carla vendrell

Entre pàgines i cafè. Estudio dret de tant en tant.

[carla vendrell @carlavendrell_]

Ell m'ha dit que era precisament per això que l'art, en totes les seves formes, sempre l'havia fascinat "té la màgica virtut de saber com deixar-se estimar. Tant de bo les persones n'aprenguéssim un xic més d'això". I quanta raó. Passaré més sovint per allà.

[carla vendrell @carlavendrell_]

També es pot tornar a l’Odissea des d’aquí.

[montse pou @diesdetardor]

@JmPlanaMunte El millor pròleg del món

[Vicent Almela Artíguez @AlmelaVicent]

Joan-Carles Mèlich, La lectura com a pregària.

[Bernat Quintana @Bernatq]

@elfunambul @dbalears «Hi ha fets que apareixen amb tota la seva cruesa si se’ls aborda o assenyala sense el crit que s’espera. Podem arribar a anestesiar la consciència social a còpia de crits, d’hipèrboles sensitives i de tumefaccions emotives.». Brillant aquesta, també. Gràcies per compartir-la!

[el funàmbul @elfunambul]

Aquí teniu una entrevista magnífica de l'Enric Segur a l'Arnau Pons per al @dbalears. Volia destacar-ne alguna frase, però n'hi ha tantes de punyents que no sé per on començar:
https://t.co/ZDGdFZ1w3M

[Ateneu Barcelonès @AteneuBCN]

👉 Durant la campanya de Sant Jordi s'ha fet sòcia la Carla Vendrell

👀 La Carla estudia Dret a ESADE i va aconseguir la nota més alta de la selectivitat 2023

🥰 Si com la Carla vols formar part de l'Ateneu a un preu reduït, avui és l'últim dia!

🔗 https://t.co/nROLy6Go9B

[carla vendrell @carlavendrell_]

Se’n va anar Rambla avall. Les parades estaven atapeïdes de flors. A la primera hi havia galledes amb clavells vermells, rams de ginesta blanca, les últimes violetes. I moltes roses; més boniques que les del seu jardí. Sant Jordi s'acostava.

Mercè Rodoreda
Aloma, 1936

[MMM @MMMversos]

“Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui!”

Maria-Mercè Marçal

[carla vendrell @carlavendrell_]

Llegint-lo, de nou. Pensant-hi encara.

[carla vendrell @carlavendrell_]

I si fos la confluència entre la manca de seny i de caràcter la que desemboca en una vanitat que incorre en tota mena de contradiccions? Podrien l’egocentrisme més vanitós i l’amor al proïsme més obstinat i solidari no ser antònims?

[carla vendrell @carlavendrell_]

una mica de realitat fora del temps.

[Joan Vinyoli @joan_vinyoli]

Ajunto mots per fer-me un trampolí
vers l'àmbit líric i assajar al trapezi
de la metàfora, en el buit, un salt mortal
per assolir una mica de realitat
fora del temps

"Sense mans", Passeig d'aniversari

[carla vendrell @carlavendrell_]

Gironell escrivint sobre el poder de la paraula, en especial, aquí, del que té en la seva absència.

[carla vendrell @carlavendrell_]

“Les grans crisis al llarg de la història, han estat de paraules. […] Parlem d’una distinció per la paraula, per l’ús que en fem. De la capacitat de viure en la paraula; la construïda, la donada, la dialogada. L’entesa.”

[carla vendrell @carlavendrell_]

Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli
Ara que és tard, 1975

[carla vendrell @carlavendrell_]

He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.

[Manel Ollé 💭 @mnlolle]

La literatura, quan és literatura, MAI s'acaba d'entendre del tot, i SEMPRE et duu a alguna mena de vertigen abismal (ni que sigui a pam de terra o a un lleu passigolleig d'incertesa)

[carla vendrell @carlavendrell_]

D’admirar tot això que estàs fent

[La Comarca d'Olot @LaComarcadOlot]

🎙️ Al capítol 5 d'#AUllsClucs, titulat "Educació", @pere_ribes conversa amb @carlavendrell_, companya de classe a l’escola Petit Plançó d’Olot.

📚 Com és tenir a l'aula una persona cega de companya?

🎧 Escolta'l a ‘https://t.co/2BEcHeVwmH’ o a Spotify: https://t.co/HIv6TcTcvC.

[Editorial Flâneur @info_flaneur]

"Kavafis ha entrat a Catalunya per la porta gran".

https://t.co/p32QtHc6CP

[carla vendrell @carlavendrell_]

I estimàvem les coses 
-fossin rosada o constel·lació. 
I les fèiem nostres per causa 
de l'amor que ens havia ensenyat com anostrar-les. 
[…]
I la foscor s’il·luminà de sobte 
perquè érem dos a contradir la nit. 

Joan Vinyoli
Llibre d'amic, 1977

[Adrián Gisbert @adri_gisbert]

El pitjor de les traïcions és que venen de qui menys t’ho esperes, i ací estàvem tranquil·lament gaudint del concert quan Guillem Gisbert ha decidit pegar-nos una punyalada.

[carla vendrell @carlavendrell_]

“-Però quan arribarà, l’hivern? - deia-. Ai, Déu meu, que en fa de temps que no hem vist ni el fred ni el gel… La tardor és ben llarga, aquí…”

Irène Némirovsky,
“Neu de tardor”, 1931

Breu, punyent. Bonica.