Com a societat la llengua de la qual és alhora símbol, eix vertebrador i mitjà de relació i de creació, tenim el deure de reconéixer el valor del llegat, la necessitat de fomentar-ne l'ús social i l'obligació moral de transmetre-la a la següent generació perquè continue ben viva.
Cada dia, mitjans i classe política ens escudellen alguna notícia sobre la reiterada fal·làcia de la imposició ling.
De moment, l'únic que estan aconseguint imposar-nos és la ferma convicció que cal continuar treballant i perseverant en la defensa i promoció de la nostra llengua.
El valencià necessita parlants, independentment de quina siga la seua competència lingüística.
Una llengua no viu únicament dels qui en fan un ús acuradíssim, dels que hi demostren una gran aptitud, sinó de la gent que hi mostra una bona actitud i en fa un ús natural i quotidià.
Conéixer, aprendre, escriure, parlar la llengua d'Ausiàs March i d'Isabel de Villena, del Tirant i del Curial, d'Ovidi i de Fuster, d'Estellés i de Granell, de Carmelina i de les rondalles de Valor, dels sainets, del Misteri d'Elx... no és cap imposició, sinó una sort i un dret.
-«Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels...».
-No cal que et poses tan melodramàtica; saps perfectament que la nostra relació és una història amb punt final.
-Volat...
-Sí, això mateix; amb punt volat.
#DiaDelPuntVolat
Hui de matí i de vesprada he anat repartint a bord d’un camió municipal queviures, llet i aigua pels carrers d’Algemesí. Una experiència molt colpidora. Portem tres dies molt durs, però vore les cares i la humanitat dels meus conveïns en una situació tan límit m’ompli d’orgull.
La festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí sona amb dolçaina i tabal. Qui no té l'avantvespra no té la festa!
Cercavila de l'Escola de Tabal i Dolçaina pels carrers de volta.
#SomPatrimoni#UNESCO
Val més un gust que cent panderos.
Al jugador francés del Chelsea FC, Malo Gusto, el traductor automàtic li ha fet un regateig digne de l’etapa daurada del @Aixeque_EMV
Porta oberta.
Parlada,
cantada,
impresa,
valuosa herència,
pregona empremta,
paraula compromesa,
senyera que voleia,
sageta interna,
flama encesa.
Al peu de la lletra:
#LlenguaMaterna
Una sort ben grossa és poder parlar i estimar una llengua de disposició, predisposició i reposició.
Una llengua q suma, vertebra i arrela; q no és superior a cap altra, ni tampoc hi ha d'estar subordinada, però que, sens dubte, té el valor afegit de ser la nostra.
#LlenguaMaterna
El #DiadelLlibreValencià és una bona efemèride per a reivindicar la lectura com a una activitat imprescindible, reconéixer tots aquells col·lectius professionals que la possibiliten i fomentar que assumim la responsabilitat com a comunitat lingüística de llegir obres en valencià.