Un deportat català a Mauthausen va aconseguir que les SS escrivissin el nom del seu poble en català. Avui, un ajuntament català es nega a fer-ho.
El poble és Cabassers, al Priorat. El seu nom oficial, però, encara és "Cabacés": una grafia castellanitzada que el franquisme va imposar el 1939, després que la Generalitat republicana hagués oficialitzat la forma correcta el 1933.
La forma normativa fixada per l'Institut d'Estudis Catalans és Cabassers, amb dues esses i erra final.
"Cabacés" no segueix l'ortografia catalana. I la Llei de Política Lingüística de 1998 és clara: un topònim només pot ser oficial si és normatiu. La de Memòria Democràtica de 2022 va més enllà i obliga a retirar la simbologia franquista, topònims inclosos.
El 1941, a la llista de deportats de Mauthausen, Jaume Aguilar Bru va fer constar el seu poble com a "Cabassers".
Vuitanta-cinc anys després, no és l'Estat espanyol qui manté la grafia franquista: és el propi Ajuntament del poble.
I aquí és on cal ser precís. El govern municipal és d'ERC. El juliol de 2024 es va comprometre per escrit a corregir el nom.
Després se'n va desdir. El mateix dia que ERC Priorat presentava al Consell Comarcal una moció a favor de catalanitzar el topònim, el govern municipal d'ERC votava en un ple extraordinari per no complir la llei.
Davant d'això, Junts va portar el cas al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona el gener de 2025.
La tossuderia del consistori ja ha costat 3.268 € de diners públics en advocat —per defensar el dret a escriure malament el nom del propi poble. La sentència s'espera durant aquest 2026.
Que calgui un jutge perquè un ajuntament català escrigui bé el seu nom diu molt de qui hauria de defensar la llengua i no ho fa.
Si t'ha agradat aquesta publicació no et pots perdre la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya. Un butlletí diari en català i per als catalans. Amb temes que afecten a la teva butxaca. És gratuïta 👉https://t.co/J2XA4iKNJq
Recorda revisar el mail de confirmació. Busca’l bé ja que pot arribar a altres carpetes.
@CabassersOrg
Ara q posin el mateix a una paret de la Llotja de Mar:
"L'11 de setembre de 1924, uns policies tancaren a una cel·la d'aquest edifici l'arquitecte Antoni Gaudí durant 2 hores per haver-se negat a parlar en castellà dos cops en un sol matí: a la prefectura de Regomir i a Llotja".
Això del silenci administratiu negatiu hauria de ser il·legal. Amb els impostos que paguem, com a mínim haurien de tenir l’obligació de respondre i explicar per què et deneguen una sol·licitud.
🚨ÚLTIMA HORA🚨
🔫‼️ Un home ha mort a trets al mig del carrer a la Zona Franca de Barcelona. La història es repeteix.
📊👉 Amb aquest succés, ja comptabilitzem el 32è tiroteig de l'any a Catalunya, sent el 5è amb resultat mortal. https://t.co/W0BhCTumYa
Fa 10 anys presumien d'haver-nos destrossat la sanitat.
Avui ens han destrossat la sanitat, l'ensenyament, les infraestructures, la llengua, l'església, els museus, la cultura, les biblioteques, les autopistes, els trens...
En resum, ens han destrossat el país.
Hem fet un web en 10 llengües (incloses el japonès, el xinès i l'àrab) per explicar al món que beneir la Torre de Jesús en castellà és un insult a Gaudí i a tots els catalans. Ho expliquem aquí: https://t.co/BbVNl2FMDj
#Horizonte venga a alabar al PSOE de Felipe González. Ese que asesinó y enterró a los asesinados en cal viva. Unos angelitos ellos, un ejemplo de demócratas 🤮
Mònica Glaenzel, l'Emma de Plats Bruts, ha cobrat 50 euros en tot l'any per les reposicions de la sèrie més emblemàtica de la televisió catalana.
Ho va explicar ella mateixa en una entrevista: les reposicions de Plats Bruts s'emeten any rere any, la gent la veu constantment a la pantalla, i el que ha ingressat per aquests drets durant l'últim any són 50 euros en total.
I aquí ve la part que fa mal de debò: els mateixos que reposen la sèrie una vegada i una altra són els que durant anys li han dit que no la podien contractar per altres projectes perquè la recorden massa a l'Emma.
La fan servir per omplir graella, en treuen audiència, i alhora la condemnen a no treballar en res més. Tot per 50 euros l'any.
Una actriu icònica, un personatge que forma part de la memòria col·lectiva del país, i un xec anual que no arriba per un sopar.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Aquest gràfic és devastador perquè desmunta un dels grans relats de la política econòmica espanyola dels últims anys: que “els salaris pugen”.
Sí, el salari brut a Espanya ha crescut un 1,43% en termes reals entre 2019 i 2025, però el salari net real —>>> el que realment arriba a la butxaca de la gent després d’impostos i inflació ha caigut un 3,65%, LA PITJOR dada entre les grans economies de l’euro.
La lectura important no és només econòmica. És social i evidentment molt política.
Primer: l’Estat i les cotitzacions s’han quedat una part creixent dels increments salarials. Molta gent cobra més nominalment però viu molt pitjor. Això genera frustració perquè la percepció quotidiana és clara: habitatge més car, menjar més car, serveis més cars i menys capacitat d’estalvi. Ja ho anem veient cada dia…
Segon: Espanya queda completament desalineada respecte països comparables. Portugal, Polònia o Lituània han aconseguit increments molt forts del salari net real. Això vol dir que el creixement econòmic allà s’ha traslladat molt més directament a les famílies.
Tercer: això té conseqüències enormes sobre talent i competitivitat. Si els professionals qualificats veuen que treballar més o progressar professionalment no es tradueix en una millora real de vida, acabes destruint incentius:
menys emprenedoria, menys risc,
menys mobilitat social, fuga de talent, gent emprenyada, mal rollo a l’oficina, i menys capacitat d’atreure perfils internacionals.
A Catalunya això encara es percep més perquè combines:
la nostre pressió fiscal alta,
habitatge super disparat,
salaris europeus molt baixos,
i costos quasi de grans hubs globals.
El resultat és una classe mitjana molt exhausta. Pobresa a l’alça, molta immigració sense estudis i en estat bastant precari.
També hi ha un altre element molt important: molts dels països de l’Est tenen increments enormes perquè partien de nivells MOLT baixos i han crescut ràpidament en productivitat i convergència. Però fins i tot comparant Espanya amb França, Alemanya o Itàlia, la dada espanyola continua sent especialment dolenta.
I aquí apareix la gran pregunta estructural: on va el valor creat?
Perquè si el PIB creix, el turisme bat rècords, les empreses facturen més i l’ocupació augmenta, però el treballador mitjà perd poder adquisitiu net, vol dir que hi ha una disfunció clara entre creixement macroeconòmic i prosperitat real.
Aquest gràfic explica moltes coses que després es tradueixen en:
desafecció política,
polarització,
caiguda de natalitat,
impossibilitat d’emancipació,
i sensació de “treballo més però avanço menys”.
És probablement una de les dades més importants per entendre l’estat actual d’Espanya i per què tants joves i professionals qualificats miren cap a fora.
🔴📈 Els primers cinc mesos de 2026 han estat marcats a #Catalunya pel descontrol de les armes de foc amb una trentena de tirotejos i quatre morts.
Tots els detalls ⬇️
Un capellà q coneix els passadissos d la curia i la feina q organitzacions catòliques fan als barris, i q parla clar: https://t.co/0Sr2c7GRkP "Roma va enviar el cardenal Carles com a governador civil per espanyolitzar l'Església catalana i desfer tot el que havia fet Jubany"
España es de los pocos países de la UE donde el salario neto real sigue por debajo de 2019, y la única de las grandes economías donde el neto cae más que el bruto.
Alemania avanzó un 3,9% y Italia un 0,9% en el mismo periodo.
El crecimiento español, mayor que el de sus vecinos, no se ha notado en el bolsillo de los ciudadanos.
A Barcelona hi ha dos grups de persones que poden ser discriminats sense que passi res: els catalanoparlants i els jueus. Si els haguessin impedit l’entrada per ser negres, musulmans o homosexuals ja tindrien una demanda per delicte d’odi i l’Ajuntament seria acusació particular.
‼️ Nous testimonis aporten més proves de les irregularitats a la DGAIA
Parlen de places fantasma, habitacions buides pagades amb fons públics i firmes falsificades
✏️ Per @QuicoSalles
https://t.co/UiznmTH5Ap
Avui he explicat al mostrador del CAP que he demanat el canvi de pediatra perquè no parla català i el meu fill no l'entén. Veien normal que jo traduís a la consulta, fins que els he dit que això, a banda que trepitja els seus drets, pot comportar problemes de diagnòstic. Aleshores m'han dit, amb tota la bona intenció de viure a la inòpia, que hi ha molts nens que amb 4 anys ja saben 3 idiomes, en el sentit de "els nens són esponges". Els he dit que si veuen bé que els nens compensin la responsabilitat del metge d'atendre'ls en el seu idioma. S'han quedat parats. No defalliu, el món és dels pesats.
Bona tarda, senyora @MariaEugeniaGay ,
Sóc la Dana, membre de la família desempadronada il·legalment que ha mencionat la senyora @SoniaDeveRi en el plenari que ha tingut lloc avui.
He analitzat en directe les barbaritats que ha dit i m’he dedicat a respondre-les una per una
💢 El día en que Intxaurrondo intentó colar que los vínculos de Leire Díez con Ferraz se limitaban a su militancia… ¡y a UNA foto!
“Para que ustedes tengan toda la información sobre la mesa”, dijo la tía. 😂👇🏻
Aeroport de Palma @AeropuertoPalma@aena Veig 1 treballadora de @Trablisa. Li demano: ‘bon dia, disculpi, la sortida?’. Ni em mira i es dirigeix a 1 altra dona que estava darrere meu que també li fa 1 pregunta. Li torn a demanar: ‘la salida?’ Resposta: ‘Ahora si que te atiendo’.
Alerta a aquest document que ha trobat l'Albert Claret ( @quercinus )
L'Estat franquista va declarar nul·la la inscripció de defunció d'un home. El motiu oficial, per escrit: estava redactada en català.
El document prové d'una recerca genealògica. És l'escrit d'una vídua adreçat al jutjat.
El seu marit havia mort l'octubre del 1938. La defunció es va inscriure al Registre Civil en català, tal com es feia llavors a Catalunya.
Quan van arribar les noves autoritats, aquella inscripció es va declarar nul·la. La fórmula que apareix al document és literal: nul·litat «por defecto de forma».
El defecte de forma era l'idioma.
A partir d'aquí, la vídua no tenia cap altra sortida que demanar, per escrit i suplicant al jutjat, que tornessin a inscriure la mort del seu marit perquè fos «vertida al idioma oficial».
Això no va ser la decisió aïllada d'un funcionari. Era la norma. L'agost del 1938, una ordre del Ministeri de Justícia del govern de Burgos va establir que es consideressin nul·les i sense valor legal totes les inscripcions dels registres civils «que se hallen practicadas en idioma o dialecto distinto al idioma oficial castellano».
Un home s'havia mort. Ningú ho discutia. El que sobrava era la llengua del paper. I la càrrega de resoldre-ho va recaure sobre la vídua: havia de demanar a l'Administració que tornés a inscriure, en castellà, una mort que ja constava.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc