Blanquejar Societat Civil Catalana i carregar-se Casals Independentistes com el de Berga. És el somni dels Serveis Secrets de l'Estat espanyol. I tot fa pensar que la pràctica política d'AC.
❌ NO, NO i NO. No es pot enviar un ES-Alert per avisar de què “s’aixequen les restriccions” per la ventada. És un ús negligent del sistema d’alertes de Protecció Civil. Així no, @emergenciescat.
AjBerga, Policia Local, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil s'han reunit per acordar el desplegament de totes les patrulles disponibles al carrer (12 agents) per garantir la seguretat durant la nit. El dispositiu es mantindrà preventivament, tot i que la situació s'hagi restablert.
NO CEDIM NI UN PAS ALS DISCURSOS RACISTES✋🚫
📣 S’està aprofitant una preocupació legítima per la seguretat per alimentar el racisme.
Adhereix-te al manifest: https://t.co/J4bnPxvDp8
🧵⬇️
“Soc la Marta, m’identifico com a dona i tinc barba”. Des dels 8 anys ha sentit la pressió social per tenir pèl a la barbeta i al coll. Ha decidit mostrar-se tal com és i reivindica els models divergents. “Som moltes i existim” https://t.co/Ihfs2e7kYL
Aquest senyoret espantat s'ha trobat a Manresa. El tenen provisionalment uns amics però si no troba casa anirà a la protectora. Jo no me'l puc quedar.
Animeu-vos a posar alegria a la vostra vida! Si convé el podem apropar a Badalona també.
L'ANSIETAT.
(Disculpeu-me. M'ha quedat un text molt llarg, i cal llegir molt. Però l'he fet així atenent moltes persones que pateixen d'ansietat i m'han demanat que parli d'aquest tema. Gràcies.)
Som-hi.
La situació que genera ansietat pot semblar-li molt il·lògica i absurda a l'acompanyant d'algú que pateix ansietat.
Però la persona que ho pateix ho sent com un fet realista.
L'ansietat NO sempre es presenta com un atac de pànic. Són episodis i presentacions diferents.
La crisi de pànic es presenta com una sensació de mort o de tragèdia imminent.
Pel que fa a l'ansietat, pot manifestar-se com a neguit, malestar, ira, molèstia, tensió, pensament recurrent i por, així com ganes d'anar-se'n d'un lloc on aparentment s'està bé, i a sobre sentir-se culpable.
De vegades, pot semblar que una persona que diu que té ansietat, fa comèdia o passa dels altres. Però realment, a una persona angoixada li pot ser difícil tot.
El sol fet de pensar, o fins i tot de llegir. Pot intentar llegir i no sap ni què està llegint, perquè no pot concentrar-se.
Parlar per telèfon li pot costar. O fins i tot, quan tot sembla anar-li bé, sent ansietat i por, i no troba cap explicació al seu estat d'angoixa. Això encara magnifica més el seu estat de descontrol.
De fet, l'ansietat no sempre és explicable, i fins i tot la mateixa persona que la pateix, pot no saber per què se sent així. I això la pot entristir i generar un sentiment de culpa. No hem de preguntar-li constantment què li passa, i menys encara dir-li que s'animi, com si les persones anessim a botons com les màquines.
L'acompanyant no s'ha prendre cada cosa com un fet personal. Si la persona que pateix ansietat tria estar sola i no té ganes d'estar amb tu, no passa res.
Però és bo per a ella saber que et preocupes per la seva persona i que sàpiga que vols veure-la, encara que et digui que no. Continua convidant-la encara que et digui que no vol quedar. Que sàpiga que hi ets.
L'ansietat fa qüestionar-s'ho tot continuament.
I això pot ser molt esgotador. La imaginació es dispara i pot semblar realitat tot allò que es pensa que passarà. És com una por constant al futur barrejada amb una nostàlgia del passat, sense saber com decidir el present.
Tipus:
·Trastorn per crisi d'angoixa: L'ansietat com un episodi en forma palpitacions, sensació d'ofec, hi ha por a morir-se, pànic, inestabilitat, tremolors.
·Trastorn d'ansietat generalitzada. Estat permanent d'angoixa.
·Trastorn fòbic: Pors específiques o inespecífiques.
· Trastorn obsessiu-compulsiu: Idees intrusives, que poden tenin un component superticiós i sentiment molest i recurrent, que poden presentar actes rituals que disminueixen l'angoixa de l'obsessió (rentar-se les mans sense parar, comprovar endolls, portes tancades, dubtant..).
També hi ha formes reactives: Estrès agut, post-traumàtic, o trastorns d'adaptació a l'adversitat.
Símptomes habituals: Palpitacions Sensació d'ofec. Por. Dificultat per a pensar i per a concentar-se. Poca noció de la realitat.
Què podem fer davant l'ansietat per a mirar de frenar-la de manera ràpida?
· Respiracions profundes.
· Caminar.
· Beure aigua.
· Mullar-se una estona els canells sota l'aixeta amb aigua freda. Mullar-se una mica darrera els genolls i el clatell, també amb aigua freda.
· Escriure.
· Posar música que et faci sentir bé.
· Trucar algú que t'estima.
· Mastegar un xiclet.
· Prendre una infusió de valeriana
· Olorar ences o sàndal.
· Mirar un film divertit.
· Ocupar la ment.
· L'acció, endreçar, pintar, arreglar coses, o caminar.
· Fer exercici.
· Caminar vora la mar.
Per a poder estabilitzar-ho de cara a llarg termini, caldria normalitzar:
·Fer respiracions profundes.
·Meditar.
·Sortir a caminar reagularment per la natura amb amics. ·Dieta saludable.
·Exercici diari.
·Desconnectar de les xarxes socials, de tant en tant. ·Escriure un diari personal.
·Dormir suficient.(MOLT important)
·Reduir l'stress.
Respiracions:
1. Inhalar aire durant 7 segons.
2. Mantenir l'aire durant 4 segons.
3. Exhalar l'aire durant 7 segons.
Repetir durant 2-3 minuts seguits.
Aquesta és una forma bastant ràpida i efectiva d’alentir el cor, ajudar a calmar l'ansietat, com també ho és d'agafar el son.
Cal tenir en compte que les coses que ens passen, són la interpretació que la la nostra ment, i que de vegades no és la realitat. és a dir, no ens hem de creure sempre tot allò que pensem, perquè la nostra ment, o la controlem, o ens controla, i ningú no ens podrà fer mai tant mal com ella.
També cal aprendre a no prendre's les coses de manera personal, i evitar persones que ens puguin predre la pau mental. Cuidar la nostra pròpia persona no és un caprici, és un deure.
Cuidem-nos molt. Ens necessitarem tota la vida.🤍
Si veiem que no hi ha manera de reduir l'ansietat, la forma més ràpida i efectiva és la combinació de psicofàrmacs per part d'un metge o psiquiatre, amb l'acompanyament emocional per part d'un psicòleg, mentre es van adoptant uns hàbits de vida saludables, fent consciència del moment i de la pròpia persona, controlar aquest estat, i a poc a poc tornar a la normalitat, per aconseguir a poc a poc anar deixant la medicació i l'acompanyament.
🤍