Hi ha qui ens vol fer celebrar amb el rei d'Espanya mentre segueixen robant-nos als catalans i als culers.
En aquesta festa no m'hi veuran.
Jo vaig amb Messi.
Content d'haver tancat una persecució iniciada el 2012 contra un jove de 18 anys per fer cançons contra un estat feixista i descompost. Catorze anys després, tinc més clar que mai que tenia molta raó. Gràcies a tothom qui m'ha fet costat, en un moment o altre, al llarg del camí.
En primer lloc, com a independentista, no podré considerar mai un "èxit de la catalanitat" cap acte en què hi siguin presents els reis espanyols a Catalunya, símbol màxim de l'opressió del país, per reeixit que sigui (i el de la Sagrada Família ho va ser).
No funciona ni un puto tren a Catalunya però lo realment important és que tinguem 1.500 agents obrint pas a un senyor del Vaticà perquè es pugui passejar amb el seu Fiat Doblo del 2005.
El nivell de blanquejament que estem fent com a país de l’Església catòlica em deixa perplexa. I veure el Papa intervenint al Congrés per qüestionar drets com l’avortament o l’eutanàsia em provoca ira. Encara hem de debatre si les creences d’uns han de condicionar llibertats???
Antoni Gaudí era PRIMER català, després arquitecte i després catòlic.
L'ordre d'aquestes característiques és important. Qui no entengui q la catalanitat era el seu primer motor, q l'arquitectura era la seva dèria diària i q la religió era el seu consol, no entendrà mai Gaudí.
Haver de plorar dues setmanes seguides perquè el Papa de Roma parli una mica de català a la Sagrada Família. Ser català consisteix en haver de fer constantment coses humiliants només perquè l'alternativa (no fer-les) és pitjor.
El turisme és la base econòmica de la Catalunya pacificada i la garantia que la província rebel no torni a intentar-ho.
Atacar-lo és patriotisme. Endavant 🫡