S’han carregat l’escola, l’informe PISA, els dos pilars fonamentals de l’estat del benestar: l’educació i la sanitat.
Han dut el català als nivells més baixos sense precedents. El cos de Bombers, devastat. Els pagesos, tocats de mort. Els pescadors, els Mossos… Tot.
I ara s’estan carregant el periodisme, la credibilitat i l’honestedat informativa.
Què més s’han de carregar perquè ens adonem que estan desfent el país sencer?
No us perdeu la cara del Conseller Dalmau quan li comparem la llista dels incompliments del seu govern en la defensa de Catalunya a Madrid amb la dels èxits dels nostres diputats i senadors allà, a camp contrari. 👇
Quan un polític està absent del Parlament durant l'arribada d Lluís Puig, després d nou anys d'exili, demostra zero empatia i nul•la dignitat @salvadorilla
Malauradament no ha estat mai a l'altura del càrrec President perquè és un polític incompetent i mediocre.
#IllaDimissió
🗣 Candidata de Junts al Congrés @miriamnoguerasM sobre l’aplicació de la llei d’amnistia:
"Avui hem tingut després de 9 anys a la nostra executiva el conseller Puig i el conseller Comín. És important recordar que sense el nostre no a una mala llei que es va votar el 30 de gener avui molts catalans i també els CDRs no podrien haver estat amnistiats. A alguns ja els estava bé qualsevol llei, a nosaltres no. I aquí està la diferència, un vot molt difícil perquè volíem una amnistia que amnistiés a tothom, no una amnistia per quedar bé ni per poder dir que teníem una llei d'amnistia. Junts vam arrossegar el Partit Socialista i també tots els que estaven arrossegats pel PSOE que aquesta llei es modifiqués i s'aprovés ben feta".
El bilingüisme mata el català.
Aquest ha estat un dels principals -i escassos- consensos respecte el català a Catalunya (deixant de banda l’unionisme espanyolista i l’espanyolisme més caspós): sí, el bilingüisme mata el català.
Per això és in fet enormement greu i preocupant que l’aliança ERC-Podemos es carregués aquest consens, dissabte. Perquè és inadmissible normalitzar actes bilingües -electorals o no- a Catalunya.
Dubto que a mi em facin cas, però aquells que dissabte varen somriure i aplaudir aquest acte bilingüe a Catalunya podrien llegir aquesta entrevista a l’enyoradíssima Carme Junyent. Perquè potser a ella li fan cas quan diu exactament això:
‘El bilingüisme mata el català.’
Que per espuris interessos partidistes, que per salvar un gobierno d’espanya, alguns avalin aquest atac a la llengua catalana… els hauria d’enviar a l’ostracisme de l’independentisme.
El 29N, ni un vot independentista, ni un, als que trien l’espanyol a Catalunya.
(I sí, el silenci d’algunes organitzacions pretesament ‘culturals’ explica moltes coses, també. Cap de bona.)
https://t.co/Iqlv1QUIhC
🤔 Núria Parlon, Jaume Collboni i Sílvia Catà ens haurien d’explicar molt a poc a poc per què la mateixa convocatòria d’ahir es va desactivar a Madrid i a Barcelona no.
Aquí algú ha estat un incompetent en l’exercici de les seves funcions. Cal exigir responsabilitats i aclarir les causes d’aquesta deixadesa que paguem tots els ciutadans.
Des d'Atenes he tingut l'honor de fer el discurs d'entrada de @JuntsXCat als @democrats_eu. Per una Catalunya lliure en una Europa federal i més democràtica.
Molt important això que explica en @jpagesm!
Al Parlament tenia diputats d’ERC que venien plorant amb no sé què de les famílies destrossades si no aprovàvem aquella desastrosa primera proposta.
Si no ens haguéssim plantat, aquests CDR no haurien estat amnistiats.
Ulleres de partit o ulleres de país.
Gràcies per aquella bona feina, Josep!
(Avui, a les 11h, serem a Folgueroles per reconèixer la força i la resiliència de les @Detingudes23S durant aquests anys d’injustícies!)
Rufián ja és un candidat espanyol més que ha abraçat profundament les formes, el to, el llenguatge i els objectius de l’extrema Espanya. I no els equivoquem: amb el vist i plau de tot el seu partit. Final de la muda de pell iniciada el novembre del 2017.
És un discurs profundament anticatalanista per allunyar les clases populars de tot el que tingui a veure amb el català i l’identitat catalana. Una mica com passa ja als suburbis de totes les ciutats a França.