«Más de una vez, al pasear lentamente por las calles vespertinas, me ha golpeado el alma, con una violencia súbita y aturdidora, la extrañísima presencia de las cosas».
(Qué cosa más brutal fue Pessoa).
Quan un matrimoni es fa major i és ell qui primer necessita cures, s'encarrega la dona i la família s'estalvia un sou de cuidadora o l'import de la residència. Quan la primera que necessita cures és ella, l'home no sap fer-se'n càrrec i s'ha de pagar algú extern.
Aquest dissabte 5 de juliol a partir de les 19:30h celebrem la presentació del llibre "Somnis d'una cel•la plena de cireres" amb la participació de Neus Tirado (traductora), Sergi (BDS Castelló) i David Bueso (@EndavantPB). Després gaudirem de la música de Lluís Vicent.
Que nos sorprenda que en la Prehistoria la gente cuidara de discapacitados, enfermos crónicos y personas mayores dice mucho de la sociedad de psicópatas individualistas en que nos estamos convirtiendo.