Yo matriculé mis hijas en el modelo D para que supieran euskera, si ud matriculó a los suyos en el modelo A, pues ahora no me pida igualdad de oportunidades para el que sabe y para el que ignora, no sería justo.
Se asume, se jode y, de paso, aprende lógica.
Argentina es va independitzar al 1810, Espanya no ho va reconèixer fins al 1863. Sense taules de diàleg, sense negociar actius i passius, sense cap mena de conversa, senzillament puntada de peu al cul i al carrer. Espanya mai negociarà res de res amb Catalunya @junqueras
Fa anys que critico l'anunci d'Estrella Damm i dic que em sembla una puta merda, però enguany s'han superat. Una campanya totalment barcinocèntrica, una palla mental pixapina en què només existeix la Costa Brava, com sempre. No va adreçada a mi, ergo no els donaré els meus diners
4. Per això podem deduir que el verb adequat és ESTAR, si percebem que "trobar-se" no hi escau gaire bé. O saber que ESTAR és adequat quan una cosa l'hem posada en un lloc amb un determinat propòsit (en l'exemple, el propòsit és que els iogurts no es malmetin).
Hi ha qui usa +
3. En altres contextos, el verb adequat és ESTAR, però aleshores "trobar-se" grinyola:
• Els iogurts "s'han de trobar" a la nevera fins que es consumeixen. > Els iogurts HAN D'ESTAR a la nevera fins que es consumeixen.
+
2.
• Malta "es troba" a la Mediterrània central➡️Malta ÉS a la Mediterrània central. A la Mediterrània central HI HA Malta.
• Vic "es troba" a Osona➡️Vic ÉS a Osona. A Osona HI HA Vic.
• Les claus "es troben" al calaix➡️Les claus SÓN al calaix. Al calaix HI HA les claus.
+
1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 16 de juny. Serà un enfilall cinc d'unitats:
No és gaire encertat de dir que una cosa "es troba" en un lloc determinat, si simplement volem dir que HI ÉS.
+
2. és sinònim d'"apuntador". Però la realitat és que CONSUETA és la denominació catalana i "apuntador" és el castellanisme que hem acceptat alegrement.
També ens va recordar que el lloc on se situa el CONSUETA per a fer la seva feina s'anomena COVEROL.
Li ho hem d'agrair!
1. Jaume Tribó (entrevistat aquest dissabte per Jordi González a Col·lapse, a TV3) ens va fer saber una cosa de què algú potser no es va adonar i que per això vull recalcar: el seu ofici (que ha exercit al Liceu durant 50 anys) s'anomena CONSUETA.
Ell va dir que CONSUETA és +
Consell del 12 de juny:
El verb "agobiar" és una castellanada. En #boncatalà tenim aquests verbs: ACLAPARAR, ATUIR, ANGOIXAR, ATABALAR, ACUBAR, FER VENIR BASCA, OFEGAR...
I, per a dir "agobiat", tenim ACLAPARAT, ATUÏT, ANGOIXAT, ATABALAT, ACUBAT, OFEGAT...
Feu-ho córrer!
Per cert, ja fa més de 15 dies que un tribunal va imputar per prevaricació el Joan Ignasi Elena i la Mesa del Parlament encara no l'ha suspès com a diputat; amb la Laura Borràs varen trigar hores.
Consell de #boncatalà de l'11 de juny:
Si teniu el costum de dir "fer un guiño", heu de saber que és una castellanada molt grossa, del tot inacceptable.
En català es diu FER L'ULLET, FER LA ULLADA.
Si feu córrer aquestes publicacions, ajudareu a fer conèixer la nostra llengua.
@cota3143 Si m'ho permeteu: vejam la bola de vidre què diu... ("a veure" és un calc del castellà: en català és ‘vejam’, que es pot pronunciar ‘[a] veiam’, ‘[a] viam’, ‘[a] veam’, ‘[a] meam’, ‘[a] mem’, a Mallorca, i ‘[a] vam’, a Menorca, etc.; si ‘què’ equival a ‘quina cosa’, s'accentua).