Just començo a llegir Stéphane Mallarmé abans d’anar a dormir i cau un aiguat des de la foscor: ‘si «el Cel és mort», el no-res és un punt de partida que porta a la bellesa i a l'Ideal…’
Totes les nits com aquesta, doncs.
Avui al @cafedidees_rtve , abans del terrible accident ferroviari en què han perdut la vida i han resultat ferides tantes persones -el meu condol més sentit-; hem parlat de l’aplicació de l’amnistia, d’acords i investidures i dels aldarulls a Barcelona.
Soc del parer que l’independentisme ha d’anar a Madrid a fer independentisme. Això no vol dir ser equidistant entre dretes i esquerres espanyoles, això vol dir estar alineat amb Catalunya i triar sempre Catalunya.
Com que el problema és l'incompliment sistemàtic dels compromisos amb Catalunya, el criteri no pot ser només qui ocupa la presidència, sinó què es compromet a fer i com es garanteix que ho compleixi. Hem sentit ja massa promeses i n'hem vist massa poques de complertes. El problema de Catalunya no és només qui seu a la Moncloa, sinó què fa la Moncloa amb Catalunya. I sempre fa el mateix.
No necessito que ningú m'expliqui que l'extrema dreta representa un risc. El que reclamo és que no s'utilitzi aquest risc per suspendre el debat sobre els incompliments, les contradiccions i les responsabilitats dels partits que es defineixen com a progressistes i que no es presentin ara com si hi hagués una frontera moral immutable que sempre haguessin respectat, perquè no ho han fet.
La memòria com a antídot contra l’equidistància. No es tracta de negar que l’extrema dreta sigui un problema, sinó de qüestionar que alguns partits la converteixin ara en l’argument que ho justifica tot, com si no haguessin pres decisions que només s’expliquen des d’una lògica de poder.
Finalment, sobre els aldarulls i el vandalisme: la violència no és una reivindicació i el desordre no és un projecte polític. I els que demanen enduriment de penes ho fan de manera electoral perquè més severitat sobre el paper no és necessàriament més seguretat al carrer. El que és segur és que la part preventiva per prevenir els aldarulls va ser un fracàs i aquí cal saber què ha passat per poder garantir el dret a la seguretat davant del vandalisme o el que ara anomenen ‘violència lúdica’.
Un consell: no sembla una idea gaire brillant fer veure que presentes un llibre teu… 24h després de dir, en bilingüe, que amb prou feines saps parlar català i que no passa res!
(Ni després d’haver afirmat tot cofoi que ets de TikTok i no de biblioteques. Ni havent evidenciat, durant anys, que ets incapaç de fer un sol tuit en català sense faltes d’ortografia.)
Ja sabem que les campanyes sempre fan possible que algú faci més el ridícul del que és habitual… però tampoc cal passar-se.
Perquè ja us podeu imaginar el pamflet en qüestió: escrit pel Sergi Sol, presentat per la Barceló i signat pel Rufián…
I no, clar, ni l’ha escrit ni escriurà mai cap llibre. Per començar n’hauria de llegir algun i el seu propi entorn al Congreso explica que no l’han vist mai amb un llibre als dits. Mai.
És el complexe d’inferioritat més car de la Catalunya contemporània.
(Per cert, gràcies per la info, teniu raó: primer l’ha editat en castellà -‘sí, se puede’-, s’agraeix la sinceritat.)
Així que recordeu: el 29N, ni un vot independentista per qui maltracta i menysté el català.
Primer, no menteixis. Ves a les votacions registrades aquesta legislatura i hi podràs veure.
ERC-PP, 565 coincidències de 2.167 votacions.
ERC-VOX, 376 de 2.167.
I podriem parlar del teu/vostre desastre de gestió a Sant Cugat, i de com l´electorat us en ha fet fora, després que li vau prendre l´alcaldia -aliats amb PSOE i CUP- al partit llargament més votat.
Avui fa 9 anys d’aquest moment.
Jo era allà aquell dia. Avui vull explicar‑ne alguns detalls.
Per això, he fet aquest web:
https://t.co/biX48BbAcC
No podem deixar que esborrin la memòria.
Mira-ho. Passa-ho.
Bon dia!
Encara parlaràs de minusvàlids?
L’@IsaacPadros ha realitzat una feina ingent i ha pentinat tot el nostre corpus legislatiu per eliminar qualsevol referència pejorativa a les persones amb discapacitats.
No obrirà cap TN però indubtablement és una feina imprescindible per construir una societat millor.
I en un moment del debat de la llei, es va produir un agraïment poc habitual -perquè provenia de fora del propi grup-, i són aquestes paraules de reconeixement per part del diputat @Andres_gberrio a l’Isaac per com ha impregnat d’humanitat i de justícia la seva feina al Parlament.
I ho explico, precisament, perquè són feines que no fan soroll però que dibuixen a la perfecció el país independent on volem viure.
El bilingüisme mata el català.
Aquest ha estat un dels principals -i escassos- consensos respecte el català a Catalunya (deixant de banda l’unionisme espanyolista i l’espanyolisme més caspós): sí, el bilingüisme mata el català.
Per això és in fet enormement greu i preocupant que l’aliança ERC-Podemos es carregués aquest consens, dissabte. Perquè és inadmissible normalitzar actes bilingües -electorals o no- a Catalunya.
Dubto que a mi em facin cas, però aquells que dissabte varen somriure i aplaudir aquest acte bilingüe a Catalunya podrien llegir aquesta entrevista a l’enyoradíssima Carme Junyent. Perquè potser a ella li fan cas quan diu exactament això:
‘El bilingüisme mata el català.’
Que per espuris interessos partidistes, que per salvar un gobierno d’espanya, alguns avalin aquest atac a la llengua catalana… els hauria d’enviar a l’ostracisme de l’independentisme.
El 29N, ni un vot independentista, ni un, als que trien l’espanyol a Catalunya.
(I sí, el silenci d’algunes organitzacions pretesament ‘culturals’ explica moltes coses, també. Cap de bona.)
https://t.co/Iqlv1QUIhC
Diumenge intens, avui. Primer a Parets del Vallès, acompanyant la família de @jorditurull per la pèrdua de la seva mare. Després a Folgueroles, per acompanyar els companys dels CDR @Detingudes23S , que celebren la fi del seu patiment, i encara més amunt, fins a Portbou, per rebre el conseller @toni_comin que posa fi al seu exili de 9 anys.
Avui calia ser a Folgueroles per celebrar l’alliberament dels @Detingudes23S.
Durant 85 mesos han patit tortures, detencions arbitràries i presó lluny de casa. Però també han viscut la solidaritat de tantíssima gent que no els ha deixat mai sols. Avui ens hem retrobat per donar-los les gràcies, perquè no s’han rendit mai i perquè continuen sent independentistes que ho tornarien a donar tot per la pàtria. Ha estat un goig veure aplegada tantíssima gent compromesa i determinada.
Demà continuarem lluitant, avui celebrem la fi d’aquest malson.
(I gràcies, presidenta @LauraBorras per treure el cap una estona fent camí cap a Portbou!)
Fa temps que sabem el cost que té mantenir Núria Parlón al capdavant d’Interior.
Si es confirma que hi havia programats aldarulls amb la mateixa estratègia i convocatòria a Bilbao i a Madrid, i que malgrat les alertes només les vam patir a Barcelona, sumarem una nova incompetència a la llarga llista del Govern Illa.
Calen respostes i caldria assumir responsabilitats polítiques.
Almenys 128 detinguts i 23 comerços saquejats o vandalitzats. La violència d’ahir al centre de Barcelona és absolutament intolerable.
Garantir la seguretat és responsabilitat del president Illa i fa temps que se li ha escapat de les mans.
La seua mala gestió es multiplica en tots els àmbits i els catalans en paguem conseqüències cada vegada més greus.
Exigim la compareixença urgent de la consellera Parlon al Parlament. El Govern ha reconegut que tenia informació prèvia i, per això, ha d’explicar quines mesures preventives va adoptar i quin dispositiu policial va desplegar per evitar els aldarulls. I sobretot ha d'explicar què va fallar tot i les alertes de fa dies sobre aquesta convocatòria.
Molt important això que explica en @jpagesm!
Al Parlament tenia diputats d’ERC que venien plorant amb no sé què de les famílies destrossades si no aprovàvem aquella desastrosa primera proposta.
Si no ens haguéssim plantat, aquests CDR no haurien estat amnistiats.
Ulleres de partit o ulleres de país.
Gràcies per aquella bona feina, Josep!
(Avui, a les 11h, serem a Folgueroles per reconèixer la força i la resiliència de les @Detingudes23S durant aquests anys d’injustícies!)
👉🏽 Informació de servei sobre l’aplicació de l’amnistia als CDR del 23S (la malanomenada Operació Judes):
1/ L’amnistia fake que pretenien aprovar el PSOE i ERC i que @JuntsxCatMadrid va tombar el 30 de gener de 2024 no hauria permès alliberar de l’urpa de l’Audiència Nacional els 12 CDR injustament perseguits.
Els CDR mai van fer cap acte qualificable de terrorisme d’acord amb el dret europeu, i per això vàrem haver de portar el dret europeu a la llei d’amnistia.
2/ La redacció que PSOE i ERC pretenien que donéssim per bona incloïa la definició de terrorisme de la legalitat espanyola (Codi Penal espanyol, reforma de 2005), una definició tan extensiva que inclou llençar carrets de la compra contra policies…
3/ El text finalment aprovat fuig de la definició espanyola de terrorisme i inclou els estàndards europeus en matèria de Drets Humans fixats en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans.
A sota adjunto la llei d’amnistia finalment aprovada, on en negreta i subratllat es poden veure les modificacions afegides després d’haver tombat la versió de l’amnistia inicial.
Aquesta redacció, forçada per @JuntsxCatMadrid amb l’assessorament de Gonzalo @boye_g , que inclou específicament un esment a la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu sobre terrorisme. respon als estàndards europeus tal i com els interpreta la Comissió de Venècia.
4/ Aquesta definició de terrorisme és la que el TJUE el passat juliol va donar per bona i és la que ara ha permès alliberar la gent dels CDR DE L’urpa de la justícia espanyola.
Perquè precisament segons el dret europeu, mai van realitzar cap acció terrorista.
Des d'Atenes he tingut l'honor de fer el discurs d'entrada de @JuntsXCat als @democrats_eu. Per una Catalunya lliure en una Europa federal i més democràtica.
Ahir al vespre el teatre romà de Vic era ple com un ou. No hi cabia ni una agulla. Una imatge que parlava, ella sola, de la força de la memòria i de la voluntat de mantenir viu el record de @xandri_lluis .
Va ser especialment emocionant escoltar el parlament de la seva vídua Imma @CollPrat i veure-hi presents els seus tres fills. Perquè la presentació del Memorial que parla de la repressió política de l’independentisme i de la regressió lingüística del català impulsat per advocats que han defensat i defensen represaliats ha estat una tasca que porta la marca del compromís del Lluís.
I va ser emocionant perquè encara que es presentessin dades, darrere de cada nom, de cada causa judicial i de cada història de repressió hi ha persones, famílies i vides que n’han hagut d’assumir les conseqüències.
Em van convidar a parlar de repressió i de regressió del català, dos fenòmens diferents que ens obliguen a fer-nos una mateixa pregunta: quina capacitat efectiva tenim, com a país, d’exercir els nostres drets col·lectius?
La repressió política ens recorda que la democràcia no es pot limitar a reconèixer formalment els drets: els ha de garantir. La regressió del català ens adverteix que una llengua no es preserva només amb declaracions solemnes: ha de poder ser parlada, viscuda i transmesa amb plena normalitat.
Per això, la memòria no pot ser només record del que hem patit. Ha de ser també compromís amb allò que encara hem de conquerir.
Un país no conserva els seus drets només perquè algun dia els hagi conquerit. Els ha de poder exercir, transmetre i defensar cada dia.
Gràcies a l’associació d’advocats d’Osona per la invitació i per la seva feina en defensa de les persones represaliades. I gràcies a totes les persones que, omplint el teatre romà i estant-s’hi dempeus una bona estona, van demostrar que la memòria no és una mirada enrere: és una responsabilitat de futur. I que hi som: drets i disposats a mantenir i exercir els nostres drets, com a independentistes i com a catalanoparlants.
Acaba un dia trist en què hem assistit a una traició històrica a la llengua i al país. Guardeu-vos la ràbia pel 29N.
Perquè el bilingüisme seria la garantia de la fi de la llengua i, en bona part, també del país.
Recordeu, però, que al final serem nosaltres qui votarem, qui respondrem com cal a qui tria el castellà podent parlar català, a qui tria espanya podent triar Catalunya.
Demà, i els dies que vindran, ens llevarem, sortirem al carrer i continuarem fent del gest de mantenir el català -sempre, amb tothom, tothora i arreu- com el millor acte de resistència i de millitància individual i col·lectiva que ens projecta a un futur de llibertat i independència.
Tenim clar que el nostre país és aquell que quan diem ‘bon dia’ ens responen ‘bon dia’, no ‘buenos días’.
Al congrés de @democrats_eu he estat amb @JewherIlham filla del pres polític uigur, Ilham Tohti. Amb Shervin Haravi, lluitadora per la democràcia a l'Iran. Amb Michael Chen, defensor de Taiwan. I amb la ucraïnesa Oleksandra Romantsova. Gent realment extraordinària.
La presentadora de l'acte d'ERC deixa de parlar en català i canvia al castellà per tal que Irene Montero ho entengui.
Jo recordo al 2016 que als actes de Podemos es parlava català encara que hi vingués Irene Montero.
ERC o Ciudadanos?
Que corri ‼️
Ara que s’ha aplicat l’amnistia als encausats del 23S, avui que Rufián torna a Catalunya per pidolar vots per ell i per Podemos per assegurar un gobierno del PSOE, recordar que no tots som iguals.
Recordar que alguns sempre hem tingut presents tots els represaliats. Tots. En el cas dels CDR, aquesta va ser la darrera vegada, fa tot just cinc mesos.
Els vam recordar i vam denunciar el paper ignominiós d’ERC, de Tardà i de Rufián amb l’independentisme, vam recordar la xarxa B de les seves clavegueres i de com callen davant del Cas Altafulla, el cas de corrupció pel qual està essent investigat el seu diputat Joan Ignasi Elena.
Avui que Rufián no parlarà de la corrupció d’ERC ni de com ha estat una peça clau per amplificar i avalar la repressió de les clavegueres espanyoles, avui li fem memòria.
(Per cert, aquí també recordava el paper fosc de Marc Colomer i encara no havia estat condemnat pel seu propi partit per la seva actuació com a vice-secretari de comunicació d’ERC, com un dels màxims responsables de l’escàndol de la trama B del partit. Això també és corrupció i mala praxi professional i resulta curiós que cap associació professional consideri que cal actuar contra ell després d’aquesta condemna, a no ser que tot quedi entre companys de militància, clar.)
Tardà i Rufián van actuar com miserables quintacolumnistes col·laboracionistes espanyols. Tots dos. Però ni llepant les botes a espanya, ni atiant la repressió espanyola, han aconseguit que independentistes bons i honestos ho deixin de ser.
Els patriotes @Detingudes23S, lliures, i els perseguits per la trama russa, lliures.
Que es fotin!
I si tinguessin una mica de dignitat demanarien perdó i es tancarien a casa un any sencer, però continuarant fent l’únic que dóna sentit a la seva trista existència: salvar l’espanyolíssim gobierno del PSOE i de Pedro Sánchez per continuar vivint la vida que ni podien somniar.
Que la vergonya els acompanyi per sempre.
Que els votin a espanya, a Catalunya ni un sol vot.