Si us truquen d’aquest número, sàpigueu que és UNA ESTAFA! Com que els criminals ja estan veient que la gent no agafa telèfons mòbils que no coneix, ara ataquen des de telèfons fixes.
Et surt un noi amb accent sudamericà que et diu que truca de Factor Energia i et ven la moto que tindràs un descompte d’un 25% a la factura de la llum i d’un 30% a la del gas (miracles a Lourdes) i per donar més credibilitat a la jugada, et diu: “Coge papel y boli y apunta los datos que te diré”.
I aleshores comença: “Me llamo Alejandro Padilla Guzmán, y soy el agente 0055” (si arriba a dir 007 hauria colat més). I a continuació et diu que et dona les dades d’una cosa que es diu CUPS, que és el Codi Universal de Punt de Subministrament. És un codi de 22 dígits.
I mentrestant, vas escrivint i esperant el moment que et començarà a parlar de diners. Però abans et diu el carrer on vius. I ho encerta, clar! Perquè tenen les teves dades. Sort que existeix una llei de protecció de dades…
I aleshores arriba el moment: “Me puedes dar el nombre de tu banco porque tengo tu IBAN pero no tengo el nombre”.
Aquí ja t’escames i ho podries fer durar més però és tot tan evident que quan li dius: “L’IBAN l’hauries de tenir tu si tens la factura davant…” curiosament s’ha tallat la trucada. Quan truques per veure qui et surt; Oh, wait: “El número Orange al que llama no existe”. No hay más llamadas. Aneu amb compte.
Lo de Henar Álvarez es una locura.
"Las mujeres lo hacemos todo por dinero, menos ser prostitutas o vientres de alquiler, que lo hacemos porque queremos"
Unos pocos psicólogos hemos estado trabajando todo el fin de semana en una guía que puede resultar útil para todos los docentes que tengan que enfrentar situaciones complicadas en los próximos días de clase.
Se agradece difusión para que llegue a todo el que lo necesite ❤️🩹
No mandas a los militares. No mandas a la policía. Dejas que tu pueblo se muera en la peor catástrofe natural de la historia reciente de España para sacar rédito electoral y solo apareces para hacerte la foto.
Pedro Sánchez, Mazón y el Rey de España tienen lo que merecen.
A València, demà hi haurà més cossos de seguretat pel rei que en aquests quatre dies des de la inundació.
Se'n diu prioritats, i l'estat no se n'amaga.
Com a psicòleg em sap molt de greu que moltíssima gent es pensi que "ha d'aprendre a autogestionar-se millor" quan viuen envoltats de situacions que no s'han de gestionar.
Acostumo a explicar aquesta història:
Imagina't que cada dia has d'entrar en una habitació on hi ha un niu de vespes.
El primer dia que hi entres no n'ets conscient i una vespa et pica.
Amb coïssor a la pell i llàgrimes als ulls, tornes a casa.
L'endemà, et poses un vestit d'apicultor per protegir-te, però el niu segueix allà.
Malauradament, t'has deixat un dels guants, així que una d'aquestes vespes et pica a la mà.
Cada dia la mateixa història.
Cada cop més ple de vespes.
I tu, amb cada picada, vas afegint capes i més capes de protecció: guants, màscares, botes...
Però siguem sincers, per molt que t'emboliquis amb proteccions, sempre hi ha alguna vespa que trobarà un petit foradet per on passar. I encara que aquell dia no et piquin, el brunzit incessant i la por amb la qual entres en aquella habitació és insofrible.
Finalment, et protegeixes tant que és impossible que et piquin.
Però portes tantes i tantes capes a sobre que t'asfixies, quasi no t'hi veus i et costa moure't del pes que portes.
I t'adones que, tot i haver aturat les picades, entrar en aquella habitació s'ha convertit en una lluita amb tu mateix, com si cada protecció fos un recordatori de les picades passades, que ara et frena més que no pas et protegeix.
Per què explico aquesta història?
Perquè si canvies "niu de vespes" per "un company de feina que em fa la vida impossible" i "guants, màscara i botes" per "tècniques de relaxació", veurem que l'autogestió no pot ser la solució.
I em sabria molt de greu que pensessis que és un problema teu, de no saber gestionar la situació, quan la realitat és que ningú hauria d'anar a treballar en un niu de vespes.
Dani Alves ha cambiado de versión 5 veces, su madre publicó los datos de la víctima, no ha mostrado ni arrepentimiento ni ha pedido perdón.
Ahora saldrá en libertad tras pagar 1 millón de euros de fianza.
No. La justicia no es igual para todos.
"Aquí es planteja el dubte, doncs, de si el secretari ha de ser aquell càrrec que fiscalitza el funcionament del Consell Regulador o qui el condueix a les ordres del president."
El paper dels secretaris de les denominacions d’origen https://t.co/KHBC3NYZHj
Finalment vaig decidir tancar-me al lavabo perquè era l'únic lloc on em sentia segura i podia carregar el mòbil. Vaig estar allí més d'una hora mentre esperava el següent tren fins a Tarragona.
Quan vaig baixar a Vinaròs la situació no va millorar gaire. Hi havia un treballador a la taquilla i un tio molt raro allí sentat que no parava de mirar-me i dir-me coses. El móbil se m'havia apagat i jo seguia molt nerviosa i només volia arribar a casa...
Si les dones ens haguéssim de tancar a casa després de viure violència estructural, no en veuríeu cap pel carrer. L'experiència femenina és intrínsecament violenta. La víctima perfecta del vostre imaginari misogin NO existeix.