia Civil està custodiant des del 9 de novembre a l'aduana.
Hem descobert que els agents saben llegir.
Esperem que arribin abans que un @rodalies.
Avui a @MonDiari parlo sobre les mentides en la política. Particularment en les que Ada Colau i Gabriel Rufián fan servir per atacar la catalanitat. La mentida, efectivament, és una arma de destrucció massiva.
https://t.co/50ddjm3RFR
Avui a @MonDiari parlo sobre les mentides en la política. Particularment en les que Ada Colau i Gabriel Rufián fan servir per atacar la catalanitat. La mentida, efectivament, és una arma de destrucció massiva.
https://t.co/50ddjm3RFR
A decade ago, Michel Houellebecq imagined how Islamists could rise to power not by force, but with the Left’s help.
In my latest essay for @RestoringWest, I explain why Submission may prove prophetic and why America should heed its warning.
@jordimartifont_@PeregriGris A veure. Normalment no m’agrada contestar ni encetar polèmiques de twitter, que no solen aportar res. Accepto les crítiques malgrat que les considero injustes. Evitem desqualificacions de totes bandes. Discrepar és normal i, fins a cert punt, desitjable. Abraçades sinceres.
He esmentat Stalin, Churchill Rosevelt (acord de Ialta), Trump, Xi Jimping, Putin (reunió de Shenzen), el diplomàtic Alastair Crooke i para de comptar. D’una manera no necessàriament críica, sinó descriptiva.
La IA aquesta es posa borde quan escrius un article sobre geopolítica. M’ha passat mentre escrivia un article sobre la cimera de Shenzen. No precisament desagradable, sinó d’anàlisi històrica i descriptiva…
Una descripció ben acurada del suïcidi europeu vigent, del seu naufragi polític, i del seu extraviament moral. L’autor és un exdiplomàtic britànic amb més informació que tots nosaltres.
El momento decisivo de la Unión Europea https://t.co/4m8B30elKv
"La bretxa salarial associada a l’origen és una realitat persistent en el mercat laboral català, una aposta política que no només fractura les feines sinó la mateixa societat"
Per @JordiSerracant
https://t.co/20rtmje4X8
Buenos días, madrugadores.
20 de noviembre de 1936, muere, a los 40 años, el leonés Buenaventura Durruti.
Destacado anarquista y miembro del grupo "Los Solidarios", quienes se caracterizaron por llevar a cabo varios atentados durante la época del pistolerismo en los años 20, representó la versión más arrojada de las milicias anarquistas de los primeros meses de la contienda.
Como líder de la columna que llevaba su nombre, Durruti murió en la defensa de Madrid por un disparo a bocajarro mientras intentaba contener la retirada de algunos de sus milicianos.
Su chaquetón de cuero presentaba un orificio con quemaduras provocadas por un fogonazo. El disparo se produjo a unos 35 centímetros, con un proyectil de 9 mm. largo. Con orificio de entrada y salida que le atravesó el costado.
El autor fue el sargento de Artillería José Manzana, asesor técnico de la columna, que viajaba en el asiento trasero del vehículo. Al llegar el coche a la Ciudad Universitaria, Durruti mandó parar, abrió la puerta y comenzó a vocear a unos milicianos que huían del frente. Para protegerlo, Manzana abrió la puerta trasera y salió también parcialmente del coche. Manzana llevaba un brazo en cabestrillo por una lesión anterior, por lo que sujetaba su “Naranjero” (subfusil Z-45) en el lado izquierdo, en posición de alerta, con el cañón casi horizontal y ligeramente inclinado hacia arriba. Accidentalmente disparó su arma, conocida por su inestable sistema de retenida.
El entierro de Durruti en Barcelona se convirtió en un impresionante acontecimiento con gran eco internacional. Su figura se mitificó y sirvió de inspiración al anarquismo durante toda la contienda.
Su hermano, Marciano Durruti, fue falangista y combatió en el bando opuesto, siendo fusilado al negarse al decreto de unificación de 1937.
https://t.co/QzolBs8iOi
En David Fernández diu en aquesta entrevista que alguns discursos de Nexe Nacional deshumanitzen la immigració. Que tracten els immigrants com a no-persones. Que són discursos pròxims a Aliança. Que la CUP no ha de canviar el seu discurs migratori perquè ja en parla. Diu això i altres idees falses, discutibles o contradictòries.
Seria un plaer algun dia poder fer un debat cara a cara amb aquestes postures. Estic una mica cansat d'escaramusses indirectes, difamacions sense sentit, i de tirar arguments que rellisquen contra aquesta cuirassa impermeable. Hi ha cultures polítiques que simplement no els interessa confrontar arguments, obrir debats, gestionar discrepàncies. La seva prioritat és defensar una identitat i una tradició.
Així que avui em permeto la llicència de no respondre a un atac prou directe. Enlloc seu aprofitaré per publicar un recull que estic fent dels atacs rebuts. No per victimisme sinó per curiositat. Me'n deixo molts. Alguns s'incriuen en un debat argumentat i respectuós i, per tant, no hi tinc cap problema. Altres són simple bilis demonitzadora. Passin i vegin:
Generals, reiterats i sense autoria clara:
- Cunyats
- Culpabilitzar i criminalitzar la immigració
- Racistes i reaccionaris
- Comprar/assumir/alimentar el marc de l'extrema dreta / xenofòbia
- Identitaris
- Replegament ètnic
- Massa covards per combatre els poderosos
- Declaracions perilloses
- Criptofeixistes
- Agents de la CIA
- Infectats pel Virus
- Rojipardos
- Falangistes
Amb autoria clara per part de gent destacada:
- Lepenistes (E.G., Garbí, setembre 2024)
- Replegament etnicista i identitari (E.G., Garbí, setembre 2024)
- Comprar el discurs i el marc mental de l'extrema dreta (G. i B., La Veu de Poble Lliure, Maig 2025)
- Maquillar el discurs antimmigració amb retòrica esquerranosa (G. i B., La Veu de Poble Lliure, Maig 2025)
- Projectar frustracions contra els de baix (G. i B., La Veu de Poble Lliure, Maig 2025)
- Desenfocar la lluita contra els veritables enemics (G. i B., La Veu de Poble Lliure, Maig 2025)
- Reproduir falsetats econòmiques i pseudo-arguments sobre la immigració (G. i B., La Veu de Poble Lliure, Maig 2025)
- Agents de la CIA (anonimitzat)
- Esquerra conservadora (J.M, substack, maig 2025)
- Introduir posicions d'extrema dreta a l'esquerra (J.M, substack, maig 2025)
- Dissimular un gir xenòfob (J.M, substack, maig 2025)
- Alimentar Aliança Catalana (J.M, substack, maig 2025)
- Asfaltar el camí a l'extrema dreta (J.G., Alhora, juliol 2025)
- Caure captius del marc dels xenòfobs (J.G., Alhora, juliol 2025)
- Fer servir falsos debats per expressar la incomoditat davant la minorització cultural (J.G., Alhora, juliol 2025)
- Claudicació moral sense precedents davant l'extrema dreta (V.P., Vilaweb, setembre 2025)
- Acceptar els marcs deshumanitzadors (V.P., Vilaweb, setembre 2025)
- Utilitzant el llenguatge de la injustícia (V.P., Vilaweb, setembre 2025)
- Validar i legitimar que hi ha persones sobrants (V.P., Vilaweb, setembre 2025)
- Electoralisme per damunt de l'ètica (V.P., Vilaweb, setembre 2025)
- Nexe Nazi (B.S., Twitter, setembre 2025)
- Oportunistes que volen guanyar vots quan puja el racisme i l'extrema dreta (E.Z, Twitter, octubre 2025 i V.P., Vilaweb, setembre 2025))
- Apropar-se a l'abisme feixista (anònim, setembre 2025)
- Esquerra Stop Negres (E.Z, Twitter, octubre 2025)
- Xusma xenòfoba com qualsevol grup feixista (A.G., Twitter, juliol 2026)
- Fomentar el pànic social al voltant de la immigració (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Postura defensiva xovinista (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Fer servir la immigració com a boc expiatori (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Insinuar propostes xenòfobes sense atrevir-se a formular-les explícitament (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Introduir gradualment idees antiimmigració per normalitzar-les (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Amagar l'absència de propostes darrere la retòrica de trencar tabús (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Desplaçar la culpa del capitalisme cap als immigrants (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Reproduir tòpics racistes (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Promoure un discurs que posa en perill la universalitat dels serveis públics (C i V, Tanyada, agost 2026)
- Dividir la societat per identitats d'origen (A.M., CRÍTIC, agost 2026)
- Instal·lar una rigidesa identitària (A.M., CRÍTIC, agost 2026)
- Descerebrats o bé conscients del que estan alimentant (N.M., Twitter, agost 2026)
- Vocació conscient d’ampliar l’abast de l’auge reaccionari. Punt (N.M., Twitter, agost 2026)
- Orriolejar des de l'esquerra (E.L., CRÍTIC, setembre 2026)
- Fer el caldo gras a l'extrema dreta (E.L., CRÍTIC, setembre 2026)
- Disfressar-se d'anticapitalistes (E.L., CRÍTIC, setembre 2026)
- Posar-se la pell de xai (E.L., CRÍTIC, setembre 2026)
- Promoure una batalla cultural conservadora dins l'independentisme (E.L., CRÍTIC, setembre 2026)
- Ressentits contra el catalanisme inclusiu (E.L., CRÍTIC, setembre 2026)
- Orriolització dels esperits (R.P., CRÍTIC, setembre 2026)
- Contribuir a desplaçar el debat cap als temes de l'extrema dreta (R.P., CRÍTIC, setembre 2026)
- Propostes fantasmagòriques (C i V, CRÍTIC setembre 2026)
- Fer sonar la melodia del discurs antiimmigració propi del camp reaccionari (C i V, CRÍTIC setembre 2026)
- Deshumanitzar els immigrants (DF, La taca d'oli, novembre 2026).
.
M'agradaria completar la col·lecció. Quins m'he deixat?