Bon dijous tingueu.
L’autor de la ganivetada que va posar fi a la vida del Carles Vilajosana a Manresa és un menor que prové d’un entorn familiar nouvingut, encara que hagi nascut a Catalunya. El problema no és el lloc de naixement, sinó la incapacitat de les polítiques públiques per gestionar els fluxos migratoris i les conseqüències socials que se’n deriven. Malgrat això, el @govern i les esquerres woke continuen obsessionats a presentar qualsevol agressor com a “català” per blindar ideològicament la immigració i negar els efectes reals que té sobre la cohesió del país. Aquesta voluntat de maquillatge ideològic és d’una ingenuïtat que fa feredat.
I, per molt que incomodi a la HC d’Interior, @nuriaparlon, la realitat és tossuda: la delinqüència juvenil més violenta es concentra en segments de població que no han estat integrats adequadament, mentre que la majoria de joves catalans no presenten aquests patrons de criminalitat. No és una qüestió d’origen, sinó de fracàs institucional.
En lloc de buscar cinc peus al gat i culpabilitzar la societat catalana -com fa la pel·lícula Cronos, que construeix una narrativa fraudulenta sobre la responsabilitat col·lectiva- cal mirar de cara les deficiències estructurals de les polítiques d’immigració. L’arrel del problema comença el dia que es va impulsar el reagrupament familiar sense condicions clares, sense criteris d’integració i sense analitzar les conseqüències a llarg termini. Aquella llei, presentada com a humanitària, ha generat situacions que cap país d'Europa no estava preparat per absorbir.
Per això, la gestió política de l’establishment que fa anys que erosiona l’estat del benestar ha de donar pas a una nova manera de governar: una que sigui capaç de redreçar la situació, de reordenar les institucions i d’aturar la deriva demogràfica que està posant en risc la continuïtat de la nació catalana. Catalunya necessita polítiques valentes, realistes i centrades en la preservació del seu teixit social.
#SalvemCatalunya. Salut!
@SergiMaranya No fa falta que ens diguin d'on són, el barri n'és ple del mateix personal, fins als ous que ningú faci res. Tenen total impunitat per robar, assetjar.. Estem totalment desemparats. I no cal que la gent d'esquerres continuï opinant de Manresa sense tenir-ne ni puta idea. Fàstic.
1. Vull callar, però fins q arribi setembre, us explicaré historietes que valtros no sabeu
Sabeu quina empresa està arruinant el Penedès sencer? Mes que Freixenet?
Son de Múrcia
Poseu-vos còmodes q es llarga. Els pagesos som pacients. vatros els de ciutat no, però val la pena.
Los Gallardos, metro, Dana, hilillos, vaya! Que casualidad que siempre que pasa algo gordo, los responsables son del mismo partido político, los más ineptos, los más corruptos, y les siguen votando! @ppopular
PEATGES.
Catalunya no pot continuar governant a cop d’emergència
La supressió dels peatges de les autopistes catalanes va ser, en el seu moment, una decisió molt popular. Després d’anys pagant per circular mentre altres territoris gaudien d’autovies gratuïtes, semblava que, finalment, s’acabava una injustícia.
Però hi havia una pregunta que gairebé ningú va voler respondre: qui pagaria, a partir d’aleshores, el manteniment d’aquestes infraestructures?
Els peatges no només servien per recaptar. També finançaven el manteniment, la conservació, la seguretat i, en part, la gestió del trànsit. Eliminar-los sense definir un model alternatiu era una decisió incompleta.
Han passat uns anys. L’AP-7 s’ha convertit en una infraestructura permanentment congestionada. El manteniment genera cada vegada més queixes. Les incidències augmenten. I ara, davant d’aquesta realitat, torna el debat sobre algun sistema de pagament: una vinyeta, una tarificació per ús o qualsevol altra fórmula.
No entro a valorar quina és la millor solució. El que em preocupa és una altra cosa.
El problema no és si hem de pagar o no per utilitzar les autopistes. El problema és que Catalunya continua prenent decisions estructurals sense haver pensat què vindrà després. Eliminem els peatges sense un model alternatiu. Després descobrim que falta finançament. I aleshores actuem per urgència, no perquè existeixi una estratègia compartida.
Aquesta manera de governar s’ha convertit en un patró. Anem apagant incendis (un altre dia us parlo de Les Gavarres). Sempre reaccionem quan el problema ja és evident. Mai no anticipem.
Catalunya necessita recuperar una cultura de la planificació. Les grans decisions requereixen estudis, consensos, calendaris i mecanismes de finançament estables. No poden dependre de la pressió mediàtica ni del càlcul electoral del moment.
Un país no es governa improvisant. Es governa pensant deu o vint anys per endavant.
Perquè el veritable problema de l’AP-7 no són els peatges.
El veritable problema és que fa massa temps que Catalunya navega sense ningú al timó.
Bon Diumenge a tothom.
1/22
En menys de dos mesos portem dotzenes de publicacions mostrant dades que expliquen patrons anòmals sobre contractació pública.
Hem creuat contractes, registres de lobbies, sentències judicials i dades del BORME.
El patró que hem detectat en aquest cas no és una sospita. Són sis fets documentats que convergeixen en la mateixa persona:
El President de Catalunya. Salvador Illa.
🧵 Fil. Fonts oficials. Sis coincidències. Cap acusació. Moltes preguntes. 👇
@diarioas Han destrozado @LaLiga ,y todos los equipos callados, hasta cuando aguantaréis esta puta vergüenza? Que jueguen solos y listos, así seguro que son campeones...
🙃PUES SE HA QUEDADO UN DÍA MUY RESISTENTE, PARA SACAR UN BUEN...
😎SORTEO DE UN #HONORMagic8Lite
⏰A LAS 15:30 LA MECÁNICA.
⏰Y... A LAS 16:00 EL SORTEAZO.
⬇️PERO
SOLO
PARA
QUIEN
LE DE
🔃RT YA🔃