Queden racons bonics i tu saps que és així, que en quedin molts per tu i que en quedin molts per mi.
A poc a poc se m'omple l'ànima, a poc a poc vaig passant pàgina.
Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella.
Voy a tocarle, a romperle la puerta,
quiero encontrar a esa niña que baila bajo la tormenta.
Voy a empezar a escribirle canciones y acompañarla en sus malas decisiones.
Y repetirle, que el tiempo, hace pequeñas las preocupaciones.